Quartararo considera que el seu gran rival és Aleix Espargaró

‘El Diable’, com el coneix de manera carinyosa tothom des del seu pas per les petites categories als campionats espanyols, on va competir quan tenia 14, 15 i 16 anys, lidera el campionat amb 172 punts, 21 més que el veterà català Aleix Espargaró (Aprilia), autèntica revelació del Mundial, 58 més que el també francès Johann Zarco (Ducati) i 66 més que el que partia com a gran favorit al títol, l’italià ‘Pecco’ Bagnaia, líder de la poderosa firma Ducati.

Agraït a Espanya

Quartararo, que recentment va ser protagonista d’un ampli reportatge a DAZN a càrrec d’Izaskun Ruiz, és el primer a reconèixer que, abans de començar el Mundial, ell també pensava que Bagnaia seria el rival núm. 1 que miraria de prendre-li el títol.

«Ha perdut molts punts, sí, però ‘Pecco’, que va guanyar a Assen abans d’anar-nos de vacances, crec que continua sent molt perillós». No hi ha dubte, com pensa la majoria de gent al Mundial, que Espargaró «és el més constant, el més regular en tots els circuits i, sobretot, el que sempre està a dalt, rondant a prop del podi, cosa importantíssima si desitges aspirar al títol. Així que penso que Aleix continua sent, sens dubte, el més temible dels perseguidors».

En aquesta mateixa peça, el jove pilot francès, que agraeix moltíssim tot el que el motociclisme espanyol i Espanya han contribuït a la seva formació, com a persona i pilot, assegura que «amb qui més he après o de qui més he après ha sigut del Marc (Márquez). Tu t’enganxes 25 voltes al Marc i mires de no cometre errors i, realment, acabes la carrera havent après un munt, molt. He après molt competint contra el Marc i encara em queda molt més per aprendre».

Notícies relacionades

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

És possible que fins i tot la mentalitat del ‘Diable’ hagi canviat els últims dos o tres anys. «Sí, sens dubte. Abans, quan tenia un grapat de punts d’avantatge sobre el segon, corria pensant més en el Mundial que en la cursa i, ara, la veritat és que penso més a guanyar diumenge que en la puntuació de cara a la general del campionat. Jo crec que haver sigut ja campió et dona aquesta serenitat i, fins i tot, atreviment i també ser líder, és clar».

No cal dir que Quartararo no creu haver guanyat ja el campionat i haver renovat el seu títol «ni de bon tros». És més, ‘el Diable’ és dels que pensa que quan comences a creure’t que ja ets campió és quan comences a perdre. «No li trec ni una victòria a Aleix. Jo fallo en una altra cursa, com em va passar recentment a Assen, i Aleix torna a guanyar i ja em supera. No, no, queden nou grans premis, 225 punts ¡imagina’t, una eternitat! i tots hem de lluitar al màxim, diferents circuits, diferents adaptacions, diferents climatologies, un munt de motos oficials guanyadores i, sobretot, cada vegada més pilots guanyant carreres».