Roger Mas s'electrifica

Roger Mas s'ha consagrat com a cantautor tel·lúric i com a crooner capaç de desmelenar la gran Cobla Sant Jordi. El músic de Solsona s'ha aventurat per ritmes tradicionals brasilers i rumbs més experimentals. Sempre enganxat a una guitarra «de cordes de niló». Fins que es va veure amb la necessitat de provar què passaria si la canviava per una d'elèctrica. «Als 40 em sento com un noi de 15; és espectacular, ¡genial!». Amb aquest esperit rejovenit, actuarà aquesta nit «per primera vegada amb banda a la sala Apolo», subratlla.

«Em fa molta il·lusió -explica-. I era una cosa que volia fer sense estar programat per cap festival. No hi ha més excusa que les ganes de fer-ho; de conèixer les possibilitats d'una guitarra elèctrica que si bé sona als meus discos, mai ha estat tocada per mi, quan molts dels meus referents són més elèctrics que acústics».Una vegada començat el festeig amb l'instrument endollat, el següent pas va ser buscar un repertori que s'hi adaptés, «lligat» a la seva primera època «d'actitud més rockera». Així és com va néixer l'espectacle que avui culmina a Barcelona i que va batejar Torna pel camí de les serps. El títol del que hauria hagut de ser el seu segon àlbum i que va ser descartat per la seva discogràfica, que no li va veure comercialitat a l'assumpte. «Sense ser un treball conceptual, cada peça estava unida a l'altra i tenia el seu subtítol», recorda referint-se, entre d'altres, a Després de la tempesta (la cua de la serp), la que va triar per cantar en acústic, i amb guitarra clàssica per a l'ocasió, a EL PERIÓDICO.

PECES FINS ARA ESCAMPADES 

Mas va acabar col·locant i escampant aquestes cançons en successius discos, però ja no en el seu context original. Per això està feliç de reunir-les ara en un concert en què també rescata temes emblemàtics i en descobreix alguns d'inèdits.

Per a aquest artista, «amant de l'etnobotànica», la serp és un terme recurrent en el seu cançoner que li serveix, per exemple, «per narrar un episodi de meteorologia extrema, en pla la ira de Déu, i fer un cant a la ingenuïtat, a la gent que prefereix que la realitat no se li mostri completament despullada. Quantes vegades s'opta per l'engany en lloc de la veritat, quan la veritat no és imprescindible, ¡no sempre!».

ADÉU AL SEU AFER AMB LA COBLA 

El pròxim 8 de desembre, al Teatre Atlàntida de Vic, Mas acomiadarà la seva exitosa gira amb la Cobla Sant Jordi, una experiència en què admet haver-se sentit molt lliure, i havent «adquirit un punt de personatge». El motiu: «Costa molts diners i és complicada de moure». Pensàvem fer només 10 actuacions i en portem unes 20 -constata un músic que amb 5 anys va començar a tocar instruments i amb 12 va iniciar la seva activitat artística vinculada al clarinet i el saxofon-. Tot el que ha vingut de més és un regal. El que va començar com una novetat ha perdut actualitat. I volíem fer una festa; dir-nos adéu amb una cerveseta». 

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

La seva veu tel·lúrica, legítima hereva de la Cançó, té una transcendència tan terrenal com mística.

Vegeu l'acústic de 'Després de la tempesta' amb el mòbil o a e-periodico.cat