L’Argentina declara l’estat de felicitat

Leo Messi hissa la bandera de la felicitat de l’Argentina como ho ve fent ja fa mil partits, amb un xut suavet amb l’interior de la bota esquerra que té com a destí inexorable el racó inferior de la porteria de l’adversari. I amb aquest xut arquejat, en perfecta paràbola, l’estadi Ahmad bin Ali es converteix en La Bombonera, en El Monumental, com tots els camps qatarians per on passa, i després conquista, la marea ‘albiceleste’ en aquest Mundial que, de moment només en el terreny passional, ja és més seu que de ningú altre.

La víctima és aquest dissabte una Austràlia que prou ha fet d’arribar fins a aquí i lluitar la seva supervivència fins, literalment, l’últim instant de l’execució. Abans ho van ser Mèxic i Polònia després del ganxo de mandíbula clavat per l’Aràbia Saudí a l’albada del torneig. «Ens va venir bé», insisteixen des del vestidor argentí i els fets els donen la raó, submergida la bicampiona en una dinàmica positiva de continu creixement, malgrat comptar per als vuitens de tot just dos dies de descans (ho van notar), que haurà de posar a prova ara contra els Països Baixos en quarts de final.

Mil vegades Messi, ha hagut d’esperar fins al seu cinquè Mundial per marcar per fi en un partit sense xarxa, una anormal llacuna que taca el seu currículum rumb al gran anhel d’igualar-se amb Maradona amb una Copa del Món a les mans. Tres victòries li queden en l’horitzó per arribar a l’última meta, amb l’avantatge que ara ho fa més acompanyat que mai. Al camp i a les grades.

Sense Di María

Tot va arribar després d’una arrencada tèbia, en què l’Argentina va trobar a faltar l’espurna vertical del tocat Di María per afegir aguts a una harmonia de passades que aviat es va desafinar cap a la monotonia. Papu Gómez, relleu del ‘Fideo’, no li agafava el pols al partit, De Paul tornava a empitjorar gairebé tot el que tocava i Julián Álvarez no acabava de trobar col·locació al flanc dret.

Austràlia, com s’esperava, es va parapetar en una estructura defensiva rígida, confiant que el pas dels minuts anés incrementant les seves opcions de donar la sorpresa. Així estava el duel, pansit i avorrit, quan Messi es va avenir a trencar-lo. A partir d’una falta lateral, va dibuixar una paret amb Mac Allister i després d’un lleu toc d’Otamendi el ‘10’ va tornar a recollir la pilota per fer el que ja ha fet 787 vegades en la seva carrera.

El gol, passada la mitja hora, va oxigenar l’Argentina, més tranquil·la a partir de llavors. Sense permetre’s massa alegries ni frivolitats, però sí governant la pilota amb més lleugeresa. Així ha sigut després de cada gol que ha anat marcant en els tres últims partits, sempre un estímul positiu i mai un element de relaxació, confiats els jugadors de Scaloni que el vent bufa a favor seu.

Regal de Ryan

El pas dels minuts el va reforçar en aquesta convicció. A punt d’arribar a l’hora de joc, Ryan, el porter ‘aussie’, va rebre foc amic al peu i no va saber què fer amb la pilota. De Paul (excel·lent sempre en l’esforç) i Julián Álvarez van olorar la sang, van anar a empipar-lo i al final el davanter del City va encertar a robar-li l’esfèrica per marcar en una porteria abandonada a la seva sort.

Aleshores, Scaloni ja havia replegat veles, retirant del camp un desencertat Papu per donar entrada a Lisandro Martínez, component així una defensa amb cinc efectius. I no es pot dir precisament que l’alteració li provés a l’Argentina, massa aixafada en la seva meitat de camp quan Austràlia agafava el domini de la pilota.

Un gol de xiripa

Notícies relacionades

Qatar convertirà en un «museu» l’habitació de Messi durant el Mundial

Seguidors de l’Argentina recullen 500.000 firmes en un dia perquè «França deixi de plorar»

En aquest moment va arribar un accident molt perillós per a l’‘albiceleste’. Un xut dur i llunyà de Goodwin, que semblava agafar direcció cap algun lloc indeterminat entre la grada baixa i el vídeomarcador de l’estadi, va trobar l’esquena d’Enzo Fernández. ¿Quines probabilitats hi havia que la carambola acabés dins la porteria d’Emiliano Martínez? La matemàtica diria que ben poques, el futbol va dir que un 100 per cent.

Poc després, Behich va estar a punt de rebentar totes les cròniques amb una jugada ‘messiànica’ que Lisandro va salvar. El mateix Messi, com invocat pel seu inesperat imitador oceànic, va recuperar llavors les regnes de la calorosa nit de Doha. «Pilotes a mi», va semblar cridar el ‘10’. Li va regalar un gol gairebé cantat a Lautaro (el va fallar) i després ho va provar ell mateix, amb menys encert de l’acostumat. Va ser igual. Ja poca cosa més, tot just un ensurt de Kuol aturat per Emiliano Martínez, havia de passar en el partit i l’Argentina, declarat l’estat de felicitat, ja pensa en el duel de quarts de final contra els Països Baixos.