Anar al contingut

LA RECUPERACIÓ MÉS DURA

El calvari de Márquez per recuperar-se de l'espatlla

«Sona estrany sentir-me parlar, a mi, de respectar els terminis i tenir paciència, però és que aquesta vegada he patit de veritat», reconeix l'heptacampió del món

El pronòstic és de 20 setmanes de rehabilitació i Marc s'ha entrenat ja, gairebé al màxim, a Malàisia, abans de complir la desena setmana de recuperació

Emilio Pérez de Rozas

El calvari de Márquez per recuperar-se de l'espatlla

maurotalamonti

“Em feia tant de mal, tant, que li vaig demanar al doctor Mir si em podia quedar un parell de dies més a l’hospital. I m’hi vaig quedar. No em veia amb cor de ser a casa en aquestes condicions”.

Marc Márquez, de 25 anys, heptacampió del món de motociclisme, el pentacampió de MotoGP més jove de la història, el dominador de cinc dels sis últims campionats de la categoria ‘reina’, va reconèixer, després del primer dia d’entrenaments oficials de la temporada a Sepang, on va aconseguir, sorprenentment, el millor crono, que havia passat un autèntic calvari fins a arribar a Malàisia en condicions, no tant de fer-se amb els seus rivals pel títol, com de poder provar tot el material, “que va ser moltíssim”, que Honda havia traslladat a Sepang.

“No només he passat l’hivern més avorrit de la meva vida, sinó la recuperació més horrorosa, deixant al marge, per descomptat, els meus problemes a l’ull dret el 2012”. L’avorriment es va deure, per descomptat, al fet que el jove de Cervera (Lleida) va haver de passar per dobles sessions de rehabilitació de tres hores cada una (“hi va haver dies que vam fer més de sis hores, sí”), primer a la llitera i, més tard, al gimnàs, amb els seus inseparables preparadors, el fisio Carlos J. García, el seu espàrring a la pista José Luis Martínez i el seu preparador físic de tota la vida, Genís Cuadros.

Marc Márquez es palpa l’espatlla esquerra després d’un exercici. / REPSOL MEDIA / mauro talamonte

Cervera s’ha convertit, des que abandonés l’Institut Dexeus, de Barcelona, el 7 de desembre, en el seu CAR (Centre d’Alt Rendiment) personal, particular. A Cervera, a la immensa nau que comparteix amb el seu germà Àlex, s’hi ha instal·lat, durant les últimes nou setmanes, Carlos J. García, que s’ha convertit en la seva ombra. “Gràcies a ell tot ha sigut més fàcil. Només m’ha deixat al Nadal i Cap d’Any; la resta dels dies hem pencat com bèsties, ja que teníem l’objectiu d’arribar en condicions a Sepang”. Les primeres sessions, reconeix Márquez, van ser duríssimes. “No només pel dolor, sinó perquè em costava moltíssim recuperar-me’n. I, a més, en aquest tipus de rehabilitació també compta molt el cap. No t’has de posar nerviós, inquietar-te, preocupar-te o desesperar-te, ja que uns dies et sents molt bé, o bé, i avances i uns altres dies et creus que no compliràs els terminis que t’has marcat, i et desesperes”.

L’experiència compta molt

Márquez reconeix que l’ajuda dels seus pares, Juliá i Roser, la presència del seu germà Àlex al seu costat, els whatsaps de tot el seu equip, començant pel seu enginyer Santi Hernández i acabant per algun tècnic japonès que l’animava, i, per descomptat, el recolzament constant del seu mànager, Emilio Alzamora, l’han permès mantenir-se animat. “Bé, tot això i, a més, el fet que un ja no és un nen i l’experiència t’aconsella creure, marcar-te uns terminis, no defallir i saber que aquests períodes de sacrifici, llitera, gimnàs i preparació física formen part de la teva vida”.

Marc Márquez fa un exercici dirigit pel seu fisio Carlos J. García, a Cervera. / REPSOL HONDA / MAURO TALAMONTE

És evident que el que pitjor ha portat Márquez durant aquestes gairebé deu setmanes que ha fet rehabilitació (“els manuals diuen que, per a la barbaritat que li van fer a l’espatlla, es necessiten, almenys, 20 setmanes de recuperació”, insisteix el bo i gegantó García), ha sigut no poder tocar la moto, cap. “I el pitjor és que, tot just d’abandonar Sepang, em van dir que he de continuar sense poder entrenar-me amb la moto fins al pròxim test de Qatar, de finals de mes, cosa que significa que he de continuar tenint paciència i que la meva rutina diària tornarà a ser llitera, gimnàs i córrer”.

“El cap compta molt. Un no s’ha de desesperar, ja que una setmana avances molt i, potser, la següent et sembla que retrocedeixes, però estem contents de com va tot”

Marc Márquez

Pilot oficial de l’equip Repsol Honda i pentacampió del món de MotoGP

Márquez recorda que el problema principal va ser que “una intervenció que havia de durar poc més d’una hora es va allargar gairebé quatre, ja que quan van obrir l’espatlla, els doctors (Xavier Mir, Víctor i Teresa Marlet) van descobrir que els lligaments que sostenen l’articulació estaven més que danyats, estaven destrossats, i van haver de reconstruir-los per complet. Per això, l’operació va ser molt més agressiva del previst i la rehabilitació ha estat més difícil i ha durat més”.

“Sona estrany”, com va reconèixer el mateix Márquez a Sepang, “sentir-me parlar, a mi, de respectar els temps, recuperar-me amb tranquil·litat, no tenir pressa, però és que ara ho puc reconèixer, no ho he passat gens bé, no. Fins ara havia tingut lesions que, d’acord, sí, feien mal o requerien una rehabilitació pausada, però aquesta ha sigut duríssima i les dues primeres setmanes fins i tot desagradable, la veritat”.

Marc Márquez escalfa l’espatlla operada al costat del seu fisio Carlos J. García, al circuit d’Alcarràs, abans de pujar, per primera vegada, a una moto petita per provar-se, la setmana abans del test de Malàisia. / ALEJANDRO CERESUELA

Márquez insisteix que el primer objectiu era recuperar-se bé “cosa que, amb paciència, estem aconseguint”; el segon, arribar a temps de pujar-se a la moto a Sepang i el tercer, estar en condicions de provar “totes les coses grosses que ens havia portat Honda a Malàisia” i aquesta finalitat també s’ha complert. El pentacampió de MotoGP reconeix que no va poder provar al detall les petites coses, “perquè per arribar a aquest punt, a aquest tacte, a aquesta sensibilitat, he de pilotar amb el meu estil, és a dir, més agressiu, no tan suau, no tan pel lloc, sinó no puc saber si aquest o aquell retoc són útils. Les coses grosses sí les vaig probar i vam descartar el que no funciona”.

Molta precaució a Sepang

El jove de Cervera reconeix que durant aquestes nou setmanes “i, suposo, que les que venen”, el seu equip, començant pel seu fisio i acabant per Alzamora, el continuarà frenant perquè no se sobrepassi d’entusiasme i ganes. “A Sepang, durant aquests tres dies d’entrenament, he fet el que m’han ordenat, ¡fins i tot he parat cada vegada que em mostraven ‘box’ a la pissarra!, cosa que no sempre faig, ja que em trobava a gust a la pista, però vaig parar, vaig parar”. I, en aquest sentit, Márquez va abandonar Malàisia, amb rumb a Indonèsia, on ahir va protagonitzar un esdeveniment amb Honda, molt content de tot l’aconseguit, “tot i que dijous em va fer més mal que dimecres i divendres”.

El perill, segons els seus cuidadors, era que l’espatlla es ressentís, no només del maltractament que Márquez li donava a la pista sinó de la duresa de nou setmanes de rehabilitació. “Si s’hagués inflamat”, explica García, amb la discreció que el caracteritza, “hauríem hagut de parar i, pitjor encara, potser perdre una setmana de recuperació, el que hagués sigut horrorós de cara al primer GP de la temporada”. El fisio de Márquez assegura que, en aquells tres dies de castigar l’espatlla operada, “no ens hem emportat, per sort, cap sorpresa; ha passat el que havíem previst”, fruit, sens dubte, de la feina ben feta per tot l’equip.

Marc Márquez escalfa l’espatlla esquerra abans de pujar a una moto a Alcarràs. / ALEJANDRO CERESUELA

“És evident que m’hagués encantat haver fet 60 voltes el primer dia, 60 voltes el segon i fins i tot una simulació de gran premi el tercer, però aquest era un somni impossible, ja me’n vaig adonar el primer dia, tot i que em trobava bé”, reconeix l’heptacampió més jove de la història. “Hi ha hagut moments en aquests assajos que l’espatlla em donava unes fuetades, com rampes, horribles, i m’espantava. Era, lògicament, quan, als revolts d’esquerra, li demanava la força que no tenia”.

“Res del que va passar a Sepang ens va sorprendre. Tot va ser el previst. El perill era que l’espatlla s’inflamés i haguéssim de parar”

Carlos J. García

Fisioterapeuta personal de Marc Márquez

Márquez ja és a Cervera. Encara li queda un dia de repòs absolut, però, com ell mateix reconeix, “cal tornar a la llitera, al gimnàs, a aixecar pesos d’una mica més de tres o quatre quilos com fins ara i sortir a córrer amb l’Àlex i el Jose. Per desgràcia, continuen prohibint-me tocar qualsevol moto. És més, les que tinc a la nau estan desmuntades, precisament per això, perquè no les pugui agafar jo sol”.

Temes: Marc Márquez