Girant amb Moustaki

Hi ha amistats, amors immortals. I llegats que transcendeixen; eterns. En les següents generacions recau el poder de la memòria. Marina Rossell va invitar artistes com David Carabén (Mishima), Cesk Freixas, Josep Tero, Nilda Fernández, Bikimel i Alessio Arena a cantar amb ella a l'amfiteatre del Grec en el sentit homenatge que va voler brindar, una vegada més, al seu admirat Iosif, el nom en grec de George Moustaki. Del concert en va sortir un acurat disc en directe, Tribut a Moustaki, amb una gira de promoció que començarà demà al teatre La Faràndula de Sabadell.

Després de dos discos d'estudi, Rossell tanca una trilogia en què, un altre cop, prevalen «criteris com l'autoexigència». La recerca «de l'excel·lència». «En moments de crisi és quan més s'ha de fer girar la roda de la vida i de l'art, amb la qualitat com a objectiu».

Xavi Lloses ha tornat a ser el seu fidel aliat. «La d'hores que hem passat junts buscant l'essència, desposseint les cançons del que és superflu. Cada nota que hi ha hi és per emocionar, per commoure. No per adornar». Al recital, l'acompanyarà Lloses al piano. I comptarà amb dos músics més: el contrabaixista Miquel Àngel Cordero i el guitarrista Pau Figueres.

Prendre el testimoni

«Després de tenir la sort d'oferir aquesta actuació al Festival Grec, em va venir al cap el que deia Rubert de Ventós: 'conèixer una cosa és fer-se càrrec d'això'. Una frase que m'ha ajudat molt i en molts moments: Quan vaig anar a cantar a Ciudad Juárez, Iraq, Guatemala... Llocs extrems que he conegut i que ja mai més m'han deixat indiferent». I per això va voler també, explica, triar cantants de diferents generacions perquè prenguessin el testimoni i es fessin càrrec de l'imprescindible cançoner de l'autor de Le Métèque.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Al concert va comptar amb una altra col·laboració molt especial, la de la filla del cantautor, Pia Moustaki, amb qui va abordar un animat Milord. «La seva presència ha sigut molt important. La vaig conèixer als hospitals, i a l'enterrament. No sabia quina relació podia establir amb ella. Resulta que tenim la mateixa edat, el mateix signe del zodíac... La vaig invitar sense saber què respondria. I el que ha sorgit és una sincera amistat -relata-. Quan va sortir ella a cantar, vaig sentir que la roda de Moustaki seguia girant. Sé que Musta, com li deia jo amb afecte, hauria estat molt content de veure'ns juntes».

Rossell va compondre una lletra al desaparegut trobador, Absents, que va cantar amb el seu habitual halo d'invocació; de transcendència. «És un deute d'amor recíproc, que va començar quan ell va traduir al francès i va cantar la meva peça Màrmara. I quan a ell va començar a faltar-li la veu, jo em vaig convertir en la seva».