Manel, el triomf de la «gent normal»

En general, quan un artista pop es presenta com a normal, popular i del carrer, és el moment de vigilar la teva cartera. Però Manel trenca aquest motllo, com tants altres. El quartet barceloní no ha dissenyat cap perfil mediàtic de laboratori i el seu art no té dobles fons, encara que això sigui exactament el que es diu dels artistes que sí que en tenen. Però cregueu-vos-ho, aquesta vegada és veritat. «Sou genials perquè sou normals», va cridar una veu divendres al Palau. Sí, Manel representa l’èxit (artístic i comercial) de quatre ciutadans comuns que ofereixen cançons profundament excepcionals.

Va ser una nit de festa i gala, com ho serà, amb seguretat, la d’avui en la segona i última cita al Festival del Mil·lenni. A la platea, fans que se sabien totes les lletres i que picaven de mans i cantaven just on tocava; familiars complaguts i algunes presències solemnes (el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i l’empresari de la comunicació Jaume Roures).

Notícies relacionades

Gustavo Adolfo Tarí, dissenyador: "El vestit de Melody ha guanyat Eurovisió"

Milers de persones surten al carrer per la Nit dels Museus

I per donar més gruix a la nit, un Joan Miquel Oliver (Antònia Font) que va obrir la sessió amb un recital complet de guió semblant al del mes de maig a l’Aliança del Poblenou. Assortiment de bombons mallorquins a granel, amb el llaüt virtuós de Toni Pastor i la bateria de Pere Debon (Antònia Font) com a còmplices d’un viatge galàctic en Ryanair cap a un París imaginat, un planeta Mart de dibuixos animats i un cosmos construït amb peces de Lego. Fantàstic, àcid i finalment tendre, aquest Oliver vestit amb quimono marró, amb prou imaginació per alimentar dues carreres paral·leles. ¿És hora ja de ressuscitar Antònia Font?

COMUNICACIÓ / I ambNit freda per ser abrilva entrar en escena el fenomen musical en català més important amb un disc debutant des d’Albert Pla. Manel va repassar Els millors professors europeusamb el suport ocasional d’un cor de 16 veus que aCaptatio benevolentiaeva sonar d’allò més marcial. Guillem Gisbert va sublimar la seva retòrica de presentador a l’antiga amb inflexions de seminarista, i la veu de l’inalterable Roger Padilla es va colar amb punteria aDona estrangera iAi, Dolors.Versions acalorades de Pulp (Common people: La gent normal), Els Pets (No t’enyoro) i Shakira (El bròquil, revisió deLa tortura), i el ritual deCorrandes de la parellaestable en la seva esplendor, amb la seva barra lliure de rimes.«El Millet s’haurà endut coses / però això segueix sent molt bonic», va cantar un dels espontanis. Això és Manel.