Motociclisme
A1-115386326.jpg /
El rei Márquez ha tornat
El campió de Cervera guanya, en gran, de manera impressionant, des de l’inici fins al final, per 11a vegada consecutiva a Alemanya
Feia 581 dies que el pilot d’Honda no vencia i ha sigut protagonista de la carrera més determinant de l’any
Tots sabíem que ho aconseguiria. Tots sabíem que si algú era capaç d’una gesta així era ell: Marc Márquez Alentá, el millor i gran campió de tota la història, el pilot que va revolucionar el Mundial, les carreres, la manera de pilotar, el noi que si tots fregaven el colze amb l’asfalt, ell el va fregar amb l’espatlla i, després, el cul. I les seves salvades i aquesta manera de pilotar, màxim risc, que ningú pot imitar.
Tots darrere l’estela de Márquez
I menys en dies incerts com el d’avui, amb gotetes d’aigua, amb massa risc perquè els altres s’atreveixin a seguir-lo. I menys a Alemanya, a Sachsenring, on feia 10 anys seguits (2010 al 2019), de 125cc a MotoGP, que guanyava sempre sempre. Márquez, que sortia cinquè, ja va creuar primer, com a líder, la línia de meta a la primera volta. I, a partir d’allà, tots van haver de seguir la seva estela i veure, només, la cua de la seva Honda, l’única que guanya.
L’últim triomf de MM93 al Mundial i el d’Honda, que feia 21 carreres que no vencia, data de València-2019. Avui, 581 dies després, sobrevivint a una caiguda tremenda a Jerez-2020, després de tres operacions a l’húmer dret, l’última d’elles 11 hores al quiròfan, el desembre passat, Márquez va tornar a aconseguir la victòria núm. 57 a MotoGP, cosa que va provocar el plor, les llàgrimes, l’emoció del seu pare Juliá, de la seva mare Roser, a Cervera, del seu mànager Emilio Alzamora, del seu enginyer Santi Hernández, del seu cap d’equip Alberto Puig i de tots els seus mecànics i enginyers.
Márquez guanya al seu jardí
Márquez, enorme, immens, tremend, a Alemanya ha tornat a demostrar que, a partir d’ara («encara tinc molt a recuperar, encara») cal tornar a comptar amb ell. Es va citar amb Davide Tardozzi, un dels caps de Ducati, a l’agost, a Àustria, per intentar guanyar-lo, però Márquez ha guanyat abans, ha guanyat al seu jardí, per això va voler estrenar el nou casc ‘retro’ a Sanchsenring i no batejar-lo a Assen (Holanda), la setmana que ve, que era on la seva marca, Shoei, tenia previst entregar-l’hi. El Marc sabia que era el seu GP.
«És un moment important i enorme a la meva carrera, a la meva vida», ha comentat el Marc a la zona mixta del traçat alemany. «Sabia que tenia una oportunitat, era al meu circuit i si es quadrava tot es podia ser al podi, guanyar era més difícil. Quan he vist que han caigut tres gotetes, he pensat, vinga, arrisco i he obert forat. Després, amb un petit forat, hi ha hagut una altra carrera: la de ser perseguit per Miguel (Oliveira). He pensat, no és Oliveira, és el Jose, el meu espàrring, el meu entrenador personal, ni assistent personal, i no t’atraparà. I sí, ho he aconseguit, ho he aconseguit», ha confessat plorant davant el micròfon d’Izaskun Ruiz, de DAZN.
Marc Márquez està de tornada
«Ho vaig dir dijous, ho intentaré. He pogut pilotar al límit. Dono les gràcies a tots els metges, des de Javier Mir a Samuel Antuña, a la meva família, al Carlos, el meu fisio, que no s’ha separat de mi durant mesos i mesos; mai he estat sol: tot això no s’aconsegueix sol, hi ha molta gent darrere i tots, tots, també Honda, que ha tingut molta paciència amb mi, i aquesta victòria és per a tothom. Sempre hem cregut que podíem tornar i tornar a guanyar, però ha sigut molt dur i aquests mesos m’han ensenyat moltes coses i a valorar tot el que he fet, però costa, costa, tornar a ser el d’abans, però estem de tornada. Amb calma i paciència, ja ho hem aconseguit. Gairebé no he plorat i m’ho havia proposat», va continuar explicant el Marc.
«En una situació difícil, busques consolar-te o parlar amb algú que hagi passat pel mateix i aquí han sigut molt important les xerrades amb l’Alberto (Puig), amb l’Emilio (Alzamora) i, sobretot, amb el Mick (Doohan, el campioníssim australià), que em va explicar tot el seu procés del 1992 i el 1993 i que em va dir que tingués paciència i que treballés molt; i aquella xerrada, de més de mitja hora, va ser molt reconfortant perquè em va ajudar, sobretot, a pensar que, si el gran Mick havia tirat endavant, jo també podia. Repeteixo, això és cosa de molta gent i aquesta victòria és per a aquells qui han estat sempre al meu costat i, fins i tot, per als qui han dubtat que es podia tornar a aconseguir, perquè també he entès els seus comentaris».
La carrera del Marc va tornar a ser típicament de Sachsenring, sense rival, marcant ell el ritme, sent el ‘puto amo’, que diria Pep Guardiola, del gran premi. Mai va estar en perill, no ja la victòria, ni tan sols el podi. Márquez va dominar una carrera on la segona Honda va ser la del japonès Takaaki Nakagami, que va acabar 13è. Sense el Marc, Honda s’ha passat 21 Grans Premis sense guanyar. Sense el Marc, fa gairebé dos anys que el Mundial està descontrolat. El rei ha tornat. «Sé que, la setmana que ve, tornaré a patir a Assen, a la ‘catedral’, però aquesta victòria la necessitàvem tots i aquí la tenim. A partir d’ara, tot anirà millor, segur».
«És una victòria del Marc, d’ell, només ell sap com hem patit tots, com de malament ho hem passat. Estic molt content, molt orgullós, feliç pel Marc, feliç per l’equip, per Honda, per tots i esperem que sigui el reinici d’una altra gran època», va assenyalar Santi Hernández, enginyer del Marc. «Tots els aplaudiments són per al Marc. ¡És clar que esperàvem que arribés aquest moment! i ¡és clar que crèiem que podia ser aquí, al seu circuit preferit! Que el Marc guanyi, de carrer, a Sachsenring no és estrany, però sí que ho faci després de mesos de dolor», va comentar Alberto Puig, mentre consolava Takeo Yokoyama, cap tècnic d’Honda.
Notícies relacionades«Aquest triomf no és només cosa meva, darrere d’aquesta victòria hi ha molta gent, metges, família, fàbrica, amics», assenyala el vencedor
Fins aquí el GP d’Alemanya en directe. La pròxima cita del Mundial de MotoGP serà el pròxim 27 de juny amb motiu del GP d’Holanda al circuit d’Assen. Serà fins aleshores. Salutacions
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
Fa 1033 dies
- MEDI AMBIENT La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"
-
Tecnologia responsable Barcelona impulsa un pla per combatre l'addicció a les pantalles dels joves
- Salut pública Els metges avisen de l’expansió de la tinya entre els joves
- Al metatars Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes
- Pedraz sospesa agafar el jutjat del cas Tsunami