Els reis de la surf-music

Són uns pioners del surf i el rock instrumental a Espanya. I fa més de 20 anys que reinventen i reivindiquen un gènere que, diuen, està més viu que mai. Los Coronas han trencat quatre anys de silenci discogràfic. I van voler gravar el seu nou disc, 'Adiós Sancho', a la manera antiga: en cinta de dues polzades i tot el grup tocant alhora. A la recerca de la màgia de la primera presa. L'àlbum està coproduït pel llegendariCraig Schumacher (que ja els va mesclar l'anterior compacte) i ells mateixos. I el presentaran auspiciats pelGuitar Festival BCN divendres que ve a la sala Apolo.

La implicació de Schumacher (productor de Calexico, Depedro, The Sadies, Devotchka i Barbara Manning, entre altres) va anar més enllà. Van viatjar fins al seu estudi de Tucson (Arizona) per a la gravació. I ell hi apareix com a convidat tocant l'orgue en dues peces.

«Vam tenir clar que havia de ser ell. Volíem continuar amb les nostres influències hispanes. En els dos discos anteriors vam enriquir la nostra tradició amb pinzellades de pasdoble, rumba, copla, fins i tot certa música taurina, unida a una visió una mica casposa i amb trompetes incloses. Però sabíem que amb Craig tot això quedaria més cool -explica el guitarrista David Krahe-. Ens volíem renovar, i treballar amb ell és com si amanissis la nostra música amb una bona salsa, amb un sabor contemporani».

La cultura a l'UCI

Los Coronas han sabut exportar la seva proposta, ja sigui a Mèxic (al festival Vive Latino van tocar davant de 40.000 persones) o a la remota Austràlia. «Estem en un punt d'absolut vertigen i els representants de la cultura espanyola només ho compliquen. Nosaltres tenim la sort de poder tocar fora, però aquest 2013 suposa el precipici: molts es replantejaran si es continuen dedicant a la cultura o si llancen la tovallola», es lamenta.

El baixista Javier Vacas asenteix: «Quan s'acosta la gana de veritat, quan veus que has de deixar la música per a la resta de la teva vida, resulta molt tràgic. ¿Què passa llavors amb tots aquests anys que hi has invertit? Et fan sentir com una ànima en pena, com una minúscula peça d'una maquinària que odies. Acabarem tenint com a màxim exponent Bertín Osborne».

Fernando Pardo (guitarra) agafa la paraula. «Ens pensàvem que seríem un país a l'etil de Noruega. Que anàvem per bon camí. Que s'acabarien les diferències de classes. Que seria el pur paradís. Doncs no».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Krahe li dóna la raó: «Vull pensar que estem en un període de transició pel que fa a l'escala de valors. Que la societat canviarà. Encara que no sabem si serà per millorar o per empitjorar». I Vacas prossegueix: «És molt trist no sentir-te orgullós de pagar els teus impostos per al que estan creant. La destrucció de tots els èxits socials per part d'uns polítics àvids de robar-te la pasta per repartir-la entre els seus col·legues».

A l'estil 'Pulp fiction'

Los Coronas han sobrepassat en popularitat la seva banda matriu, Sex Museum, amb qui comparteixen dos terços de la formació actual. Després d''El baile final... de los locos y los cuerdos',la banda madrilenya va decidir retre homenatge al desaparegut actor Sancho Gracia en la cançó que bateja el seu nou treball. Peça que es podria catalogar gairebé com un 'spaguetti-western' a l'espanyola. Però hi ha creacions més rockeres, com 'Miss Álamo', al·lusions a Camarón '(La leyenda del solitario') i instrumentals a l'estil 'Pulp fiction' comCleopatra Stomp, la que van triar per tocar en acústic a EL PERIÓDICO.