El valerós Albert Palomar

No ha passat ni un any i Albert Palomar ja ha publicat el seu segon disc en solitari. Al líder del grup Plouen li prova molt el nou i fructífer camí iniciat sense la banda. Cor de bou és un àlbum de lletres poètiques i subtils, presentades amb un captivador i intimista embolcall folk. Aquesta nit presentarà el seu nou treball al Centre Cultural Albareda, convidat pel festival Barnasants.

Aquesta hiperactivitat creativa de Palomar té la seva explicació. «Venia de la dissolució de Plouen el 2012 i abans ja havia començat a compondre en solitari. Arran d'Estem sols, el meu primer disc, van sortir molts bolos, però seguia escrivint. Sentia la necessitat de crear. A més, com que tinc l'estudi a casa, vaig gravant i, és clar, acabo acumulant material», explica el músic manresà.

L'artista és conscient que «la vida útil d'un disc no dura més d'un any». I que «el concepte de single físic fa temps que no existeix». Així que la seva manera de treballar va per lliure.

«Escriure és fàcil. El que és difícil és intentar explicar en dos minuts una història que tingui ganxo. I que interessi a la gent. I a tu». Palomar és dels que creuen que els Beatles ja ho van inventar tot. I assegura que l'important «no és jugar a ser músic, sinó ser-ho. Els artistes pop treballem amb pocs acords, de forma que compondre melodies no ens resulta complicat». Un altre tema, insisteix, és aconseguir textos amb pes.

A Cor de bou brillen especialment temes com Massa gran, Desordre, i la curiosa i deliciosa cançó de bressol que obre el compacte, Amics. «Tots al néixer som iguals, menys els que manen, que no són normals. ¿Que s'han cregut? Volen el millor per a la humanitat. Ningú millor que tu i jo, per saber el que desitgem tu i jo, que és el secret més ben guardat de la humanitat», fa la lletra.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Qui va ser l'ànima de Plouen (abans Plouen Catximbes), una trobada entre el reggae, el pop i el rock, va fer que la banda plegués veles al cap de 10 anys. I per a la seva recent aventura, ha buscat la col·laboració de Xavier Matamala, Miquel Sospedra, Lars Serra, Juanjo Muñoz i Albert Giménez.

Amb la perspectiva que aporta la distància, Palomar creu que «a nivell artístic ara la situació està millor que mai.  Als 90 veníem de la ressaca del rock català. Hi havia poques propostes. Ara no hi ha excusa per no consumir música en català. Però a nivell de treball, és més complicat. Tot són pals a les rodes. I fins i tot les sales ho tenen molt difícil per continuar».