Anar al contingut

LES CONFESSIONS DEL CAMPIONÍSSIM

Márquez: «Ha sigut tal com ho havia somiat»

El flamant posseïdor de vuit títols mundials reconeix que tot el seu èxit és fruit de la feina de tota la gent que l'envolta, d'Honda i dels seus veïns de Cervera

«Hi ha molt sentiment en les nostres victòries», explica l'octacampió per explicar que la seva família i el seu equip li dona l'impuls i la motivació per continuar competint

Emilio Pérez de Rozas

Márquez: «Ha sigut tal com ho havia somiat»

LILLIAN SUWANRUMPHA

Marc Márquez (Honda) estava, és clar, pletòric al concloure el Gran Premi de Tailàndia en què es va convertir en l’octacampió més jove de la història substituint el britànic Mike Haiwoold i amenaçant, ara sí, l’imperi de Valentino Rossi, a qui ja només el separa un títol mundial. És més, el mateix ‘Doctor’ ha reconegut que tot i que ell mereixeria tenir, almenys, tres títols més, «a Márquez no li serà gens complicat igualar-me i fins i tot superar-me». A aquesta floreta, és clar, es va afegir el ‘rookie’ de la temporada i protagonista de la gran carrera d’avui a Buriram, el jove francès Fabio Quartararo (Yamaha), que va reconèixer que «el que està fent el Marc, des de la conquesta del títol de 125cc fins avui, és realment increïble, ja que només té 26 anys».

Avui Márquez ha explicat que tot es deu a la seva preparació, sí, també a la dura feina d’Honda però, sobretot, a l’ambient i la gent que l’envolta, a aquestes dues famílies, la de fora i la de dins del circuit, en què es recolza. «Aquest vuitè títol va dedicat a tots els meus, des de la família fins a l’equip, passant per Honda i tots els patrocinadors. Tota aquesta gent és al meu voltant, m’empeny i ajuda. La gent de Cervera, que tant m’ajuden, em toleren i animen; la gent més pròxima, no sé, els meus pares, el meu germà Álex, el Jose Luis [Martínez, el seu assistent], l’Emilio [Alzamora, el seu mànager], perquè un pot ser molt bo, tenir molt talent, però si tot això no és al seu lloc, no quadra, és impossible demostrar el nivell que estem demostrant. I sí, ara puc dir-ho, la conquesta d’aquest títol ha sigut com ho havia somiat, tal qual».

Preparant ja el 2020

A la pregunta sobre quan començaria a pensar en el novè, Márquez va fer un petit respir i va dir: «Bé, el primer que farem serà celebrar aquest un parell de dies ¿no? Per exemple, aquesta nit a l’avió de tornada a casa. I, després, a partir del pròxim Gran Premi del Japó, prepararem el Mundial de l’any que ve. Tenim quatre carreres sense pressió, cosa que no significa que no correm amb la mateixa passió i ganes de guanyar, ja que necessitem els punts per guanyar també el Mundial de constructors, vital per a Honda. És clar que la meva història diu que, al següent gran premi que quedo campió, caic. Espero trencar aquesta estadística, perquè vull acabar totes les carreres al podi».

Marc Márquez (Honda), amb la bola negra del 8, el seu últim títol. / AFP / LILLIAM SUWANRUMPHA

Giovanni Zagmani, un periodista italià amic del campió, va fer broma amb ell en vista de la possibilitat que, una vegada resolt el títol (com ja va passar en el seu fabulós 2014) es replantegés, en algun dels grans premis que queden, fer doblet corrent alguna carrera a Moto2. «No, no, ¡ni parlar-ne!, allò es va plantejar, mig de broma, mig de debò, el 2014, però ara és una bogeria, impossible, ja que els dos campionats són molt, molt, competitius. I, a més, ¿t’imagines que aparec a la graella de Moto2, amb el meu germà jugant-se el títol?, no, no, i ara».

La victòria a casa de Rossi

Després, Márquez va fer un petit repàs de la temporada i va reconèixer que el doblet aconseguit per ell i el seu germà Àlex a Barcelona «em va encantar, perquè va ser a casa i davant de la nostra gent», igual que la victòria de Jerez i, sobretot, l’apassionant triomf de Misano (no va dir que s’havia produït després que Rossi el provoqués dissabte i es corregués a casa seva, al seu ‘jardí’) perquè, segons el campioníssim de Cervera (Lleida), «venia de perdre dos duels apassionants a l’última volta i necessitava guanyar, guanyar».

«Hi ha molt sentiment en les nostres victòries perquè jo no vaig als circuits només a córrer, viuré amb passió la meva professió amb gent que m’estima, que em motiva»

Marc Márquez

Vuit vegades campió del món de motociclisme

Hi va haver, lògicament, un apartat tècnic sobre l’Honda d’aquest any. Márquez va reconèixer que abans de començar la temporada, l’enginyer Takeo Yokohama, Director Tècnic de Honda Racing Corporation (HRC), li va dir que «la Ducati ens està abrasant a les rectes, però això deixarà de ser així aquest any, ara bé, ja t’espavilaràs tu als revolts». Márquez va confessar que li va costar molt començar a anar ràpid amb la moto d’aquest any. «Quan guanyes potència, perds en altres punts però, amb la feinada dels meus i Honda, vam poder evolucionar-la al meu gust. Aquesta Honda és una moto crítica, una moto extrema, una moto molt física, una moto amb què has de jugar amb els colzes, buscant el cent per cent però, quan ho aconsegueixes, és capaç de guanyar nou carreres i no guanyes nou carreres sense una molt bona moto. Això sí, hem de continuar treballant al xassís, que és el punt en què volem millorar, per no patir tant als revolts, als sectors dels circuits on hi ha revolts enllaçats i tant la Yamaha com la Suzuki es mouen de meravella».

Un noi molt familiar

El nou i flamant octacampió del món de motociclisme va reconèixer que, al principi, el 2013, li va costar reunir al seu voltant tota la seva gent, però, el 2014, ja estaven tots junts i això és el que li permet guanyar. «Soc un noi familiar, m’encanta estar sempre envoltat dels meus, m’agrada venir al circuit no a treballar, sinó a passar-m’ho bé. És cert que la professionalitat és el primer, però m’agrada conviure amb els meus, parlar d’altres coses que no siguin només carreres. Per això vaig ser encara més feliç quan, el 2014, vaig poder reunir a l’equip Repsol Honda tota la meva gent, la que m’havia ajudat a guanyar el títol de Moto2, que era l’equip que havíem fet a mida amb l’Emilio [Alzamora, el seu mànager]».

Marc Márquez celebra, amb tot el seu equip, el seu vuitè títol mundial al podi de Tailàndia. / AFP / SUWANRUMPHA

Márquez reconeix que l’equip humà que lidera l’enginyer Santi Hernández «em proporciona gasolina per continuar corrent, m’ofereix el combustible per trobar motivacions noves. Ells se n’alegren quan guanyo i m’empenyen quan tot es posa difícil, que és més vegades de les que sembla. Els meus m’encomanen la seva motivació i, probablement, les meves victòries els provoquen la felicitat a ells. Hi ha molt sentiment en les nostres victòries, molt, i per això volem continuar junts».

Un Mundial apassionant, sí

Márquez està convençut que serà molt difícil, molt, repetir un any com aquest. «És veritat que sempre diem que hem de millorar, però si realment aconsegueixo acabar totes les carreres al podi, serà impossible repetir-ho el 2020, però intentar-ho, ho intentaré». Quan li han dit que alguns aficionats diuen que el Mundial és avorrit «perquè sempre guanyes tu». «Qui pensi això és que no ha vist, per exemple, les últimes cinc carreres en què, potser exceptuant Aragó, on vaig estar molt fort, la resta van ser batalles fins a l’últim revolt o sobre la mateixa línia de meta i, la veritat, no és gens fàcil, no, pujar al podi en MotoGP. No caic per anar lent, no, sinó que caic perquè tibo. Si mires l’avantatge en la classificació general pots pensar ‘¡uf! ¡que fàcil guanya aquest tio!’, però no és així, no».

«L’obsessió no és bona companya. Per obsessió vaig perdre el 2015. Cal treballar amb il·lusió i, sobretot, passant-t’ho bé amb la teva gent»

Se li ha recordat que totalitza vuit títols, sis de set a MotoGP, i que és a només un d’empatar amb Rossi (9). «No m’obsessionen els noms, i això que vosaltres sempre em recordeu que vaig igualant o superant autèntiques llegendes, pilots amb qui mai m’hagués pogut comparar. Tampoc, va dir, ja ho sabeu, les estadístiques, rècords o dades. El més important és disfrutar el moment i l’any que ve. Si no disfrutes, si no tens la passió per anar amb moto, per guanyar, no guanyes. És més, jo diria que no hi ha pitjor company de viatge que l’obsessió per guanyar. Llavors passa allò del 2015. Quan tens il·lusió pots acceptar una derrota sempre que guanyis la guerra. Jo soc el primer que pensa que pot arribar un dia en què algun jove repeteixi els meus números i em guanyi, per això l’equip, Honda i jo hem d’esforçar-nos cada any».

Així va decidir atacar Quartararo

Quan li vam preguntar si havia dubtat en algun moment si atacar o no Quartararo i conquistar el títol sense guanyar la carrera, Márquez ha tornat a dir que el gran premi, la vuitena conquesta, havia sortit tal com ho havia somiat, és a dir, guanyant. «A les voltes 10 i 11, a meitat de carrera, el Fabio m’ha agafat set dècimes i se n’ha anat una mica. Llavors ha sigut quan he pensat ‘vinga, prova-ho o deixa-ho ja’. Aquí ha sigut quan me l’he jugat en tres girs, accelerant al màxim, esprement el pneumàtic i aconseguint les meves dues o tres millors voltes. Era provar per provar, provar perquè no m’agrada quedar-me al mig, no intentar-ho. I he vist que m’he acostat i com m’he enganxat he decidit provar de passar-lo als dos últims. Ha sigut un moment de risc màxim, sí. L’últim sector del Fabio era increïblement ràpid i sabia que seria l’últim revolt, on he repetit la maniobra de l’any passat, quan vaig poder amb ‘Dovi’, i m’ha sortit bé, tot i que el Fabio ha parat molt bé la moto.»

Temes: Marc Márquez