Coti es reivindica com a compositor

Era l'any 1977 quan el músic Coti es dedicava a ferjinglespublicitaris. «Per guanyar-me el pa dels bessons que acabaven de néixer», recorda (després va tenir dos bessons més). I va conèixer Claudia Brand, «una gran cantant que componia per a altres artistes», prossegueix, i li va suggerir que ell escrivís una cançó a l'actriu de telenovel·les Natalia Oreiro. La va titularMe muero de amori va ser la sintonia del culebróMuñeca brava. I així, diu, va ser com va començar tot. Avui Coti publica el sisè disc,Lo dije por boca de otro, amb alguns èxits d'autoria seva però que van ajudar a triomfar altres cantants, com la mateixa Oreiro, Julieta Venegas, Enrique Iglesias, Diego Torres, Enanitos verdes i Paulina Rubio.

«Aquest àlbum té un concepte molt clar: es tracta de reunir un repertori amb totes aquelles cançons que vaig escriure per a amics i col·legues diversos que es van fer molt populars i que, d'alguna manera, jo necessitava portar-les a la meva manera de veure la música, de tocar, de cantar -explica-. Això sí, conscient que potser molts se sorprendran que Coti hagués estat posat en aquests temes que coneixen des de fa anys».

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

En realitat, Roberto Fidel ErnestoCotiSorokin (Rosario, Argentina, 1973) va arribar a ser número u al seu país i a Espanya el 2005 amb l'encomanadissaNada fue un error, hitque va abordar en format de trio (amb Paulina Rubio i Julieta Venegas). «Si em considero alguna cosa és cantautor: és la meva activitat principal i la que dóna sentit a la meva professió. I vull aclarir que el fet que ara reivindiqui d'alguna manera aquestes composicions no és per una qüestió egocèntrica. Jo seguiré creant també per a mi, ja que és quan sento que tinc més llibertat per expressar-me». ¿I alguna vegada ha sentit que algú destrossés una cançó seva? «No, no. Mai. Deu ser que he tingut sort», riu. ¿Ni tan sols Enrique Iglesias? «No, de cap manera. I la prova és l'èxit que ha obtingut», contesta, sense vacil·lar, fent cas omís de la fama que té de desafinar.

'COLOR ESPERANZA' I EL PP / El que sí que ha constatat Coti és com exitoses lletres comColor esperanza (en boca de Diego Torres) eren adoptades per partits polítics com el PP en una de les seves campanyes. «Evidentment, aquesta peça va ajudar molta gent a canalitzar les seves penes, una cosa que no ens vam proposar ni jo ni Diego Torres al cantar-la. Va acabar sent una cançó emblemàtica de tota una època, però és una cosa que succeeix amb la música popular, que es converteix en un recipient perquè la gent es desfogui». Però no ha contestat la qüestió de què li va semblar que un partit de dretes volgués fer-la servir. «Horrible. Que s'utilitzi sense la meva autorització em sembla fatal. De fet, mai vaig aprovar els drets per a cap campanya. Ni aquesta ni cap, i no saps com n'està, de sol·licitada».