Alba Guerrero, una veu flamenca amb càtedra

La personalitat sàvia, inquieta i sensible d'Alba Guerrero es reflecteix en el primer disc d'aquesta 'cantaora' de Huelva establerta a Barcelona, 'Seda y esparto' (Taller de Músics), que presenta dimarts a El Molino. Hi toca molts 'palos', des dels sons més 'jondos', que ressonen a 'Esparto' (una 'soleá' que va interpretar a l'estudi d'EL PERIÓDICO per a Música Directa), fins als més sedosos i delicats, com en la milonga 'Cayó una perla en un lirio', en què fa seu el falset de l'intèrpret original, Pepe Marchena.

"A mi en el 'cante' m'agraden tots els tipus de veu. Tant les fines, com les de Marchena, Valderrama i Rocío Márquez, com el 'cante' més fosc de Chocolate, el Tio Burro, Juan Talega o Mairena. Disfruto amb els extrems i també amb tot el que hi ha pel mig". És per això que no sorprèn que inclogui, com a tancament de l'àlbum, 'Los luceros', una taranta que canta en homenatge a Fernanda de Utrera.

ROCÍO MÁRQUEZ COM A ALIADA 

Guerrero presentarà el disc en directe amb els guitarristes Alberto Fernández i Paco Garfia, el percussionista David Domínguez i els 'palmeros' Sergio Quesada i Lucas Balbo. A més, la posada de llarg comptarà amb la col·laboració especial de Rocío Márquez. La jove 'cantaora' ha contribuït a finançar el disc de Guerrero a través de Verkami. "El seu suport significa molt per a mi i no em refereixo només a l'aportació econòmica", confessa l'artista. "Aprecio molt el companyerisme i la solidaritat, perquè en aquesta professió es donen molts cops de colze".

Guerrero compagina el debut en solitari en el mercat discogràfic amb una investigació sobre la tècnica vocal en el 'cante', amb les classes a l'Esmuc i les que imparteix sobre 'cante' a la Càtedra Flamenca del Conservatori Superior de Còrdova. Però necessitava un disc per avalar la seva tesi. "A la llarga el meu objectiu final és desenvolupar un mètode per ensenyar a cantar, perquè són molts els aspectes a tractar: la tècnica, l'articulació, la respiració, el suport i els adorns vocals", afirma. 

EVOLUCIÓ

Notícies relacionades

'Jondo' des de les entranyes

Callar per cridar més alt

Aquest àlbum no té res a veure amb la seva primera investigació sobre la polifonia flamenca, un treball pioner que va presentar en el Festival Ciutat Flamenc de Barcelona. En aquest disc només hi ha una peça d'aquest estil, la resta es manté fidel a la tradició. "Al ser el primer, em venia de gust fer alguna cosa clàssica. Primer s'ha de posar la base i després pentinar-se". La majoria són 'cantes' tradicionals amb lletra popular, com 'Esparto', encara que després, en directe, els canvia la lletra. "Si no canvio els temes m'avorreixo. M'agrada arriscar, encara que això vagi en contra meva. Sempre és més fàcil cantar una cosa que et surt rodona, però a mi no em satisfà. Em nego a cantar sempre igual".    

A part de 'Luz', una preciosa 'bulería' amb lletra seva, i de la 'Polifonía jonda', un tema basat en una malaguenya que ja cantava Chacón i que ella ha arranjat, tots els 'cantes' són clàssics. "Alguns d'ells m'han acompanyat tota la vida. Altres hi són perquè els tinc molt d'afecte com la serrana", diu en referència a un 'cante' al qual ha recorregut a 'Manuela', una peça dedicada a la seva filla de 3 anys. Espera que la seva nena creixi, les coses en el flamenc siguin diferents. "Les dones estem molt encasellades. Quan dic que em dedico al flamenc, ¡tothom assumeix que ballo!".