Bastianini homenatja el desaparegut Gresini amb el primer triomf

Sí, sí, pot semblar exagerat, no ho dubto, però el que avui ha passat al circuit de Lusail, a Doha, capital de Qatar, sota una pluja de llums, de focus impressionants, en un traçat, en efecte, desèrtic però amb un xou apassionant, ha sigut una de les notícies més boniques del món. Un jove italià que gairebé debutava, gairebé, en MotoGP, de 24 anys, que és pura fúria (fins i tot l’anomenen ‘La Bèstia’), anomenat Enea Bastianini ha aconseguit la primera victòria de la seva vida en MotoGP en un equip que debutava en la màxima categoria.

Llàgrimes al box

Però no s’acaba tot aquí. No, no, i ara, segurament això seria poc vistós o cridaner. Aquest equip és propietat de Nadia Padovani, una senyora que ha sortit plorant a les teles de tot el món mentre Bastianini protagonitzava unes últimes voltes esgarrifoses, perseguint la seva primera gran victòria, i els comentaristes de les 102 televisions que oferien la carrera en directe, ¡seguríssim!, li va passar al pentacampió Jorge Lorenzo (Movistar i DAZN), deien que era la seva mare, que plorava de felicitat.

¡És clar que plorava de felicitat!, però no era la mare de la ‘Bèstia’, no, no, era la viuda del mític Fausto Gresini, un excampió de 125cc, gran entre els grans, que la covid-19 es va endur i que va generar tantíssim dolor al pàdoc que tothom, començant per Carmelo Ezpeleta, cap de Dorna i del Mundial, van treballar, amb tot Itàlia darrere i diversos patrocinadors d’Indonèsia (el pròxim GP, d’aquí 15 dies, és allà, a Mandalika i ¡arriben com líders del Mundial!), el van ajudar a fer que continués mantenint viva i encesa ¡i tant que sí! la flama del foc del seu equip, que va debutar en GP i va guanyar una carrera per primera vegada. ¿És o no és un dia per a la història?

’Polyccio’, a l’atac

La carrera ha sigut sorprenent, molt poc imaginable, de primer dia de curs, sens dubte, i també, també, pròpia d’un traçat, un clima, una pista, un asfalt, que no tornarà a repetir-se en els següents 20 grans premis. Tots saben que Qatar és especial i no només perquè sigui l’estrena, sinó perquè les seves condicions són úniques. Tant que els que es van equivocar en l’elecció dels pneumàtics (per exemple l’equip Honda, que va escollir el tou en lloc del mitjà per a la roda posterior) es van quedar sense guanyar, tot i que Pol Espargaró, que va liderar mig GP, va acabar al podi. ‘Polyccio’, a més, gairebé es queda sense gasolina.

Notícies relacionades

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

El guanyador, la ‘Bèstia’, lluïa el medi posterior com el sorprenent Brand Binder, de KTM, que es va emportar la plata amb una gran carrera. Ells han sigut els que, a mitja prova, han caçat i han superat els dos caps del ‘team’ Repsol Honda, ‘Polyccio’ i MM93, que han sortit disparats d’inici i, recolzats en les toves gomes, han liderat la carrera. Però passades les voltes, aquest nen atrevit de la senyora Padovani i el curiós tipus sud-africà de la firma austríaca KTM s’han fet els amos de la situació i han acabat primer i segon, quan (gairebé) ningú hi comptava.

Perquè el cas és que dels grans favorits al títol només ha aparegut en escena Marc Márquez, que ha pagat el preu, insisteixo, de la mala elecció de les rodes. ‘Pecco’ Bagnaia se n’ha anat a terra a meitat de carrera i, a sobre, s’ha emportat el ‘rookie’ del 2021, el seu company de marca Jorge Martín, que estava fent una gran carrera. I de Fabio Quartararo, només s’ha de dir que ha acabat dècim i destrossat per la Ducati-2021 de Johann Zarco, a la mateixa línia de meta, cosa que reforça la queixa que la Yamaha d’aquest any no corre i, o la milloren ¡però ja!, o no podrà renovar el títol.