30 nov 2020

Anar al contingut

EL TANCAMENT DEL MUNDIAL-2020

Arenas guanya el Mundial de Moto3 a Portugal

El deixeble d'Aspar aconsegueix, en una carrera anguniosa, el ceptre petit del mundial acabant al lloc 12è d'una carrera espectacular

El pilot català, de 23 anys, es va quedar sense pneumàtic posterior al final i va patir moltíssim per mantenir la diferència de punts a la general

Emilio Pérez de Rozas

Arenas guanya el Mundial de Moto3 a Portugal

PATRICIA DE MELO MOREIRA

Nou campió espanyol. És el número 21 del motociclisme espanyol. El català Albert Arenas (KTM), de 23 anys, s’ha proclamat avui, en el preciós traçat de Portimao, a la muntanya russa portuguesa, nou, flamant i merescut campió del món de Moto3, després d’aconseguir un nou podi en la primera carrera de l’últim gran premi, el número 15, un miracle protagonitzat per tot el Mundial, per tot el pàdoc, per la companyia Dorna l’any de la pandèmia. Arenas, que ha controlat el campionat amb mà de ferro, ha hagut d’estar molt atent als seus rivals, tant el japonès Ai Ogura (Honda) com l’italià Tony Arbolino (Honda) i, al final, amb una 12a plaça molt lluitada, s’ha proclamat campió ja que el japonès només ha pogut ser vuitè i l’italià ha acabat cinquè. 

L’última carrera de la temporada, que ha sigut guanyada, amb enorme facilitat pel pilot més ràpid d’aquest final de temporada, el madrileny Raúl Fernández (KTM), que s’ha escapat tot just apagar-se el semàfor de sortida, que ja va guanyar la primera carrera de Cheste (València) i va ser tercer en la següent, ha tornat a tenir un grup multitudinari entre els que estaven, lògicament, els tres candidats al títol, ja que Arbolino, que sortia en la posició 27a, ha sigut capaç de remuntar de forma espectacular.

Final impredictible

Arenas, que ha estat sempre liderant aquest grup en l’inici de més d’una dotzena de pilots, en una carrera més lenta de l’habitual, d’aquí que hi haguessin tants candidats al podi, va tenir la força per mantenir-se per davant d’Ogura, que va perdre força en les últimes 10 voltes, mentre que Arbolino va pressionar fermament per aconseguir el subcampionat del món.

És més, a falta de sis voltes, l’italià, que es va perdre el GP de San Marino per haver anat en un avió on hi havia un contagiat de Covid-19, va superar Arenas, que li va tornar l’avançament immediatament i tot això va ocórrer lluitant per la setena plaça. La lluita, en la qual els dos candidats al títol van arribar a xocar els seus carenats, va acabar amb Arbolino per davant d’Arenas.

Es va acabar el pneumàtic posterior

I a partir d’allà se li va complicar el títol a Arenas, que va haver de lluitar amb totes les seves armes per mantenir-se entre la sisena i la tretzena posició, que li donava el títol, en un grup en el qual hi havia Ogura, Arenas i Arbolino, que, finalment, va aconseguir el subcampionat. Les últimes voltes, de suïcidi en aquesta zona de la carrera, en la qual es lluitava el títol, va acabar amb Arbolino cinquè; Ogura, vuitè i Arenas, 12è, que li proporocionaba el títol mundial.

«El pneumàtic posterior s’ha acabat quan encara restaven cinc voltes i he patit moltíssim, però teníem prou avantatge, gràcies al gran Mundial que hem fet i, per tant, aquí som, campions, fent feliç molta gent, especialment, la meva família, equip ¡gràcies Jorge Martínez ‘Aspar’! i amics», va assenyalar Arenas al baixar del podi.

Temes: Moto3