De la Rosa: «No m’entra al cap que aquest Mundial es decideixi en una carrera»

El veig fregant-se les mans davant el final que ens espera. Una cosa està clara: estem vivint una temporada al·lucinant, increïble, inimaginable en tots els sentits. És la segona vegada en la història, en 72 anys de F-1, que dos pilots arriben igualats en gairebé tot, després de 21 carreres, 21 baralles per la ‘pole’, en les quals no només puntua guanyar o pujar al podi, sinó fins i tot la volta ràpida i, tot i així, dos homes com ells, amb una capacitat monstruosa, arriben empatats a l’última carrera a 369,50, és a dir, en decimals.

¿Quin és el motiu de tanta igualtat? Que Verstappen i Hamilton són dos pilots boníssims impressionants i, per tant, tot pot passar i que guanyi qualsevol dels dos. I el millor de tot és que qui guanyi serà just vencedor. I quan dic igualat em refereixo a qualitat, mans, habilitat, pilotatge (que és el primer en el que ens hem de fixar) i també en cotxes i equips.

¿Què és el que més crida l’atenció d’aquest enfrontament, segons la seva opinió? Doncs, per exemple, que és la primera vegada en molt temps que la carrera està protagonitzada per pilots de dos equips diferents, ja que fins ara gairebé sempre han sigut els dos pilots de Mercedes els que lluitaven pel títol, no hi havia altres rivals.

I de generacions diferents, ¿oi? Són d’edats diferents, sí, i generacions diferents, és cert, però són idèntics en pilotatge, mans, saber posar el cotxe a punt, velocitat punta, agressivitat en la classificació, gestió de pneumàtics... Molt complets, però sí, de generacions diferents.

¿Què significa per a vostè que Max i Lewis representin diferents generacions? Com que parlem de F-1, la diferència entre Hamilton, de 36 anys, i Verstappen, de 24, és evident: Max és un boig i s’entrena contínuament amb els esports, és a dir, amb videojocs de competició, amb el sofisticat joc virtual de la F-1 que permet als pilots tota mena d’entrenament i sobretot conèixer millor els circuits, nous i vells, la posada al punt, les traçades i altres treballs, competint amb altres pilots joves, cotxe contra cotxe, com poden ser, per exemple, Lando Norris i George Russell, mentre que Lewis no sap què són els Esport i és molt més tradicional en la seva preparació. Lewis ni s’entrena ni competeix ‘online’, és de la vella guàrdia, no és un ‘gamer’.

És a dir, si la final de diumenge fos ‘online’, en esport, a la videoconsola, guanyaria Verstappen, ¿oi? ¡I tant! ¡De pallissa!, segur. Verstappen té moltíssima passió, interès i dedicació per aquest estil de preparació. I en aquest sentit Max arribarà a Abu Dhabi coneixent molt millor que Lewis les modificacions que han fet al circuit de Yas Marina i que el canviaran. La diferència generacional, doncs, és que Verstappen ha incorporat el món virtual de la F-1 al seu entrenament i Hamilton no.

¿Està d’acord que Hamilton lluita pel títol que el convertirà en el més gran de la història i Verstappen per aconseguir el primer de molts ceptres? Els dos tenen moltíssima pressió. Els dos saben que el rival els farà escac i mat quan cometin el més mínim error. Els dos saben que un mal dia els pot arrabassar el títol. I sí, Lewis és a un petit pas de ser el millor de la història, superant els 7 títols de ‘Schumi’ (Michael Schumacher), però és que Max és a un petit pas d’iniciar, amb només 24 anys, un compte que ningú sap fins on el portarà, ja que té 12 anys menys que Lewis. Els dos estan tocats per una vareta màgica. Els dos tenen molt a guanyar i a perdre.

¿L’experiència de Hamilton pot ser decisiva? Lewis té un avantatge molt gran, enorme, sobre Max: ja ha guanyat i perdut títols en l’última carrera. Va perdre el del 2007, al Brasil, en l’última carrera, contra Kimi Raikkonen (Ferrari) i va perdre el 2016, precisament a Abu Dhabi, un altre títol, en l’últim GP, contra el seu company d’equip Nico Rosberg. Però, d’altra banda, també ha guanyat un títol, ¡el primer de set!, de manera espectacular, a l’última corba de l’última volta de l’últim GP, al Brasil 2008, contra el brasiler Felipe Massa (Ferrari).

¿Pot ser que la parafernàlia que envolta la F-1, indústria, patrocinadors, imatge, marques, constructors, fabricants, pressupostos... els suposi una pressió afegida? ¡Ni de bon tros! Això no explica res. Quan arribes al nivell al qual han arribat Max i Lewis potser pernses en això quan acabes la carrera, quan guanyis o perdis i pensis en la felicitat que has provocat en aquestes 1.000 famílies que formen part de la teva fàbrica, equip i patrocinadors o en la decepció que els pots generar. Però abans de córrer aquesta responsabilitat no t’incomoda. Has arribat tan a dalt perquè has sabut controlar tots aquests elements exteriors. A la graella de sortida, quan deixes anar l’embragatge, l’únic que veus és un monstre al teu costat a qui vols guanyar.

¿Què és el que més li agrada de Hamilton i el que menys? M’agrada molt, sento admiració, perquè guanya carreres des del 2007 i això em sembla brutal. En tota mena de circuits, ambients i climes, contra tota mena de rivals, amb cotxes diferents, diferents pneumàtics, reglamentacions i èpoques. Em sorprèn que alguns el critiquin «perquè comet errors». ¿¡Com no ha de cometre errors si fa 15 anys, 15, que guanya!? ¿Alguns errors haurà de cometre, no? Per a mi és una bèstia, un animal, és un ‘hammer’, un martell, passen les dècades i segueix dempeus. ¿Què no m’agrada? No li trobo ni un sol però. ¿Un? Que s’hauria d’haver acostumat, insisteixo, als esports, al món virtual de la F-1.

¿I de Verstappen? M’encanta la seva explosivitat. M’agrada que sigui impredectible i inconformista i que ha aportat aire fresc a la F-1, perquè és capaç de fer realitat coses que mai s’havien vist en la F-1 o que, a ulls de qualsevol, resultaven impossibles. I, dit això, ¿quin defecte li veig? Hauria d’intentar controlar aquesta explosivitat, aquesta agressivitat, aquest «sèrum o xampany» que el fa únic.

¿Quin cap de setmana visualitza? La classificació de dissabte serà vital, igual que la sortida i la primera corba. La resta m’ho puc imaginar. Dissabte es viurà una tensió única, inigualable, perquè tant Mercedes com Red Bull intentaran que Valtteri Bottas i ‘Checo’ Pérez es fiquin davant en graella per ajudar els seus caps. És evident que la sortida i qui traci davant la primera corba tindrà moltíssim de guanyat. Hamilton necessita que Bottas li eviti una confrontació directa amb Verstappen, necessita evitar el toc amb Max en la primera corba.

Notícies relacionades

McLaren i Piastri, un vendaval a Barcelona; Alonso compleix davant dels seus fans

Un circuit per a un temps nou

¿Descarta un accident entre tots dos, provocat o no? No m’entra al cap, ni en la meva ment de pilot ni en la d’observador, que aquest Mundial acabi, es decideixi amb un accident entre els dos candidats. Em sembla impossible i ho dic de cor. I estic segur que els dos seran advertits en aquest sentit, sobretot després del xou, de l’espectacle, de l’últim diumenge a l’Aràbia Saudita. És evident que la FIA els dirà, quan els vegi, que no se’ls permetrà cap tonteria. La F-1 és un exemple per als joves que estan començant a competir.

¿Té arguments la FIA per evitar una maniobra antiesportiva? El reglament, les sancions. M’agradaria recordar el deshonrós final del Mundial de 1997 quan, a Jerez, precisament Michael Schumacher, sí, sí, el gran i admirat ‘Schumi’, va colpejar el seu rival per la corona, Jacques Villeneuve, que al final va poder seguir en carrera i va guanyar el títol. La FIA no només va sancionar Schumacher, sinó que el va desposseir del subcampionat i de tots els punts pel seu comportament antiesportiu.