Alonso, l'únic que corre sol, sense parella

La F-1 té, això és indubtable, per més trampetes que facin, més investigacions que obrin i més canvis sobre la marxa que improvisin per animar-la, una cosa que és incomparable: fa saltar d'alegria, vestir amb gorreta, plorar, cantar, cridar i córrer als peus dels campions, a les faldes del podi, els més poderosos. Aquesta imatge del mateix Emilio Botín patint perquè la seva inversió més atractiva, més mediàtica, més capritxosa, la seva joguina, el seu scalextric, funcioni i el converteixi, no només en un dels homes més poderosos del món sinó, fins i tot, en un dels més envejats, va ser impagable. ¿O no? ¿Oi que sí?

Han estat, sí, els diners, la decisió, l'aposta d'aquest senyor la que ha convertit Fernando Alonso en el que tot pilot vol ser algun dia: conductor d'un Ferrari. I ha estat Alonso, i només Alon-

so, qui li ha tornat tot el que ha invertit en pocs mesos. Perquè Botín, que va arribar a la Scuderia portant l'asturià, està quedant com un rei a Maranello. Us el porto i guanyeu. Us el porto i torneu a lluitar pel títol. Us el porto i us demostro que, en efecte, és el millor dels millors. Perquè aquesta sensació és la que està deixant Alonso en el seu primer any a Ferrari.

És evident que cap equip, cap constructor, cap fabricant té el que té Ferrari: el pilot més intel·ligent, més murri, més viu i, sobretot, l'únic pilot capaç d'aglutinar (d'aquí ve que, amb la seva 25a victòria d'ahir, ja només hi hagi cinc pilots que han guanyat més que ell: Schumacher, Prost, Senna, Mansell i Stewart) l'evolució d'un equip i llegir, més bé que ningú, el que està passant al llarg de tot el cap de setmana.

Notícies relacionades

Alonso, el millor del Mundial

Hamilton, l'home que no sap rematar

Perquè el millor d'Alonso ha estat demostrar-li a Ferrari que encara es podia lluitar pel títol. Ferrari ja estava disposada, abans de Monza, a tirar la tovallola i començar a invertir diners, disseny, enginyers i esforç en el cotxe del 2011. Alonso, que ha aconseguit el que no s'havia vist mai en els dos últims Grans Premis -dos triples seguits a Monza i Singapur (pole, volta ràpida i victòria) en dos traçats diametralment oposats- ha provocat l'eufòria a Ferrari amb dues immenses victòries.

Alonso és l'únic dels favorits que no té parella. Felipe Massa li serveix de ben poc, de res, cosa que permet que Ferrari s'ho jugui tot a una carta. Red Bull, amb pitjor direcció que Ferrari i McLaren al mur, continua confiant en Webber i Vettel d'igual manera (el jove alemany li va tornar a restar punts ahir al seu company) i McLaren, atès el cap verd de Hamilton, no té més remei que continuar mantenint viva la llumeta de Button, campió vigent. Encara.