Victòria de Quartararo i exhibició (sense premi) de Márquez

3

Es llegeix en minuts

Emilio Pérez de Rozas

Per què confiar en El Periódico

19 de de juliol del 2020. 16:06

0 Comentaris

Després de 245 dies, moment que es van apagar els semàfors vermells del Gran Premi del País Valencià, després que Marc Márquez (Honda) dominés de forma estratosfèrica el Mundial-2019, com havia fet el 2013, el 2014, el 2016, el 2017 i el 2018, aquest diumenge, al forn de Jerez, amb més de 50 graus a la pista, s’ha celebrat la primera carrera de MotoGP del Mundial exprés, compost, de moment, per 13 carreres, guanyada pel francès Fabio Quartararo (Yamaha), el ‘rookie’ de l’any passat de MotoGP, que ha aconseguit, quan Maverick Viñales (Yamaha) ha patit una badada, aconseguir el lideratge.

L’espectacle, com gairebé sempre, ha correspost a Marc Márquez (Honda), que, després de salvar una caiguda, al revolt 4, quan ja manava la carrera i es disposava a escapar-se, va patir una badada i va creuar la meta al lloc 17è i, volta a volta, va arribar fins al podi, fins a la tercera plaça, girant a un segon per tornada més ràpid que el líder. I, just quan es preparava l’avançament a Viñales, que era segon, la moto el va escopir per les orelles, i li va provocar, potser, una lesió a l’espatlla dreta, operada al desembre, o al canell dret ja que li feia mal al pujar a l’ambulància.

La carrera va ser impressionant tant davant com al centre del pilot. La raó que davant fos vistosa és que Maverick Viñales (Yamaha), que va apostar pel pneumàtic tou (també Valentino Rossi) mentre que la resta (inclòs Quartararo) muntaven el dur, va perdre el control de la moto a la volta deu i va cedir el lideratge al Diablo.

Una altra ‘salvada’ sent líder

La raó que la carrera fos curiosa i vibrant en la meitat de la graella és que quan Márquez ja dominava la carrera, per davant de tots, va perdre el control de la seva Honda al revolt 4, a més de 150 km/h, amb més de 65 graus d’inclinació, va salvar la caiguda, en una de les seves típiques ‘salvades’ de mag, es va sortir a la sorra, va tornar al lloc 17è i va anar remuntant, gairebé un segon per volta dels altres.

De volta ràpida en volta ràpida, Márquez va anar escalant a mesura que Quartararo anava construint la seva primera victòria en el Mundial de MotoGP després de perdre cinc vegades el 2019 contra Márquez: Barcelona, San Marino, Tailàndia, el Japó i València. Per fi, el Diablo, un dia d’infern (per la intensa calor regnant a Jerez), va aconseguir guanyar, 20 anys després que un francès, Régis Laconi, ho fes en 500cc, un GP de la màxima categoria, i es va convertir en la primera Yamaha satèl·lit que guanya un gran premi de la categoria reina.  «És el millor moment de la meva vida. M’encantaria que hi hagués aficionats, es fa estrany. Aquesta carrera va dedicat a ells, a tots els que han patit amb la Covid, i a la meva família», ha declarat el pilot francès.

Quartararo, sí, va ser finalment el triomfador, el vencedor esperat l’últim any, però el protagonista, en tots els sentits, va tornar a ser Marc Márquez (Honda), que va fer una de les millors carreres de la seva vida sense recompensa, ja que quan es disposava a consolidar la segona plaça o, com a poc, el podi, va tenir una caiguda, que va evitar al llarg de la seva excel·lent remuntada, frenant molt just, colant-se pels interiors i amb acceleracions impressionants. 

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Mundial de MotoGP: 1. Fabio Quartararo (França, Yamaha), 25 punts; 2. Maverick Viñales (Espanya, Yamaha), 20 punts; i Andrea Dovizioso (Itàlia, Ducati), 16 punts.

Així ha narrat Begoña Martín la carrera en directe: