Països Baixos-Argentina (2-2, 3-4, pen)
L’Argentina sobreviu en els penals i alimenta el seu somni de campió
L’albiceleste, que va encaixar un gol en el minut 10, es fica a les semifinals de manera agònica i gràcies a l’actuació del seu porter en la tanda.
No hi ha glòria sense patiment: bé ho sap l’Argentina, classificada per a les semifinals del Mundial de la forma més agònica possible, patint per partida doble davant els Països Baixos, primer en un trepidant final de partit i després en una tanda protagonitzada pel seu porter, capaç d’aturar els dos primers llançaments neerlandesos. Heroi inesperat, el ‘Dibu’ Martínez va sostenir la seva selecció.
Un crit d’alegria i alleujament va recórrer les grades de l’estadi Lusail a la una de la matinada de Doha: van celebrar els argentins el seu pas a les semifinals com qui celebra una vida més. Després de caminar pel costat de l’abisme, després de veure’s acorralats per l’escomesa final dels neerlandesos, l’Argentina continua viva.
Semi-final spot: Secured 🔒✅#FIFAWorldCup | #Qatar2022 pic.twitter.com/CykqixSmZP
— FIFA World Cup (@FIFAWorldCup) 9 de diciembre de 2022
Més competitiva
Va despertar tard els Països Baixos. Qui sap què hauria passat si els nois de Van Gaal s’haguessin aplicat durant tot el partit amb l’ambició dels últims deu minuts. Van tenir contra les cordes Messi i companyia, però no van saber rematar-los.
En els penals, l’Argentina va ser més competitiva. Va mantenir la calma. Com el 2014, l’albiceleste va ser més encertada en la tanda i va deixar a la cuneta l’‘oranje’.
La motivació de veure caure el Brasil
L’Argentina va saltar al camp per jugar el seu partit tot just una hora després de saber que el Brasil estava eliminat del torneig: sempre és una notícia d’impacte, més encara per als argentins, tot i que el grau d’excitació va ser més palpable a la grada del majestuós Lusail que en la gespa.
L’albiceleste va començar conservadora, prudent, molt protegida amb tres centrals –Romero, Otamendi i Lisandro–, disposada a esperar al seu rival i deixar anar alguna urpada a la contra. Per això el partit va arrencar molt baix de revolucions, amb la pilota en poder de l’‘oranje’, però sense sensació de perill. Van ser minuts plans, de pur tempteig. Es palpava una por visceral de l’error. A hores d’ara, el Mundial ja no perdona distraccions.
Pols de tensions
Dens, el partit es va convertir en un pols de tensions, un duel reduït a perdre la pilota i recuperar-lo al centre del camp, com si De Jong i De Paul juguessin a tennis: sense profunditat, sense joc per bandes, sense pilotes a l’espai. Sense espais, de fet. Massa jugadors pendents de defensar; molt pocs pensant a atacar.
Davant de tal panorama, només una genialitat podia trencar el partit: la va firmar, qui si no, Leo Messi. A la mitja hora de joc, va rondar per la vora de l’àrea rival amb la pilota controlada, va pensar, va aixecar la mirada, va veure el desmarcatge de Molina i li va filtrar una pilota impossible, potser la millor assistència del Mundial, perquè el futbolista de l’Atlètic fiqués la puntera i batés Noppert.
Van Gaal mou peces
En el descans, Van Gaal va refrescar el seu equip amb l’entrada de Koopmeiners i Berghuis. L’Argentina va mantenir el seu pla de partit i l’‘oranje’ no va saber accelerar el seu. L’aposta per Luuk de Jong, mediada la segona meitat, ja va sonar a desesperada. Poc després va entrar Weghorst, que passaria en qüestió de minuts de l’anonimat a acaparar tots els focus. Scaloni va respondre donant aire a De Paul, que va deixar el seu lloc a Paredes.
El partit va semblar resoldre’s en el minut 71, quan Dumfries va cometre un innocent penal sobre Acuña, en el lateral de l’àrea. Va acudir Messi a la cita dels onze metres i no va fallar: l’èxtasi a la grada ja era imparable, tot i que els Països Baixos el va frenar: va marcar Weghorst un gol que bé hauria pogut firmar Luuk de Jong, un cop de cap impecable. Amb vuit minuts per davant, l’‘oranje’ va esprémer les seves possibilitats fins al final.
Mateu entra en escena
Va serrar les dents i va tancar l’Argentina. Es va posar oportunista Paredes, protagonista d’una baralla amb els neerlandesos per enganxar un cop de pilota a la banqueta rival.
Va ser llavors quan va entrar en escena Mateu Lahoz, que va atorgar deu minuts de prolongació. Va ser una agonia per a l’Argentina i una bola extra per als Països Baixos.
En l’última jugada del partit (minut 101), una falta al caire de l’àrea, la llibreta de Van Gaal va demanar la paraula. Va executar l’acció Koopmeiners i la va rematar Weghorst davant la incredulitat de la defensa argentina. Ningú s’esperava un detall tàctic tan subtil a aquestes altures del partit, condemnat a la pròrroga per obra i gràcia de l’entrenador neerlandès.
Una pròrroga molt tensa
Notícies relacionadesEn la pròrroga, la por va poder als dos equips, tot i que va ser l’Argentina la que més valentia hi va posar. Els Països Baixos es va defensar amb solvència i va contraatacar amb perill, convertit ja el partit en un duel de boxa entre dos púgils exhaustos: Enzo Fernández va estavellar una pilota al pal quan el rellotge marcava el 120. Així va arribar el partit a la tanda de penals.
A la ruleta, va començar fallant Van Dijk. Massa llast per als Països Baixos, que es va empetitir a mesura que va engegantir la figura del ‘Dibu’ Martínez. També va aturar el segon llançament rival, de Berghuis. Enzo Fernández va errar el seu llançament, però l’avantatge de l’Argentina ja era insalvable. Va embocar Lautaro i l’èxtasi es va apoderar de l’estadi de Lusail, convertit novament una festa albiceleste.
