Mir: «Espero que em fitxin per la meva trajectòria i caràcter, no pels meus resultats»

«No, la veritat, no hi ha cap novetat sobre el meu futur. Està tot com era a Mugello, com era a Barcelona i, de moment, com és aquí, a Sachsering», comenta el mallorquí Joan Mir, de 24 anys, de Palma de Mallorca, campió del món de MotoGP en el 2020, de la mà de Suzuki, que, fa unes setmanes, va sorprendre el món, i Mir, i el seu company Alex Rins, anunciant que, a final d’any, abandonaria el pàdoc del Mundial.

L’Honda de ‘Polyccio’

Així que Mir, campió entre els grans, està, de moment, sense feina, sense moto, sense equip per al 2023. Tothom, diuen, el situa com a primer candidat a ocupar l’Honda RC213V que ara pilota Pol Espargaró, però, diuen, sí, sí, més soroll, que aquesta moto també té com a pretendents l’aguerrit Jorge Martín, estrella de l’equip ‘satèl·lit’ de Ducati, i el no menys captivador Pedro Acosta, campió 2021 de Moto3 i, ara, per fi, traient el caparró en Moto2.

Si li expliques tot això a Mir, continua amb la mirada mig perduda i dient-te, sense dir-te res, «el Jorge i el Pedro són dos grans campions, dos formidables pilots, no m’estranya que estiguin ¿no? a les travesses. És més, allò de Pedro Acosta em sembla fins i tot normal, tot i que els soni estrany a molts, perquè recordo que, el 2018, a aquestes altures, quan jo estava en el meu primer i únic any a Moto2, ja tenia firmat fer el salt a MotoGP amb Suzuki, així que no m’estranya, no».

Una altra cosa que té clara Mir, tot i que aquesta, potser, no sigui compartida per la gent que pren les decisions als equips, siguin fàbriques, patrocinadors, directors esportius d’escuderies o, fins i tot, enginyers del nivell de decisió important com l’italià Luigi Dall’Igna, a Ducati, és que espera i desitja que els fitxatges es produeixin «com a fruit de l’anàlisi de les trajectòries dels pilots i no tant pels seus últims resultats».

Campió del 2020

És evident que la trajectòria de Mir a MotoGP és prou bona, brillant, campiona, com per ser un ferm candidat a pilotar, el 2023, qualsevol moto oficial. No la d’aquest any, sens dubte, ja que, en vuit grans premis, ni ha guanyat, ni ha pujat encara al podi i va en 10a posició del Mundial que lidera el francès Fabio Quartararo (Yamaha).

«Aquest any em toca lluitar dur, però si aconsegueixo aviat alguns podis, faré un salt gran en la classificació», assenyala Mir, que recorda que, el 2020, va ser campió del món, i, l’any següent, vaig acabar tercer després de Fabio (Quartararo) i ‘Pecco’ (Bagnaia)». És el vuitè any de Mir en el Mundial i suma 33 podis i 12 victòries.

És evident que Mir pensa que obtenir ara, en aquests mesos decisius de cara al seu futur, bons resultats «ajudaria, és clar», però el mallorquí insisteix que el més important és valorar «la personalitat d’un pilot, la seva trajectòria, la seva manera d’adaptar-se a tota mena de moto, la seva progressió i els seus resultats, de forma global, des que va arribar a MotoGP i, en aquest sentit, crec que la meva trajectòria és molt bona».

Desencant a Suzuki

Notícies relacionades

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

No cal dir que Mir no veu cap dificultat a pilotar per a qualsevol marca. «Quan vaig arribar a Suzuki, vaig pensar ¡uf! no és la millor moto per al meu estil i, tanmateix, vam treballar molt, l’equip i jo, per adaptar-me i, al final, vam aconseguir el títol. Són aquests detalls els que crec que han de valorar les persones que decideixen sobre si fitxar aquest o aquell pilot. Jo crec que tothom és capaç d’adaptar-se i jo, ara, no seria capaç, de veritat, de dir si m’agradaria més una o una altra moto, ja que penso que, a l’actual graella de MotoGP, totes les motos són competitives».

Mir, finalment, després de reconèixer que en el si de Suzuki «encara vivim impactats per la notícia, sense gairebé explicació, la veritat, de la retirada de la nostra fàbrica del Mundial, cosa que ha provocat que molta gent no sàpiga encara què serà de la seva vida l’any que ve», insisteix que espera que la gent que pren les decisions als equips «pensi més en la trajectòria esportiva, caràcter i competitivitat del candidat, que en els seus resultats d’avui. Jo, insisteixo, si fos qui decidís, optaria per escollir al pilot amb més caràcter, sí».