Els Márquez, més que germans

Marc Márquez havia conquistat ja el segon títol de MotoGP (2014), amb una exhibició insultant (bé, com ara). I, sí, en aquella ocasió, també va dir que canviaria el seu segon ceptre gran pel primer del seu germà Àlex, a qui se li havia complicat la conquesta a Phillip Island, però encara li quedava l’última bala a Xest (València).

Diuen que Marc es va passar els dies previs a la conquesta del primer títol del seu germà obsessionat per com ajudar-lo. Bé, com ara, tot i que aquesta vegada, diuen, Emilio Alzamora ha col·locat algun tallafoc perquè ni Marc s’obsessioni amb la conquesta i «només afegeixi més pressió a Àlex» i, també, «perquè Àlex recuperi, a Sepang, el tacte, l’estil, la competitivitat, l’instint, la grapa i la determinació que li va permetre guanyar cinc carreres a meitat de temporada».

La vida intensa

Ells, els germans, en diuen «recuperar el ‘flow’» és a dir, que flueixi el seu magnífic pilotatge i, pel que sembla en els assajos d’aquest divendres (tercer davant de tots els rivals que volen el seu títol) sembla, en efecte, que l’instint assassí ha tornat. Hi ha qui opina, no ells, que dos dels pitjors resultatsd’Àlex  aquest any s’han produït, precisament, a Motegi (Japó, 6è) i Phillip Island (Austràlia, 8è), on el germaníssim no ha compartit la vida intensa, diària, de sol a lluna, amb el seu equip, en aquesta imitació de la segona família de Marc, que tant valor afegit proporcionen als triomfs de l’octocampió motociclista.

En aquest sentit, es comenta que en aquests dos grans premis, on el mateix Àlex ha reconegut haver perdut aquest ‘flow’, la qual cosa els italians coneixen com ‘grinta’, ha fallat la connexió permanent entre el pilot i la seva gent, amants els dos costats (com passa en el cas de Marc) de conviure les 24 hores del dia, els quatre dies de gran premi.

«No és el mateix que Àlex arribi, s’entreni i se’n vagi a un hotel diferent al nostre, que vingui, treballem junts, acabem junts, ens reunim, ens anem junts a l’hotel o a un restaurant, sopem, riguem una mica i, després d’una jornada viscuda i disfrutada intensament, ens acomiadem tots junts al hall de l’hotel i ens en anem a dormir. Aquesta meravellosa rutina et reforça, et fa viure més la conquesta». I, pel que explicaven ahir, Àlex i el seu equip, tots, des de papa Julià fins a Emilio Alzamora, el seu mànager, passant per Joan Olivé, director de l’equip, David García i, per descomptat, el seu mecànic de confiança, Guille Carrillo, han recuperat aquest feeling a Malàisia. I, repeteixo, ha tornat el ‘flow’. «El millor de tot», explica el mateix Àlex, «és que ja depenem de nosaltres mateixos i, sobretot, que vivim una situació, en un escenari, que haguéssim firmat abans de començar el campionat: arribar amb 28 punts d’avantatge, més d’una victòria, sobre el segon i jugar-nos-la en les dues últimes carreres».

Els records del passat

Tots recorden aquests dies, Marc, el primer, que també aquell dur novembre del 2014, Àlex va malgastar la primera pilota de partit i es va coronar en la segona. Però tornem a aquella segona oportunitat (9 de novembre del 2014). Marc ho havia planejat tot (fa l’efecte que la tensió d’aquest any no li permetrà protagonitzar una acció similar) perquè Àlex sortís motivadíssim a la carrera.

«Aquell dia va ser increïble», recorda Marc, «a sobre el tio es va posar malalt i no em va dir res, res. Havia tingut febre, fins i tot havia vomitat ¡què sé jo! i ni tan sols es va acostar al meu llit per demanar-me ajuda. Quan l’hi vaig recriminar, em va dir ‘¿Què hauries fet? ¿consolar-me?’ com si fos Superman». Però Marc el va veure despertar molt millor, recuperat del tot i va esperar que sortís de la dutxa. I, quan el va veure eixugant-se, va llançar a tot volum, al màxim de potència possible, la cançó ‘Lose Yourself, del raper Eminem, «un dels nostres cantants favorits».

I, en aquell mateix instant, expliquen que la cridòria de l’habitació va anar augmentant. Hi va haver càntics, crits, salts, abraçades. Va ser com un aquelarre preparatiu per a la gran conquesta. Eren dos joiosos, però semblava tota una tribu. «Mira, si tinguessis un tret, una sola oportunitat per aconseguir tot el que alguna vegada has somiat ¿ho aconseguiries o el deixaries escapar? Més val que capturis aquest moment, i no el deixis escapar», resa la tornada de la cançó d’Eminem, escollida per Marc per motivar un Àlex que, hores després, conqueria el primer títol de la seva carrera.

Amb dents de serra

«Ara estem davant del segon i l’únic que li he dit és que sigui ell mateix, que segueixi el seu instint i que, si necessita alguna cosa, ja sap on soc. Té el seu equip, magnífic, té el papa, té l’Emilio, i el que té que fer és pilotar com sap, demostrar que és el millor i més veloç de Moto2, recuperant la confiança de meitat d’any», explica Marc, convençut que, a Sepang, demà, tota l’afició podrà veure al millor Àlex de la temporada.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Cuentan els seus que no és el mateix convertir-te, de sobte, en el líder, en el principal favorit al títol del campionat i que tothom t’assenyali com a campió, que viure una temporada irregular, amb dents de serra, com li ocorria a Àlex fins i tot arribar a aquest celestial (o gairebé) 2019, any en què els Márquez Alentà («aquests nens aconseguiran que, algun dia, el cor em surti per la boca», diu mama Roser, feliç, feliç) poden repetir el dobletfamiliar que ja van viure en el 2014.