La veu naïf i fresca de Luthea Salom

Satisfeta amb el seu debut en el cine amb la banda sonora de Requisitos para ser una persona normal, de Leticia Dolera, Luthea Salom torna a Barcelona per actuar aquesta nit a la Be Cool, sala que demà tanca les portes. Acompanyada de Valentí Adell (guitarres), Roger Gascón (percussió), Jordi Fils (baix) i Xavi Castanys (mandolina), intercalarà temes de l'últim disc, The little things we do, amb peces dels tres anteriors. «Serà un concert molt colorista. No serà la típica posada en escena on tots toquen els mateixos instruments tota l'estona. Els aniran intercanviant», diu aquesta cantant de veu dolça i aparença senzilla que practica una música depurada i fresca d'aire naïf.

Va descobrir la seva essència folk després de passar per una primera etapa més rockera. Luthea Salom -el seu nom que, llegit en anglès, sona com Lucía, i l'hi van escriure així en el registre del Canadà quan els seus pares la van anar a inscriure- va començar en la música enfocant cap al pop-rock, «el més típic», recorda. Però es va adonar que amb el que més disfrutava era «cantant a pèl». I sentencia: «Únicament amb la meva veu i la meva guitarra o el meu ukelele». Així que va començar a «buidar» les seves produccions, a eliminar sons per quedar-se només amb l'essència, amb peces quasi sense adorns, pures i subtils. «Interpreto millor les cançons quan no tinc tantes distraccions i sons intensos», diu la cantant, que ja prepara el seu nou disc, que, igual que els anteriors, serà en anglès.

Les seves lletres giren al voltant de l'amor i la vida com a instrument per desenvolupar-se en plenitud, «perquè cal viure sense por a ser un mateix, a fer coses rares si t'ho demana el cos o el cap». Una altra de les seves obsessions és el pas del temps. «Algunes cançons meves són molt personals, altres són més genèriques i parlen de la vida, sempre filtrada per mi», reconeix Salom, a qui els seguidors de Cites (TV-3) coneixen per Blank piece of paper, melodia que acompanya cada capítol de la sèrie.

Però aquesta no va ser la cançó elegida per interpretar a EL PERIÓDICO, on va preferir regalar aquella meravellosa peça que és By your side, que va crear per al film de Dolera. «Jo vaig veure la pel·lícula a Nova York, on visc, encara que vinc sovint a Barcelona perquè aquí hi ha la meva família. Leticia em va enviar un enllaç i després de veure el film vaig compondre aquesta cançó que és el tema d'amor de la pel·lícula». Li va sortir a la primera. «El tema és molt senzill, encomanadís, fins i tot una mica histèric. És com una persona que es vol declarar i que no pot ni respirar. A Leticia li va encantar». I aquella primera maqueta que va gravar al matí, encara en pijama, amb les finestres obertes en ple Manhattan, on fins i tot se senten ambulàncies, és la versió que acompanya la banda sonora. Aquell esbós, sense adorns ni retocs,  es va convertir en l'himne d'amor del film. «Leticia ja sabia que no estava tan perfecta ni polida com altres versions posteriors. Però la va voler així, m'ho va demanar i vaig acceptar», recorda la cantant, que, encara que tenia experiència en el cine i la publicitat, mai havia fet una banda sonora. «Totes dues érem principiants. Crec que la nostra innocència es reflecteix en el film», afegeix.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

El film inclou cançons del seu anterior treball, Little things..., alguna peça que formarà part del nou disc que gravarà a la tardor «amb un format diferent del del film», i cançons inspirades en la pel·lícula. «M'ho vaig passar molt bé creant la banda sonora. M'encantaria repetir perquè va ser com tenir un enorme paper en blanc davant meu», assenyala. Ella i Dolera tenen moltes coses en comú a part de ser optimistes per naturalesa.

Vegeu l'acústic de 'By your side' amb el mòbil o a e-periodico.cat