Teràpia de Shock, un xut d'energia

Van escriure l'encomanadís 'hit' 'Sense tu', la cançó emblema de 'Polseres vermelles', abans de constituir-se com a banda (i molt abans que existís la sèrie). De fet, va ser el primer tema que van compondre. Tenien 13 i 14 anys i el cantaven "a les nenes al col·le per lligar" o, "en agraïment", als conductors que els recollien en autoestop per anar a les festes. "A la majoria no els hem tornat a veure i sempre ens preguntem: ¿se'n deuen recordar de la cançó?". Res feia presagiar l'èxit que tindria aquesta peça tan romàntica. Però la fama els va tocar de ple. I en lloc d'entrar en estat de xoc, van optar per una bona teràpia: continuar component. I actuant. 'Que mai no pari' (Música Global) és el tercer compacte deTeràpia de Shock.

El grup de les Preses (Garrotxa) ha triat aquest títol a manera de declaració d'intencions. Argumenten que en els temps que corren fa falta la força social i la força de l'optimisme per no defallir. "És un tema molt canyer, que és com ens mostrem en els directes. I la lletra convida a reflexionar. Que quan et llevis i et miris al mirall, et plantegis: ¿aquesta és la persona que vull ser? --filosofa Ferran Massegú (guitarra i veu)--. És important qüestionar-se contínuament coses sobre un mateix i sobre cap on anem".

Dilemes vitals

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

El seu company Jaume Sucarrats (també guitarra i veu) completa l'explicació. "Com a grup, i com a persones, és normal que ens preguntem: ¿això és el que he de fer?, ¿sóc la persona que vull ser amb l'edat que tinc? La situació política, econòmica i moral de la societat provoca que molts es qüestionin: ¿jo hi pinto res, en tot això, o val més que ho deixi estar i foti el camp?". El quartet (per a l'entrevista i l'acústic només s'hi presenten dos membres, perquè la resta és a classe) sempre porta vestit i corbata, "la roba que defineix el nostre segle". "És una forma de criticar quin és el paper de la nostra societat", assegura Massegú (àlies 'Massa'). Encara que el motiu original, acaba revelant Sucarrats ('Suka'), és bastant més mundà. "En els primers concerts anàvem amb xandall i, és clar, com que no era qüestió, acabàvem demanant-li roba al baixista i li assaltàvem l'armari. Fins que se'ns va acudir triar una cosa que impactés una mica: un vestit. El que porten tant els polítics com els lladres de merda i uns pringats de poble com nos-altres". Uns 'pringats' que han tocat al Palau Sant Jordi (en el concert de 'Les nostres cançons contra la sida') i dues vegades al Camp Nou: celebració de la Lliga del Barça del 2011 i abans, el 2009, interpretant l'himne blaugrana en el torneig Joan Gamper. I que, sobretot, abanderen el 'boom' del power-pop juvenil en català, sabent madurar com a banda i com a integrants útils en la formació. "Hey, però no ens sentim referents ni punta de llança de res. Només som un grup amateur que encara té molt per aprendre", aclareix Suka.

I a això es dediquen. Ell estudia cine i s'encarrega dels videoclips. Albert Parés (baix) ha estudiat disseny i és el responsable de la part gràfica del disc. Massa continua amb la seva formació musical. I Gerard López (bateria i veus) és advocat, i amb els contractes abusius que hi ha en aquesta indústria és un component clau.