«Valentino em va acariciar el cap i no me’l vaig rentar durant una setmana»

I tots, tots, orgullosos que, junt amb Dorna, que ha portat el campionat als seus índexs més grans d’audiència i, sobretot, d’espectacularitat televisiva, entrant en 500 milions de llars cada cap de setmana, la «gran família de les dues rodes», com el portuguès Jorge Viegas, president de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM), anomena el Mundial, hagi aconseguit progressar amb una íntima i fructífera col·laboració i complicitat amb els pilots, les fàbriques (agrupades en la MSMA) i les escuderies (IRTA).

Un Mundial planetari

El Mundial de motociclisme, que és una de les competicions més antigues que hi ha (va arrencar el 1949), ha visitat, en l’‘era MotoGP’, la barbaritat de 45 circuits del món en 23 països diferents, i ha aconseguit que 55 pilots diferents de 12 nacions diferents conquereixin, almenys, una victòria en el seu certamen. «Tots hem fet un gran esforç per modernitzar i, sobretot, dotar de la màxima seguretat possible el nostre campionat i, en aquest sentit, hem d’agrair, molt especialment, als pilots la seva entrega i ajuda a l’hora de prendre les decisions més adequades per fer cada dia un Mundial millor. No sé què deuen fer altres esports, però en aquest Mundial no es pren una decisió sense consultar-ho abans amb els pilots, que són els grans protagonistes d’aquest esport». assenyala Ezpeleta a EL PERIÓDICO.

I són els pilots, sens dubte, els primers que rememoren durant aquests dies alguns d’aquests grans premis, algunes d’aquestes impressionants i memorables carreres, que han convertit, en efecte, El motociclisme en un dels esports més espectaculars i seguits del moment. Aleix Espargaró, guanyador, després de 284 intents, del seu primer GP, diumenge passat, a Termas de Río Hondo (l’Argentina), explica que «mai no podré oblidar quan el meu pare em va portar a una carrera de Montmeló per veure córrer el meu ídol Àlex Crivillé. I no ho podré oblidar perquè Àlex va caure al primer revolt, just al començar. Em vaig passar tot el matí plorant».

Jorge Martín (Ducati), un altre dels grans protagonistes de la nova era de MotoGP, ‘rookie’ de l’any passat i protagonista ja de les primeres carreres d’aquest 2022, tampoc no oblidarà el primer dia que, amb només 8 anys, va poder entrar al pàdoc de Xest. «¡Com ho he d’oblidar! Aquell dia em vaig creuar amb Valentino Rossi, que em va saludar i em va acariciar el cap amb la mà dreta. ¡Vaig estar una setmana sense rentar-me el cap! Va ser un moment inoblidable i, què et puc dir, acabar competint contra ell a la pista».

Carreres inoblidables

També el francès Fabio Quartararo (Yamaha), el flamant campió del món de MotoGP actual, recorda aquella «¡increïble!» carrera de Jerez 2005 quan, amb només 6 anys, «em vaig adonar que volia ser pilot, que havia de fer tot el possible i impossible per acabar sent pilot al veure aquell duel vibrant». I és que el Diablo parla d’una de les proves, en efecte, més apassionants de la història, aquell duel entre Valentino i Sete Gibernau, que va acabar amb la victòria del Doctor després d’una avançament una mica ortodox a la forquilla d’esquerres d’entrada a la meta del circuit andalús. «Sí, aquella continua sent la meva carrera preferida... com a espectador».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Per a Marc Márquez, vuit vegades campió del món i que aquest cap de setmana reapareix, de nou, després d’haver superat el seu quart episodi de diplopia, a Austin, on ha guanyat set de les vuit carreres que ha corregut, el GP inoblidable va ser «el que van protagonitzar, també en un altre gran duel, Valentino i Jorge Lorenzo, a Montmeló, el 2009, curiosament quan jo, amb 16 anys, ja estava en el Mundial. Va guanyar Valentino en un altre avançament espectacular, però jo, ara, podria repetir, revolt a revolt, aquell gran premi; me’l sé de memòria».

La celebració d’aquest cap de setmana, el ‘hashtag’ del qual és #Racingtogether (‘corrent junts’), segons assenyala Stefan Pierer, ànima de la firma KTM i cap de l’associació de fabricants de motos, «és el viu reflex que les innovacions i les millores a través d’aquest viatge han sigut possible gràcies al treball col·lectiu i la visió de grup. Tots els fabricants, equips, patrocinadors i pilots competeixen per guanyar, però hi ha un fort sentiment que els milions de persones que segueixen i disfruten el campionat també ‘guanyen’. Estem desitjant que arribin els següents 500 GPs».