Egon Soda torna a la càrrega

Que la història d'Egon Soda sigui inusual fa que sigui, si és possible, encara més interessant. Un grup d'amics del col·le treu un disc deu anys després d'unir-se com a banda, el segell desapareix i es dediquen a les seves feines. Un dia el compositor té tant material que proposa reunir-se una setmana i gravar-lo, sense saber si veurà la llum (d'aquí ve el subtítol de l'àlbum: El difícil segundo disco de Egon Soda). Total, que després de cinc anys d'aquell debut torna amb incontinència creativa: un doble disc de 20 cançons, plenes de referències literàries, bases rockeres i reminiscències d'arrels americanes, que avui presenta a Music Hall.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

L'autor de les peces, Ferran Pontón, admet: «És un grup amb ritmes peculiars també per l'activitat que tenim fora de la banda [ell treballa de llibreter i a l'editorial Pasado y Presente]. Però necessitàvem treure un disc per fer el que ens surt millor: compondre i tocar». Com a frontman una gran veu, la del reclamadíssim productor Ricky Falkner (Love of Lesbian, Sidonie, Lori Meyers, Sanjosex...) i baixista de Standstill. I encara hi ha més peces clau: Pablo Garrido, també guitarrista de The New Raemon i Zahara, i Xavier Molero, percussionista i responsable de treballs d'artistes com Christina Rosenvinge, Iván Ferreiro i Roger Mas. I si a aquest dream team hi afegeixes el pianista Charlie Bautista (reclutat per a l'ocasió), el resultat és aquest excel·lent disc, El hambre, el enfado y la respuesta, amb curioses joies com és la versió de Paolo Conte Sparring partner.

Però si una peça crida l'atenció és Nueva Internacional, convertit en reivindicatiu videoclip (amb imatges de guerra, fam, manifestants, i altres de totalment literàries). «Una lletra combativa que pretén donar una mica d'ànims per seguir en la lluita». Falkner afegeix: «El vídeo et posa en estat d'alarma, t'emociona i t'entren ganes de reaccionar; de sortir al carrer».