Estopa: "Abans érem més xulets"

El suggeriment de publicar un disc i DVD en directe va venir de l'altre costat de l'Atlàntic. De la discogràfica d'Estopa en aquelles terres, on, atenció a la dada, els consideren «un grup independent, uns hipsters», riu David, el gran dels germans Muñoz. Dimarts l'editen simultàniament a Espanya i països com Mèxic, Veneçuela i Colòmbia, a on ben aviat se n'aniran de gira. Un dia abans, estrenaran la cuidada filmació en diversos cines de tots aquests llocs. A Barcelona la cita és a l'Aribau Club (nou del vespre).

-El treball es titula Esto es Estopa. I ¿què és Estopa?

 

-David Muñoz: Pot semblar una broma, però hi vam donar moltes voltes. Ens agrada ser originals però a vegades només pel fet de buscar l'originalitat la cagues. A més, teníem present que és un treball dirigit a un públic més global: hispà.

-Jose Muñoz: És la nostra forma de dir: aquest és el nostre DNI, la nostra targeta de presentació.

-Inclou dues cançons inèdites i el rescat d'una maqueta [Rumba triste] que no va arribar a sortir. ¿Era important incloure material nou?

 

-D. M.: És la gràcia del llançament a Espanya. De totes maneres, aquest tipus de directe és una cosa que no havíem fet. I el director del DVD, Rodrigo Guardiola, ¡s'hi ha lluït! Només li vam dir que el nostre referent era l'MTV unplugged de Nirvana.

-J. M.: Aquest va ser el punt de partida. Es nota que Rodrigo és bateria [de la banda Zoé]. ¡Com marca els plans!; ¡Quin ritme! És el Guardiola del món audiovisual. Sense oblidar el mèrit del productor Cheche Alara, que ens va portar a una altra dimensió.

-Impacta la il·luminació. I que el públic els envolti en 360º. ¡Ah!, i els 20 instrumentistes i les seves potents seccions de cordes i metalls.

 

-D. M.: Ens feia por veure fins a on ell podia portar les cançons. Potser a un lloc en què no estiguéssim còmodes. Però ha estat tot al contrari.

-D. M.: Amb aquest lirisme de les cordes, les cançons s'han fet grans, han madurat. Como Camarón mateix ha guanyat 15 anys.

-Precisament 15 anys són els que sumen de carrera. ¿Què tal el desgavell hormonal?

 

-D. M.: Doncs és veritat, com a grup no podem votar. I sí que se'ns noten les hormones, sí. Comencem a descobrir coses que abans ens passaven desapercebudes. I coses que abans ens importaven, ara no.

-¿Com quines?

-D. M.: Les crítiques. Abans ens afectaven molt. Érem tan tontos que a la mínima ens cabrejàvem.

-J. M.: Pensàvem: tan bé que s'ho ha passat el públic...

-D. M.: Ara veiem que fins i tot ens poden enriquir. Les constructives, és clar.

-J. M.: Devem haver après alguna cosa, però no sé què.

-D. M.: Jo, res. És més: n'he desaprès.

-J. M.: Abans érem més xulets. I pensàvem que ho sabíem tot.

-Llavors, ¿han après les conseqüències que pot tenir pronunciar-se en temes com la independència de Catalunya?

 

-J. M.: Com a grup no som gens polítics. Com a ciutadans, totalment, al cent per cent. No n'hi ha prou de mirar el debat del Congrés, quin conyàs, i oblidar-se del que és bàsic: la rebaixa dels sous, les retallades en sanitat... És molt saludable que la gent prengui consciència de què s'ha de fer per conviure millor. Jo canviaria el nom de política pel de convivència, o de regles de convivència. Potser la gent es mullaria més. No es conformaria votant cada quatre anys. No permetria que el Govern es passés pel forro el seu programa polític.

D. M.: ¡Com si no fos vinculant!. Jo seria partidari que si no el compleixen, doncs a la presó. I prou d'excuses. Si no serveixen per a això, que s'haguessin fet lampistes.

-Però em referia a la polèmica que va suscitar la seva posició davant el debat sobiranista. I com després va ser utilitzada pel 12-O

 

-J. M.: Les fronteres són imaginàries, estan limitades al mapa. Així que no n'hi posem més.

-D. M.: Un obrer aturat està igual de putejat aquí que a Madrid.

-La gira Estopa a solas recalarà a la sala Barts. Tenien dos dies reservats, 10 i 11 d'abril. Van esgotar les localitats i n'hi han sumat dos més (12 i 13). S'ha dit que seran recitals amb guió, però costa creure que es deixin marcar el camí...

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

 

-D. M.: Serà anàrquic. José Corbacho només ens pauta l'ordre de les cançons, on hem de parlar... Ens està guionitzant però sense guió per aprendre. Serà un xou semblant al que vam fer al seu dia per a EL PERIÓDICO. Durarà 90 minuts. Pujarà gent a l'escenari. I el millor de tot: farem mentalisme.