'Cantahumor' amb classe

Han estat deu anys «de picar pedra». I els èxits acumulats durant els últims mesos els viuen «com una recompensa». Josep Bordes, l'actiu timoner del grup Pepet i Marieta, explica que Em moles (la peça que canta en solitari per a l'acústic d'EL PERIÓDICO) va ser en realitat el punt d'inflexió, «perquè va començar a sonar a la ràdio». «Després vam fer la cançó i producció del vídeo de Via catalana [una adaptació del tema La mani], que ens va posar al mapa -segueix relatant-.I quan se'ns va escollir per a la cançó de l'estiu de TV-3 [Corre l'estiu], mitjans per als quals no existíem van començar a fer-nos cas».El cim el van coronar amb l'animada Rumba del #SíSí. Una cadena d'encerts que han anat combinant amb la intensa gira del disc Lo món d'un mos, que avui donaran per liquidada a la sala Apolo després de més de 70 concerts. Una festa de final de curs que comptarà amb convidats com Adrià Salas i Ruben Sierra, de La Pegatina, El Niño de la Hipoteca, i Soto, de Pirat's Sound Sistema.

Aquest espitós professor d'anglès de l'Institut Josep Comes i Solà de la Trinitat Vella trasllada les seves inquietuds i vivències en històries com Camí a la Trini, una lletra recitada per l'actor David Bagés, «a manera d'homenatge a la professió de mestre» (diversos dels membres del conjunt també ho són).

Humor, denúncia, quotidianitat... El discurs de Pepet i Marieta no deixa indiferent. «Quan vaig arribar a Barcelona fa deu anys, El Sobrino del Diablo, tot un referent, em va ensenyar moltes coses, com que podia iniciar un projecte en solitari. Així vaig començar. Va funcionar i vaig poder muntar una banda. I també va ser el que em va parlar d'un terme que em segueix agradant molt: el de cantahumor».

Bordes va deixar la seva terra natal, Ulldecona (Montsià) i els seus primers treballs a Barcelona van ser com a traductor i intèrpret. «¡Com m'avorria!», diu rient. El seu debut discogràfic el va titular Sempre hi hi ha un pedaç pa un descosit.

Compromís i optimisme

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Pepet i Marieta consideren que aquest disc que han estat presentant «és el millor» de la seva carrera. Els agradaria desmarcar-se de l'etiqueta del grup de la cançó de l'estiu. I aprofitar l'impuls per insistir «en el compromís, l'optimisme i l'energia» que desprenen les seves composicions en un pròxim treball.

Utilitzen ritmes tan variats com les jotes, l'ska, la ranxera, la rumbes i fins i tot el pop. Són una superbanda amb un directe explosiu i teatral, que se sent «en un moment pletòric». «A sobre, jo he sigut pare. Tinc una meravellosa cria de gairebé un any. Aquest 2014 el recordaré fins al final dels meus dies», sospira.