Shuhei Nakamoto: "Cada any diuen que la Yamaha és millor"

Honda Racing Corporation (HRC) ha estrenat un impressionant hospitality al pàdoc del Mundial de ­motociclisme, però el gran cap, el simpàtic Shuhei Nakamoto (­Tottori, Japó, 29 d'abril de 1957) prefereix el seu petit despatx del camió, on els seus enginyers li resolen els dubtes i guarden tots els secrets, per dialogar obertament.

La conversa, esquitxada de multitud de rialles, moltes de sornegueres, no generarà cap notícia, ni tan sols servirà per confirmar que Nakamoto, a prop dels 60 anys, serà rellevat, potser abans que acabi el Mundial o, vés a saber, immediatament després de renovar, com esperen i desitgen tant Honda com Repsol, Marc Márquez i Dani Pedrosa, del seu important càrrec, vicepresident del departament de ­carreres.

-¿Quanta gent, quants enginyers, quanta energia ha hagut de posar a disposició de l'equip per solucionar la falta de competitivitat que oferia l'Honda RCD213V només de posar-la en pista el novembre de l'any passat a València?

-Ni una persona més de les que ja teníem. Ni una. No hi ha hagut diferències respecte als últims anys. Ni tampoc hem treballat més, perquè ja treballàvem molt. Sí que és cert que la nostra preocupació, i la dels nostres pilots, especialment del Marc (Márquez) i el Dani (Pedrosa), comença des del primer test que vam fer amb els nous pneumàtics Michelin i, sobretot, amb la nova centraleta electrònica Magneti Marelli. És a dir, l'endemà del GP de València de l'any passat, ens vam adonar que la centraleta és un desastre per a nosaltres i les rodes no van bé.

-¿Què va ser el més desastrós?

-Tot va ser desastrós, tot. Els pneumàtics no tenien adherència i era evident que érem nosaltres, els nostres enginyers, tècnics, mecànics i pilots, els que ens hi havíem d'adaptar i no al revés, per això ho vam començar a canviar tot, des de les geometries fins a la posició del pilot, passant, fins i tot, si era necessari, pel seu estil de pilotatge.

-¿Quin va ser el punt més caòtic?

-Comprovar que la nova electrònica, el software, comú per a tots, era un autèntic desastre. Vam tenir una gran sorpresa. La veritat, no ens ho esperàvem.

-Però molts culpaven el motor de tot el caos generat a la moto.

-Doncs no era el motor, no. El motor no és gaire diferent del de l'any passat, per més que es digui. El Marc ens demanava, això sí, que intentéssim que el motor fos més dòcil, que ell pogués tenir més control sobre el motor, sobre la resposta del motor, per poder pilotar al seu gust. Però el problema, i així l'hi vam explicar al Marc, era que allò que ens demanava es fa, en un 90%, a través de l'electrònica, i, en aquest sentit, ens era impossible complaure el Marc perquè no aconseguíem comprendre el funcionament, la resposta, el comportament de la nova electrònica.

-Sembla que la feina feta ha donat els seus fruits, perquè en Marc ja ha ­guanyat.

-Crec que ens hem adaptat en un 90% als pneumàtics, en això sí que hem avançat, però el problema amb el software segueix sent horrorós. Els nostres enginyers diuen que estan molt a prop de solucionar-ho, però no parlen mai de terminis. Pot ser que sigui aquí, a Le Mans, o pot ser que triguem encara diverses carreres. Sincerament, aquest tema em segueix preocupant, i molt. La gent creu que la nostra centraleta electrònica era mooooolt més sofisticada i no és veritat. Al contrari, la nostra electrònica era senzillíssima. Aquesta que ens han donat és molt, molt, molt complicada, complicadíssima. I la seva aplicació a la nostra moto és encara més complicada.

-¿Quants enginyers té treballant al Japó, a HRC?

-Ho sento, però no l'hi puc dir (riu), però no són gaires. No es pensi, no n'hi ha gaires (riu molt).

-¿Com distribueix l'èxit de la millora aconseguida en la moto?

-Tot l'èxit de la nostra millora, de la nostra progressió, que la nostra moto ja guanyi carreres, és dels pilots. Ells són el més important de l'equip, perquè les seves sensacions són les que permeten als nostres enginyers treballar, encertar-la, evolucionar.

-Però l'únic pilot capaç de guanyar amb aquesta moto és Marc Márquez...

-El Marc és el nostre campió, sí, perdó, el nostre bicampió, però l'evolució de la moto també és gràcies a l'experiència i la sensibilitat del Dani (Pedrosa), Cal (Crutchlow) i, fins i tot, encara que siguin molt joves, de Tito (Rabat) i Jack (Miller).

-Fa la sensació, i no solament pel resultat de Jerez, que Márquez sembla que ha entès que és molt millor ser tercer que caure.

-El Marc ha començat el Mundial amb una nova mentalitat. El Marc sap que fins que no entenguem del tot la moto i la tingui com ell vol és important puntuar. El Marc ha crescut moltíssim, una barbaritat, respecte a l'any passat. No he sigut jo, ni Livio (Suppo, ajudant de Nakamoto), ni Emilio (Alzamora) els que l'hem fet canviar de mentalitat, simplement ell ha sabut aprendre de les seves caigudes del 2015. Cap de nosaltres pot atribuir-se aquest èxit; tot és cosa del Marc i la seva intel·ligència natural.

-Al pàdoc segueixen dient que la Yamaha és la millor moto.

-Tota la meva vida que sento dir això. Cada any, fins i tot aquells en què hem guanyat o arrasat, es diu que la Yamaha és la millor moto (riu). M'agradaria que això canviés algun dia, però em temo que això no passarà mai (torna a riure).

Notícies relacionades

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

-Per últim, ¿què opina de les ales que porten ara les motos?

-No m'agraden. Jo les suprimiria. ¿Per què? Perquè són molt lletges, però molt lletges (riu).