Espargaró: «Seria una error històric que Aprilia no em renovés»

Ja ningú dubta, per descomptat, que el veterà pilot català Aleix Espargaró, de 32 anys, nascut a Granollers i amb residència i negocis a Andorra, s’hagi convertit, per mèrits propis i per inversió i tecnologia exquisida de la firma italiana Aprilia, en els protagonistes del primer terç de campionat del món de MotoGP.

Una altra cosa és que la relació entre les dues parts siguin les que haurien de ser, ja que fa setmanes que el més gran dels Espargaró esperen una resposta de la marca de Noale a la proposta de renovació de contracte, per dos anys més, que li ha fet arribar el pilot català i que, segons les seves pròpies paraules, el que demana no està ni fora de mercat ni és una bogeria.

Novetats a Barcelona

«Sé perfectament on soc, els anys que tinc i el que mereixo guanyar», ha afirmat Espargaró, que, pel que sembla, li agradaria conèixer la resposta d’Aprilia abans o durant el Gran Premi de Catalunya, que se celebrarà al circuit de Montmeló la primera setmana d’aquest mes de juny. Si no hi ha resposta llavors, Espargaró es considerarà lliure, no només de negociar amb qui vulgui o amb la fàbrica i/o equip que truqui al seu mòbil o, fins i tot, amb deixar el Mundial: «Si d’alguna cosa m’he adonat en els últims anys, és que hi ha vida fora de les carreres».

Espargaró no es cansa de dir, amb raó, que ell ha convertit Aprilia en una moto i marca candidata al títol mundial. Això és evident i, al pàdoc de MotoGP, no es comprèn com la firma italiana no va renovar el seu capità, al seu líder, el seu pilot franquícia, tot just baixar, com a guanyador, del podi de Termes de Río Hondo, a l’Argentina, on el català va convertir la fàbrica italiana en la més feliç del món, ja que havia guanyat en totes les categories, menys en MotoGP.

«Si després de tot el que he fet per Aprilia i, sí, cert, amb Aprilia, no em renoven seria un error històric», va comentar ahir el pilot vallesà després de baixar, de nou, del podi a Le Mans. «Diré el que penso, i és que ja no em preocupa el meu futur, ja que només tinc al cap disfrutar d’aquest moment, que és un moment molt, molt, feliç, però no només per a mi, sinó per a tots els meus i, per descomptat, per a Aprilia, que ha fet i continua fent una feina increïble perquè jo disposi d’una moto molt competitiva i guanyadora».

Millores a Mugello

En aquest sentit, el més gran dels Espargaró hi insisteix: «Estem vivint un moment de bogeria a Aprilia i hem de disfrutar de tot el que hem aconseguit i el que encara ha d’arribar, perquè estic convençut que les millores que m’han promès per a Montemló faran encara més competitiva la nostra moto». És evident que, tot i que no ho expliqui, el gran dels Espargaró té un llibre de ruta. «¡És clar que tinc un llibre de ruta!, però no penso explicar-lo. Tot comença i ho dic molt, molt, seriosament, a disfrutar del present i no prestar atenció al futur. És més, el futur, ara mateix, m’és igual. Estem a punt d’anar a dos circuits que m’encanten, Mugello i Barcelona. A Mugello m’han promès millores i jo els crec, així que el millor potser ha d’arribar».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Espargaró, que va fer el seu quart podi de l’any malgrat l’assetjament de Fabio Quartararo (Yamaha), que no va poder arrabassar-li la tercera plaça, assenyala, com a favorits al títol, els pilots de Ducati. «En el si de Ducati hi ha un Mundialet muntat, que, potser, ni tan sols ells detecten. Quan ho tenen tot al seu lloc, és difícil batre’ls. Tenen una molt bona moto. A Le Mans, com em va passar també a Jerez, m’ha sigut molt difícil acostar-me al Jack [Miller]. No eren gaire més ràpids que jo, però quan el ‘Pecco’ s’ha posat al davant, pensava que se n’aniria i, al contrari, ens hem acostat. No tenia gaire bon ritme. No hi estem lluny, però quan posen la moto recta continuen tenint una miqueta més de potència que els altres i fa que avançar sigui missió impossible».

18 anys d’espera

La història d’Aleix Espargaró és la història d’un autèntic miner, ja que s’ha passat 19 anys picant pedra, i només aquest 2022 ha començat a collir els seus fruits, cosa que el converteix, sens dubte, en algú molt i molt, especial. Després de més de 200 grans premis sense guanyar, va aconseguir la seva primera victòria mundialista aquest any a l’Argentina i, a continuació, han arribat tres podis més, tres terceres places consecutives (Portimão, Jerez i Le Mans), que l’han convertit en el ‘quart home’ en els pronòstics del campionat: Fabio Quartararo (Yamaha), Enea Bastianini (Ducati), ‘Pecco’ Bagnaia (Ducati) i Aleix Espargaró (Aprilia). En els 18 anys anteriors, Aleix només havia aconseguit tres podis: 2011 (tercer, a Moto2, amb la Pons Kalex), 2014 (segon, a MotoGP, amb la Forward Yamaha) i 2021 (tercer, a MotoGP, amb l’Aprilia).