Nat Simons desplega el seu folk poètic a Barcelona

El panorama folk, i l'indie en general, depara estimulants sorpreses que no sempre tenen repercussió mediàtica. La madrilenya Nat Simons ha publicat un brillant disc de debut, 'Home on high', que no mereix passar desapercebut. Aquesta tarda, a les set a l'auditori de la Fnac Arenas de Barcelona, Natalia García Poza (així figura al seu DNI) desgranarà un àlbum clàssic pel que fa a les influències del so americà, ple de matisos, talent, poesia i sensibilitat.

I el defensarà sola. En format íntim: amb la seva harmònica i la seva guitarra acústica. Sense la superbanda que la va acompanyar a l'estudi de gravació, sota la producció del nord-americà David Gwynn (Marlango, Quique González...), que la va fitxar només de veure-la actuar, i després de reconèixer-li que feia temps que li seguia la pista.

La multidisciplinària vena artística de Simons se li va despertar de forma precoç. "Era una nena abstreta, sempre dibuixant còmics, escrivint contes amb final macabre, que la meva mare canviava perquè guanyés els concursos [riu]. De regal vaig demanar una màquina d'escriure... Ah, i per la meva comunió, un llenç amb pintures", recorda aquesta inquieta artista que també ha dirigit curts, fet d'actriu... En un programa de ràdio on va anar a recitar els seus propis versos va dir que feia de tot, que l'únic que li faltava "era cantar". Això va ser abans, és clar, que reconegués la seva verdadera vocació.

INFLUÈNCIA DYLANIANA

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

Nat Simons es va bolcar en la música gràcies a Bob Dylan. Es va aprendre les seves cançons i va recuperar les ganes de saber tocar la guitarra. La passió pels cantants nord-americans la va portar a compondre en anglès. I el 2009 amb l'ordinador va gravar diverses de les seves peces i les va penjar a Myspace. "No vegis quina sorpresa quan sense cap altra distribució em van trucar per dir-me que estava nominada als premis Pop-Eye a la millor artista folk de l'any".

Quan va haver de decidir com batejaria l'àlbum es va recordar d'un altre gran, Van Morrison, del seu disc de debut, 'Astral weeks', d'aquell vers seu que diu 'Got a home on high'. "Perquè jo també em sentia així: en una casa en un altre lloc, un altre temps, un altre món".