L''Idò' de Projecte Mut

D'Eivissa a l'univers, i viceversa. Projecte Mut va aconseguir enlairar-se amb Col·lecció de satèl·lits. I ha tornat amb Idò, una expressió molt de les illes «que és un sentiment; que es pot entonar com a pregunta, com a exclamació... I que volem que serveixi també a manera de reflexió final», explica el cantant David Serra. Avui es presenta a Barcelona dins del cicle Born de cançons, a la Sala Moragues del Born Centre Cultural.

Idò realment dóna per a moltes cavil·lacions. El duo torna a incloure lletres de la seva autoria com I tu què dius, amb la qual vol «difondre la importància de lluitar contra les prospeccions al Mediterrani», explica Serra, el vocalista. I torna a escollir amb encert poemes diversos, posant música a versos que tracten des dels perills de les nits enganyoses a En la nit artificial a la desaparició de la planta marina Posidònia (així titulen directament la peça).

El disc el van gravar a Magrane Studio, local que pertany a l'altra meitat del compenetrat tàndem, el guitarrista Joan Barbé, que també hi ha deixat la seva empremta tocant l'ukelele, la mandolina i l'acordió. A tots dos se'ls va unir Xicu Buví Verro, amb els instruments tradicionals eivissencs, i Frank Gogollos al violí, amb la seva estimulant dosi de lirisme.

To desenfadat

Projecte Mut recupera el seu vessant més folk, accentua el to desenfadat i segueix apostant per poetes i no solament els de la seva illa, si bé destaca l'adaptació que fa dels versos de J. Ribes a Cançó de la mar. Posidònia, és de l'escriptor de Formentera Esteve Portes; En la nit artificial, del barceloní Enric Casasses i Insomni, del valencià Isidre Martínez.

Seguint la tradició dels seus anteriors treballs, inclouen una peça instrumental (Herbes), reivindiquen el cançoner popular (Es jugueroi), i s'atreveixen amb una versió. Aquesta vegada de Los Enemigos, ¡Cómo es! (Com és!). «És un grup que ens agrada molt -diu Serra-. Toquem cançons seves des de fa cosa de vuit anys, quan encara ens faltava repertori. Així que ja forma part de la nostra pròpia història». Barbé recorda que per evitar problemes es van posar en contacte amb ells a través del seu amic Xarim Aresté, que amb la seva banda Very Pomelo va gravar amb el líder del conjunt, Josele Santiago. Aquest «no solament no hi va posar cap pega sinó que es va mostrar encantat», relata Barbé.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

No és l'única versió que han realitzat últimament. Per a l'últim disc de La Marató els van demanar que col·laboressin amb el tema A Déu demano (A Dios le pido), de Juanes. Projecte Mut està especialment orgullós d'Idò. «És el nostre disc més personal, més reivindicatiu i més alegre. Una bona fórmula, per cert. ¿Qui no ha estudiat les taules de multiplicar amb una cadència rítmica? És la millor manera de donar males notícies. Expliquem i compartim les nostres queixes. Però, almenys, amb alegria», subratlla Barbé.

Vegeu l'acústic d''En la nit artifical' amb el mòbil o a e-periodico.cat