Tino Martino, el fotògraf que capta totes les caigudes

¿I per què recorda o comenta Tino Martino, fotògraf de l’agència italiana Milagro, que va començar a treballar al ‘circ’ de les dues rodes, el 1990, amb ‘Capirex’? Doncs, senzillament, perquè la primera caiguda que va captar amb la seva càmera fotogràfica va ser una badada de Loris, que va acabar amb el campió per terra. Per això recorda Tino, com l’anomenem tots, que fa 32 anys que és al Mundial.

El caçador de caigudes

I és que Capirossi se’n va anar després de córrer durant 22 anys i Tino n’ha afegit ja 10 més a la seva impecable trajectòria. Martino no és un ésser gaire xerraire. O no és gaire xerraire... amb els que no li agraden, amb els que li agraden és un ésser meravellós, encantador, àgil, llest, molt, molt, sagaç, que sempre té, en mil·lèsimes de segon, la frase graciosa, la resposta adequada i l’anècdota que provoca la rialla més gran del dia. Aquest és Tino Martino, de 59 anys, l’home, el caçador de caigudes, el fotògraf al qual un sempre, sempre, ha d’acudir quan s’ha produït o una gran caiguda, o una caiguda espectacular o una de les estrelles, un dels campions, ha rodat pels terres, per la sorra.

«¡Tino, la té!», se sol sentir cridar a la sala de premsa dels grans premis quan es veu caure algun pilot. I, sí, Tino la sol tenir. Les té a centenars, a milers. ¿Sort?, ningú creu que és sort. Tino, sí, una miqueta. «Vegem, l’experiència funciona, perquè són 32 anys viatjant pel món i anant a tots els circuits del Mundial», comenta amb calma Martino, mentre Alex, Jesús i Rudi, els seus col·legues de Milagro, mouen les celles donant a entendre ¡mentida! que Tino es fa l’important. Res d’això.

«Coneixem els punts crítics de cada traçat, saps de l’estil de pilotatge de cada pilot, saps de les seves necessitats, no sé, si algú ha anat amoïnat divendres, saps que dissabte al matí sortirà contra totes i aquest tipus pot caure abans que els altres, saps qui és més agressiu que un altre ¡ningú com Marc (Márquez), és clar!, és a dir, que tot això t’ajuda per col·locar en determinats punts. Però... com deia Picasso ‘quan arribi la inspiració, que em trobi treballant,’ és a dir, ha d’estar atent a tot, a tot, perquè la caiguda pot produir-se en el moment més imprevist».

Martino somriu quan explica que «has de resistir a la temptació de deixar de mirar la pista a través del visor, del teu objectiu i aixecar la mirada per veure caure al pilot. Tu ets allà per fer la foto, no ets un espectador ni, molt menys, un fan. Tu has de veure les carreres a través de la teva càmera i no aixecar ¡mai¡ el dit del disparador».

Tino explica, per descomptat, que hi ha hagut sessions que ha esperat 45 minuts que algú se n’anés al terra davant seu i no ha ocorregut. «Doncs bé, ahir, divendres de Sachsenring, me’n vaig anar al primer revolt, a Moto3, i, en quatre minuts, van caure davant meu ¡cinc pilots!» Això sí, alguna cosa té Tino perquè, no fa gaire, es va emportar un amic seu italià a Malàisia, el va col·locar en un revolt, li va dir «tu queda’t quiet aquí, no et moguis, i ja veuràs com els pilots cauen davant teu. ¡I va caure Marc! ¡Tremend!»

No cal dir que tot els col·legues, tots els companys, vigilen de reüll Tino i Martino, feliç. Ell no té secrets per a ningú. «És possible que algú m’acompanyi en una sessió i, de sobte, aquesta sigui la sessió en la qual no cau ningú. Això no és sort ni mala sort és, simplement, que ocorre». Això sí, el que no fa Tino és despistar-se.

Només compta el moment

Notícies relacionades

Bagnaia vol donar el títol a Ducati 15 anys després

Marc Márquez no té pressa per tornar, però sí per curar-se bé

«L’important és captar el moment, la caiguda, el vol, l’entrada del pilot a la graveta...després, si no està del tot fina, neta, enfocada, no passa res. L’important és captar el moment. Quan la foto reflecteix aquest vol tremend, aquesta caiguda espectacular, aquest cos en mig de la pista esquivat per altres pilots, la qualitat passa a segon lloc, entre altres raons perquè estem parlant d’exquisitats i, en aquells instants, prioritza la notícia, la imatge, el vol».

Tino no enganya ningú quan explica que amb les sofisticades càmeres que manegen ara els fotògrafs, que poden captar 20 imatges en un segon, és més fàcil encertar «sempre i quan, insisteixo, estiguis atent a l’acció, a la pista». La capacitat de tenir tantes imatges de la caiguda, et permet editar la millor instantània del vol o de l’accident. «És evident que editar bé, amb gust, amb tacte, amb coneixement, cada fotografia, ajuda molt que el resultat final brilli».