Rins: «Ser pare m’ha canviat la vida, per a bé»

El català Àlex Rins (Suzuki) era, sens dubte, un dels més contents ahir a Portimao, malgrat no haver guanyat encara cap carrera aquest any i ni tan sols haver pujat al podi en la prova de diumenge passat a Portugal. Però Rins, de 26 anys, tenia un munt de raons per estar content: va acabar quart; suma ja 69 punts en el Mundial de pilots (els mateixos que el campió i líder, el francès Fabio Quartararo, que ho és perquè ell sí que ha guanyat ja un GP); sap que Suzuki el vol renovar, almenys, per dos anys més, i, a més, assegura que està vivint una nova vida, tant en l’àmbit personal com en el professional.

Un nou Rins

És a dir, diguem-ho ja, som davant un nou Àlex Rins, davant el Rins 2.0, que basa tot el seu èxit i tota la seva força en la família que té, la seva dona Alexandra i el seu fill Lucas, de només set mesos, i en una nova manera d’entrenar-se, preparar-se mentalment amb l’ajuda d’experts i canviar la manera de treballar al box amb el seu tècnic, l’argentí Manuel Cazeaux, un ésser encantador.

«Aquí, al pàdoc, sempre he sentit dir que quan ets pare deixes de retorçar el puny del gas. És més, fins i tot hi ha gent que diu que ser pare suposa passar a rodar un segon més lent per volta. Bé, jo dec ser la prova que això no és veritat. Des que soc pare m’ha canviat la vida, dins i fora de la pista, per a bé, per a molt bé», comenta Rins, dues hores després d’haver conclòs el GP de Portugal. «Ningú no sap el que suposa per a un pilot tornar a casa després d’un entrenament dur o d’una carrera i que et rebi el teu fill amb el millor dels seus somriures. Si tot t’ha sortit bé, per celebrar-ho; si no t’ha anat gens bé, per oblidar, girar full i enxufar-te per a la següent carrera o el següent entrenament».

Rins assegura que, sens dubte, un altre punt que ha contribuït al fet que, malgrat no haver guanyat encara aquest any, tot estigui sortint-li d’una manera formidable és que el nou mànager de Suzuki, l’italià Livio Suppo, ex de l’equip Repsol Honda, els va dir a Qatar, «tant a mi com a Joan [Mir]», que la seva intenció era renovar-los el contracte als dos perquè continuessin amb la firma blava. «Això, malgrat que encara no conec les condicions i el meu mànager encara no ha començat a parlar amb Livio, et dona molta tranquil·litat i et pots centrar en la teva tasca, que és entrenar-te i córrer».

El pilot de Lleida, que va ser incapaç d’explicar com va passar del lloc 23, que tenia a la graella de sortida de Portimao, al 10è en només una volta, la primera, i acabar quart, sí que reconeix que «a la sortida he arriscat moltíssim, ja que era l’única manera d’aconseguir avançar en un circuit on amb prou feines hi ha punts per superar el rival; he sortit a l’exterior, temorós que m’empenyessin fora de la pista i s’acabés la meva carrera, no ja la remuntada, però m’ha sortit bé, perquè ningú no ha pensat en mi ni ha vist que jo anava avançant-los per fora».

Content sent quart

Notícies relacionades

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Després, segons el seu relat, va anar fent avançaments nets i sense risc i, sobretot, sense córrer brut, «perquè ni soc d’aquests ni sé fer-ho». Quan va arribar a Aleix Espargaró (Aprilia), que anava en tercera posició després de Fabio Quartararo (Yamaha, primer) i Johann Zarco (Ducati, segon), «m’he enganxat a ell i he deixat que em portés fins a les últimes quatre volts. Quan ha arribat el moment, he ensenyat la roda a Aleix, però l’he vist molt fort i he pensat que hauria d’arriscar massa per pujar al podi, així que he preferit sumar els 13 punts del quart lloc».

No va poder explicar res més, tot i que ja és suficient. «No, no, no puc explicar res més, perquè, de veritat, amb prou feines recordo com he remuntat, tot i que sé que és una de les meves grans carreres, sí. Tot ha sigut molt ràpid, per això no ho recordo». De les seves possibilitats d’acabar, ¡per fi!, campió, Rins no només no vol parlar, sinó que ho veu tan, tan, tan lluny «que no té sentit parlar d’aquestes coses quan tots sabem que això acaba de començar. Això, sí, em sento molt orgullós d’haver sumat tants punts en aquesta arrencada de Mundial».