Márquez intenta guanyar mentre idea l’Honda del 2022

Ell mateix ho reconeix diàriament. Una cosa és ell, el seu físic, la seva recuperació total i una altra, molt diferent, però complementària, el difícil moment que està travessant Honda. De la mateixa manera que una cosa és mirar de brillar, de treure el cap, en cada gran premi, com intenta fer Marc Márquez i els seus companys de marca i una altra, també molt diferent, aconsellar els enginyers d’R+D, del departament de competició del Japó (HRC), el camí a seguir perquè la futura moto, la de l’any vinent, quan ja es pot canviar tot, sigui competitiva.

I és que Marc Márquez, que insisteix que ell no treballa perquè Honda faci una moto que només pugui conduir-la ell «sinó que sigui fàcil de pilotar per tothom», viu ara en la contradicció de tancar la seva rehabilitació, recuperar el seu físic, ajudar Honda en la presa de decisions de cara al 2022, intentar no equivocar-se i, alhora, mirar que la firma alada aconsegueixi alguna altra victòria (només té la seva d’Alemanya) i més podis.

Brillant primer dia

Avui, al circuit de Motorland (Aragó), un dels seus traçats favorits (té molts revolts d’esquerres), MM93 ha liderat gairebé les dues sessions fins que, al final de la segona, tots han posat pneumàtics nous i tous i li han arrabassat aquest liderat, tot i que Márquez ja havia demostrat que era feliç, a casa, i buscant la seva segona victòria de la temporada. El millor crono l’ha fet l’australià Jack Miller (Ducati, 1.47.613 minuts), seguit del tremend Aleix Espargaró (Aprilia, 1.47.886). El temps del vuit vegades campió del món ha sigut 1.48.048 minuts.

En la seva carrera (gairebé) desesperada per tornar a ser el que va ser, Márquez ha tingut avui la seva caiguda núm. 17 en 11 grans premis, cosa que és una autèntica barbaritat (‘Pecco’ Bagnaia, líder de Ducati, ha caigut tres vegades en 13 carreres). I, de nou, a Márquez li ha ocorregut el que li passa habitualment: en la seva ment no està caient, controla la moto, però acaba a terra. «Mick Doohan, que també va tenir una lesió seriosa, greu i llarga, em va explicar que hi ha dues coses que va acusar moltíssim i li dono tota la raó. Una és que caus sense saber per què, ja que tens caigudes que, abans d’aquesta lesió seriosa, mai passaven. I, dos, el temps. Tens pressa per tornar a ser el d’abans i és allà on em passa això de viure una experiència molt especial, única: ets capaç de fer-ho en la teva ment però, en la realitat, a la pista, no et surt, o no controles, o no salves la caiguda com la salvaves abans».

La carta als Reis

Notícies relacionades

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

I, repeteixo, a tot això se suma la necessitat de ser l’abanderat en l’evolució, el dibuix, disseny i fabricació de la pròxima Honda. «Jo no acabo d’estar fi, fi i per això fem tantes proves, amb els xassisos i altres, perquè no em vull equivocar a l’hora de donar consells als enginyers japonesos, de dir això sí, això no».

Preguntat per quina moto busquen, Marc Márquez va repetir el mateix de sempre, de cada any, de cada temporada, de cada Mundial. «Busquem el que busca tothom, suposo. Una moto potent, que corri, amb un gran motor, que entregui la potència dòcilment però tingui velocitat punta, que sigui fàcil de pilotar, que es recolzi en el tren davanter, característica sempre d’Honda, que tingui adherència, que no consumeixi els pneumàtics, que giri fàcil... vaja, ja veieu, una moto completeta, gens senzilla de fabricar. Perquè, no ens enganyem, una cosa és la carta als Reis d’Orient i una altra la realitat. És sabut que en el motor no ens podem equivocar, perquè no s’hi pot treballar al llarg de la temporada, així que allà haurem d’encertar. En els altres, podrem anar evolucionant, inclòs el xassís, que ara estem provant tant».