Agostini ja tem el pitjor

Admiració absoluta. Rendició d'homenatge davant un esportista que, als 37 anys, lluita contra els joves valors del seu esport i, no només això, sinó amb autèntics campions. També aquest diumenge, al concloure la conferència de premsa de la seva novena victòria a Jerez, del seu triomf 113, del seu podi 213, en 334 carreres, li van preguntar a Valentino Rossi què el mantenia viu, què li impedia prejubilar-se, què li feia creure que encara pot ser campió. «La passió, l'amor a aquest esport i la motivació és el que em manté il·lusionat».

Rossi no parla del físic. És més, ell sempre ha fet creure als seus adversaris (n'hi va haver que s'ho van creure cegament, com Max Biaggi o Sete Gibernau) que no s'entrenava, que tan sols anava de festa. I era, és, el que més s'entrena ¡i tant que sí! Amb rialles, divertint-se, amb els seus, al seu ranxo de Tavullia, però queda més baldat que ningú. O com tothom. «¿Has vist com he guanyat? ¿Ho has vist, eh, ho has vist?», li deia graciosament a Izaskun Ruiz, de Movistar TV, darrere del podi. «A la catedral», va dir en perfecte castellà, «he guanyat a la catedral i als espanyols. ¡I com els he guanyat!, des del principi fins al final, sent líder totes les voltes, com m'ha demanat Brad, el meu mecànic, això ha sigut el més gran».

I, en efecte, en una carrera lenta, calorosa, en un traçat recargolat, amb poca recta, el 'Doctor' va estar magistral. Allà, davant la mirada del mític Giacomo Agostini, que fa un parell d'anys li va demanar a Marc Márquez que fes el possible i l'impossible per frenar la col·lecció de victòries del seu compatriota («s'està acostant perillosament als meus 122 triomfs i només tu pots evitar que em superi»), Rossi ha aconseguit col·locar-se a nou victòries de la mítica xifra rècord d'Ago, que insisteix, encara que pocs ho consideren així, que suma 123 victòries «perquè me'n van furtar una de 750cc que és vàlida».

Notícies relacionades

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

Curiosament, hi ha un fet molt graciós, divertit, en aquesta història. Ningú, absolutament ningú, a Itàlia parla d'aquest tema. És una cosa tabú. És més, al circuit andalús, hi havia Rossi i Ago, que posseeix un espectacular 'cortijo' a Jerez, i ningú va preguntar sobre el particular. Agostini perquè tem acabar perdent i el 'Doctor' perquè ha demanat als periodistes (i tots l'obeeixen, és clar) que no treguin el tema «perquè porta mala sort, ja que cada vegada que m'acosto a un rècord de Giacomo passa alguna cosa». D'aquí ve que quan el periodista de Tele-5 l'hi va preguntar, Rossi va contestar amb evasives. Perdó, ni va contestar.

TRES ANYS DE MARGE

No es parla de l'assumpte i diuen que pensen poc en aquest rècord. Normal. No pels 37 anys de Rossi. No perquè no tingui temps d'arribar a les 122 (o 123) victòries, ja que acaba de renovar per Yamaha fins al desembre del 2018, sinó perquè aquesta victòria de Jerez és la vuitena de Rossi en els últims tres anys: Assen-2013, San Marino i Austràlia-2014, Qatar, Argentina i Anglaterra-2015 i Jerez-2016. En aquests mateixos anys i Mundials, Márquez ha sumat 26 triomfs i dos títols (2013 i 2014) i Lorenzo, 18 i un títol (2015). L'Honda de Márquez té moltes coses a arreglar i Lorenzo se n'anirà l'any que ve a Ducati, que ahir va fallar més que una escopeta de fira (en donen la culpa als volubles Michelin), però Rossi sap que té més fàcil el podi que la victòria, encara que ahir ell i la seva Yamaha van sonar com la filharmònica de Viena. O de Berlín.