Quartararo: «Em passo la carrera salvant caigudes»

El Diable, que arrencava al centre de la segona fila de la graella, absolutament envoltat de cinc poderosíssimes Ducati i grans campions com el mateix Bagnaia, Enea Bastianini, Jack Miller, Jorge Martin i Johann Zarco, va ser capaç de sobreviure a tots ells, a excepció del líder de la firma de Borgo Panigale, que va obtenir el seu cinquè triomf de la temporada i el tercer de consecutiu després d’Assen i Anglaterra.

Gran favorit

La cursa que va protagonitzar Quartararo el va fer mereixedor als ulls de tots els presents, potser, fins i tot als ulls dels 91.021 espectadors que van estar al preciós Red Bull Ring, de continuar sent considerat, malgrat la tremenda ratxa que acumula ja Bagnaia i el poder de l’exèrcit vermell, el gran favorit per renovar el títol de la màxima categoria.

‘El Diable’, quan falten set grans premis i 175 punts en joc, pot permetre’s el luxe, per ser campió, de ser segon si l’italià guanya totes les curses i el mateix compte li surt, gairebé, gairebé, respecte a un impressionant Aleix Espargaró (Aprilia). Amb 32 punts més que el veterà pilot de Granollers i amb 44 més que l’italià, Quartararo afronta la recta final del Mundial amb fermes possibilitats de tornar a ser campió.

«No era, no, Spielberg el circuit somiat per enfrontar-se a les Ducati, però crec que hem aconseguit un grandiós resultat a l’acabar segon per darrere del ‘Pecco’ i superant la resta de companys de marca», va assenyalar ‘el Diable’, que va sortir més líder d’Àustria a l’augmentar, en 10 punts, el seu avantatge respecte a Espargaró. «Ja fa dos grans premis que dic que el ‘Pecco’ s’ha convertit en el meu gran rival, malgrat el gran any que està protagonitzant Aleix, però jo segueixo ferm i, tot i que és difícil renovar el títol quan corres perill de caure cinc vegades per volta, com m’ha passat a Àustria, la meva obligació és, tot i que la nostra moto tingui menys potència i acceleració que les altres, lluitar al màxim en cada traçat».

Avançament de l’any

Quartararo va protagonitzar l’avançament que molts van creure impossible, ja que va superar Miller a la nova xicana de Spielberg. «No tenia la seva velocitat, així que, en la volta anterior, vaig veure que frenava un pelet abans que jo i vaig pensar ‘en el següent gir colles encara una mica més i ho intentes’. I va sortir perfecte. L’èxit de la maniobra va ser que Jack no s’esperava, de cap manera, que el superés allà. Jo tampoc creia que es pogués, la veritat».

Notícies relacionades

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

‘El Diable’ reconeix que la de diumenge va ser una de les curses més excitants dels últims anys. «Vaig sortir molt decidit, malgrat estar envoltat de Ducatis. En les primeres voltes, em vaig desesperar, ja que no aconseguia que el pneumàtic dur davanter agafés temperatura, però, després, ja tot va millorar i vaig començar a avançar. Just en aquell moment vaig veure el vol, el ‘highside’ del Joan [Mir] i em vaig espantar una mica, però vaig continuar sent agressiu».

El millor de la jornada per al campió i líder francès és que «em vaig tornar a sentir molt segur, ferm i confiat a sobre de la Yamaha malgrat que, insisteixo, ens falta molta acceleració i velocitat punta respecte a la Ducati i l’Aprilia». Quan diu que es va sentir «segur» és que «vaig poder resoldre tots els problemes que se’m van presentar en carreres i, sobretot, com fa el Marc [Márquez] protagonitzant algunes salvades per volta, en les quals ja em veia a terra».