Medina Azahara reivindica la lluita a 'Las puertas del cielo'

Corria l'any 1979 quan Medina Azahara va fer els primers acords, a l'estela d'un germinal rock andalús amb epicentre a Triana (Sevilla). Des de la Còrdova veïna, la banda que segueix liderant el cantant Manuel Martínez s'ha mantingut activa malgrat canvis diversos en l'escuderia i de discogràfiques. Dissabte presentarà a Razzmatazz (les entrades estan exhaurides) el seu últim disc, 'Las puertas del cielo'. Un àlbum amb un nou senzill de caràcter social, 'Aprendimos a vivir' (la peça que toquen en acústic per a EL PERIÓDICO).

"Aprendimos a vivir, aprendimos a luchar, aprendimos a ser libres…/ Pero se nos olvidó que hay que saber perdonar", diu l'enganxosa tornada. "Paco Ventura [guitarra i veus] va compondre la música. Em va trucar perquè anés a casa seva a escoltar-la. I ràpidament va sorgir la lletra", relata el vocalista.

Missatge reivindicatiu 

En el corresponent videoclip, hi apareix una parella amb la següent conversa: "Ens han tallat la llum. No tenim feina. No puc més…" "El guionista ens va ensenyar diversos projectes i aquest és el que més ens va impactar. La història d'un home i una dona que s'han quedat sense res. Una cosa massa habitual en aquests temps. La idea és reflectir també la nostra pròpia lluita. I animar a sobreposar-se a tot el que et depari la vida", explica Martínez.

"Aquest missatge tan actual, tan social i tan reivindicatiu ha arrelat fort", afegeix el guitarrista. "Medina Azahara sempre ha reflectit el sentiment de la societat. I la gent ha sabut interpretar el que volíem manifestar: que el destí et porta per diferents camins i ens hem de saber aixecar; buscar segones oportunitats. Perquè per més negativa i fosca que et sembli la teva situació, després de la nit sortirà el sol".

'Las puertas del cielo' és per a la banda l'àlbum número 22 de la seva discografia. Però l'antic segell ha aprofitat l'empenta d'aquest treball recent per llançar un recopilatori. "És una tàctica habitual. Les companyies sempre volen obtenir beneficis. I, a més, va i ho fan quan estem al principi del que serà la gira del nostre 35è aniversari", es lamenta l'incombustible Martínez. "Algunes basen la seva subsistència en això. I és una pena", assenteix Ventura. "Però els fans saben molt bé quin és el disc oficial", aclareix el cantant.

Gran debut

La gira de 'Las puertas del cielo’ ha propiciat que Medina Azahara saldés un compte pendent: tocar per fi al Gran Teatro de Córdoba. La cita va ser el quilòmetre zero del 'tour'. Van jugar a casa amb un èxit rotund i al lloc més emblemàtic de la seva ciutat. "Un lloc espectacular on vaig tocar només una vegada, abans de Medina Azahara. Només tenia 17 anyets i va ser per a un concert benèfic", rememora l'incombustible intèrpret de clàssics com 'Paseando por la mezquita' i 'Todo tiene su fin'. 

Medina Azahara té corda per a estona. I més en places com Barcelona, on potser té els feligresos més fidels. “És per això que va ser en aquesta ciutat i precisament a Razzmatazz on vam voler gravar un disc en directe --subratlla el guitarrista--. Som un grup molt tocaire. Ens agrada molt l'escenari. Ens va costar guanyar-nos Còrdova però Barcelona sempre se'ns ha rendit”. 

En la longeva carrera el grup té multitud de moments per al record. En va ser un la primera sortida als Estats Units, per tocar al mateix escenari on havia triomfat Jim Morrisson en persona, el Whiskey a Go-go de Los Angeles. "La grandesa de Medina Azahara és que podem passar de fites així, de tocar en un Viña Rock, per citar un altre exemple, i l'endemà actuar en qualsevol fira o envelat municipal", explica el teclista, Manuel Ibáñez. "El nostre públic és molt dispar. Hi ha des de heavies fins a nens", riu. 

Res de mentides

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

En aquest nou treball criden l'atenció títols com 'Porqué nos mienten'. ¿Tenen la resposta? “Difícilment hi ha una resposta --contesta el cantant--. Són tantes persones involucrades en el poder, que com es pot arribar fins al seu cor i saber què pensen. Aquesta lletra reivindica l'opció de no deixar-se portar; de no acceptar que t'enganyin amb mentides”.

'Las puertas del cielo' el van gravar a MartEstudios i Estudios Panamá Records de Còrdova entre l'1 d'agost i el 22 de setembre. I el mateix Manuel Ángel Mart (Estirpe) en va ser el productor. Es tracta del fill de Manuel Martínez. "Es nota el seu segell i les seves idees. I va ser el millor puntal perquè tot funcionés bé", explica el pare, orgullós. "S'estava recuperant d'un greu mal. I no el vam sentir queixar-se ni un sol dia. Sempre venia amb un somriure. Aliè al dolor", recorda el teclista.