Salom obra el miracle

Rossi i Márquez recuperen la seva relació després d'un duel impressionant recordant que la vida és curta i «no saps mai què passarà demà»

Salom obra el miracle
3
Es llegeix en minuts
EMILIO PÉREZ DE ROZAS

Dos càmeres de Dorna TV van espatllar la foto de l’any. La imatge per la qual els seus patrons haurien pagat milers d’euros existeix, però entre càmeres poc discrets. És aquesta. No hi va haver gaires fotògrafs que la captessin perquè els xavals de Dorna TV pul·lulaven pel seu territori exclusiu, el corralito, i van tapar la imatge de l’any, el millor anunci d’aquest apassionant Mundial. S’hauran de conformar a veure així, entre corpulents càmeres de TV, com els deu dits de Valentino Rossi estrenyen els cinc apèndixs del gas, del seu successor i futur hereu.

Es van quedar sols a la pista, després que Dani Pedrosa (Honda) ho fes bé, però no molt bé (va acabar a més de sis segons de tots dos), Maverick Viñales i la seva Suzuki demostressin, un cop més, estar encara verds (van acabar quarts, a més de 24 segons) i l’impetuós Andrea Iannone llancés la seva Ducati com un míssil dispara i oblida contra la Yamaha de Jorge Lorenzo i acabés amb la seva carrera. «No només no m’ha demanat perdó sinó que, a sobre, ha tingut la cara de dir-me si li havia passat res a la meva moto. ¡L’han de sancionar amb una o diverses carreres o, en cas contrari, no n’aprendrà! Iannone és un risc per a tots. Sortir l’últim a Assen no servirà de res», va protestar el tricampió mallorquí.

I així va aparèixer davant els 199.150 ulls que hi havia al Circuit el duel somiat. Rossi volia recuperar el que havia perdut a Mugello davant un Márquez que ha decidit córrer amb la calculadora a la mà fins que la seva Honda sigui una Honda i no una cosa semblant. «I si per fer-ho m’he de menjar l’orgull, me’l menjo amb patates», va dir el Marc, ansiós per recuperar el títol mundial de MotoGP.

Quan va començar el duel, Márquez es va desviure, cert, a collar el Doctor, volar al seu rebuf a la recta i fins i tot jugar-se-la en algun revolt. Però Rossi torna a ser Rossi i va estar prodigiós. «No volia una última volta frec a frec amb el Marc, no a casa seva, que és la meva, perquè hi he guanyat 10 cops i per això m’he escapat al final», va comentar Vale.

Es va escapar perquè Márquez va llepar l’asfalt, la caiguda dos cops. «La primera que he salvat, fent servir el colze esquerre de palanca, la moto estava un 65% inclinada». «I com que no estava fi, com que els núvols que treien el cap per Montserrat no han arribat a Montmeló i la calor no ha afluixat, he decidit posar la calculadora en marxa», va dir el de Cervera. ¿Quan?, quan Santi Hernández, el seu cap tècnic, li va mostrar la paraula màgica magnetti a la pissarra, és a dir, ¡alerta! que els pneumàtics estan destrossats. I, després, quan va veure Lorenzo KO, el Marc va començar a comptar. «He començat a calcular. M’he dit 10 punts més que el Jorge i 22 més que Rossi. Para. Ho intentes a Assen». Al febrer, el Marc li va dir al Santi: «Si sortim a 10 punts del Jorge de Montmeló, podem lluitar». Márquez deixa Montmeló amb 10 punts més que Lorenzo.

Notícies relacionades

I, al final, la pau desitjada

És un altre Márquez, com hi ha un altre Rossi, o el vell Rossi, aquell que, al final, li va oferir la mà al Marc. «No tornarà a ser com abans, ho sé, però calia que tot tornés a la normalitat perquè aquesta salutació ens ajudarà a tots a pensar només en les carreres», va dir l’italià. «El motociclisme ho esperava, ho desitjava i, després de la mort de Luis, no hem dormit gaire bé. Som humans, ens hem de respectar perquè no sabem què ens pot passar demà», va sentenciar el català.