De l'amor a la mort

Aquests dies estem consternats pel cas de l'Alba, la noia de Tàrrega que ha mort, presumptament, a mans de qui va ser la seva parella. ¿Com es pot arribar a una situació com aquesta? Són molts els casos de violència dins de la parella que acaben de manera fatídica, massa. I n'hi ha molts que segueixen entre nosaltres de manera latent. I jo em pregunto... ¿com una relació de parella es pot convertir en una relació patològica, tòxica, fins a arribar a aquests extrems?

Creences populars

"Si està gelós significa que t'estima", "la gelosia és bona en una relació de parella, és normal", "l'estimo, per això és el centre de la meva vida, tot ho vull fer amb ella", "si tinc parella, ja no he de sortir tant amb els meus amics", "la meva parella confia en mi perquè no vaig vestida de manera provocativa", etcètera.

Són moltes les frases que estan comunament acceptades entre les parelles, joves i adultes. Donem per fet que si estem en parella:

-la gelosia és una prova d'amor

-sentim que la nostra parella ens pertany

Vegem si és així:

¿La gelosia és una prova d'amor? Jo diria que és fruit de la desconfiança i per poder alimentar tota relació de parella la confiança hauria de ser un dels  ingredients principals. Per això, si incorporem la gelosia... estaríem cultivant una altra cosa que no seria amor.

Hi ha qui parla de la gelosia sana... entenc què volen dir, però si és sana segurament ja no estem parlant de gelosia.

¿Què és sa, llavors? Cuidar la relació, tenir present que una relació mai està 100% assegurada... i això ha de fer que tinguem motius per voler 'regar' i cuidar la relació.

¿La nostra parella ens pertany?

No, la nostra parella no ens pertany. L'amor sa implica que dues persones estiguin juntes de manera lliure. La llibertat seria l'oxigen de la relació. Si neguem la llibertat a la nostra parella l'estem condemnant a l'asfíxia. Però socialment acceptem limitar la nostra llibertat, canviar per la nostra parella, sacrificar-nos per la relació, etcètera.

Redefinir l'amor

Per poder construir relacions de parella que no siguin tòxiques, potser hauríem de redefinir l'amor. Deixar clar quins ingredients configuren l'amor sa i quins ingredients impliquen toxicitat.

L'hem de redefinir perquè les noves generacions d'adolescents creixen amb una idea completament distorsionada del que implica l'amor. (Crec que sempre hi ha hagut distorsió). Les lletres d'algunes cançons, el fil argumental de moltes pel·lícules, sumat a l'eterna idea del 'sacrifici per amor' i que la gelosia és senyal d'amor creen una visió completament errònia del que és l'amor.

¿Ja saps què és l'amor verdader per a tu?

Notícies relacionades

¿Hi ha ciència en el sexe?

Avortament lliure

www.elenacrespi.com - www.iesp.cat - www.interpersonal.cat