Una càlida veu amb D. O.

Gemma Humet és una de les noves i estimulants veus del panorama català. Un diamant que guitarristes de la talla de Toti Soler i Toni Xuclà ja han fet brillar. Però el seu primer i últim aliat és Pau Figueres, amb qui va compartir classes a l'ESMUC (es van conèixer a la cua d'accés). Ell li produirà el seu disc de debut i l'acompanyarà aquesta nit al Foyer del Liceu, convidats per Músiques Sensibles.

La neboda de l'enyorat Joan Baptista Humet ha irromput amb discreció i sobrada de talent. Fa només un any es va atrevir a compondre les peces de l'àlbum que publicarà a la primavera (i del qual avança una peça per a EL PERIÓDICO). «Estic contenta que el Pau em produeixi. Sap el que vull; el que m'agrada. I és capaç de donar forma al que li demano i imagino», explica la cantant i pianista.

En els seus recitals versiona des de Serrat fins a Caetano Veloso. Descriu el seu estil com a «cançó d'autor mediterrània». I avança que la gran majoria de temes seran seus. «I com en els concerts, les peces d'altres tindran arranjaments amb una personalitat molt marcada». 

En primera persona

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Les seves lletres abraçaran emocions actuals. I també del passat. «Totes parlen de mi encara que siguin vivències comunes. La idea és que cadascú hi doni la lectura que vulgui. Són cançons que reflecteixen qui és Gemma Humet». ¿I qui és Gemma Humet? «Buf, quina pregunta. La mateixa que quan era petita. Sempre he sabut que per sobre de tot volia cantar; fer música».

La intèrpret i coautora d'himnes com Aquesta Pau és meva, el poema d'Espriu que va musicar amb Toni Xuclà i els va fer guanyar el Premi Miquel Martí i Pol, ja ha començat a gravar. I explica que entre les versions que hi incorporarà hi haurà Quan eren infants, de Delfí Abella, i Si te me'n vas, la dolençosa peça del seu oncle, amb estrofes d'aquest calibre: «Si te me'n vas,/ la solitud/ em posarà/ les dues crosses/ al seu gust/ i tu ja saps/ que així no puc». «No vull que ningú pensi que pretenc aprofitar-me de la popularitat de Joan Baptista Humet, però és evident que té un cançoner preciós que em ve de gust reivindicar». ¿I per què aquesta peça? «El meu pare em va dir que l'escoltés, que quedaria molt bé cantada per mi i… me'n vaig enamorar».Impulsada i dirigida també pel seu pare, Agustí Humet, la cantant ha iniciat la representació de Cançons d'amor i de guerres, «una obra musicoteatral en homenatge a les víctimes de guerres i genocidis de la guerra civil i la segona guerra mundial». El 12 de febrer la representaran al Kursaal de Manresa. Però abans té aquesta imminent cita al Liceu, que viu com «el tancament d'una etapa». «Sóc molt tímida. I quina vergonya quan manifestant-me a la plaça de Catalunya vaig veure la meva cara en una de les banderoles».