La tecnologia, aliada del periodisme contra la desinformació

Fa tan sols cinc anys les organitzacions de verificadors dedicades a destapar la desinformació eren una cosa poc estesa en l’ecosistema mediàtic espanyol. Des d’aleshores, la seva tasca és cada vegada més demanada arran de la proliferació de tota mena de notícies falses i mitges veritats que han trobat a les xarxes socials un canal d’amplificació. La pandèmia de la covid-19 i la invasió russa d’Ucraïna són prova d’això, i tots dos casos també han arribat al Mobile World Congress (MWC).

«La pandèmia ens ha ensenyat que la informació és una cosa seriosa i que és més gran com més por i incertesa hi ha», ha explicat Desirée García, responsable d’EFE Verifica, en un acte organitzat dimarts per Digital Future Society, el programa impulsat pel ministeri espanyol d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital junt amb Mobile World Capital Barcelona.

En els seus primers anys, grups de ‘fact-checking’ com Newtral, EFE Verifica i Verificat es dedicaven principalment a verificar i contrastar afirmacions de polítics, però la crisi sanitària del coronavirus va disparar la preocupació per una qüestió científica sobre la qual es coneixia poca cosa. «Amb la pandèmia vam veure que ens faltaven mecanismes. Els canals de mòbil a través dels quals ens contactaven els usuaris es van omplir de dubtes, així que vam crear un bot capaç d’identificar i respondre fins al 30% d’aquests dubtes», explica Rubén Míguez, responsable tecnològic de Newtral.

Tecnologia contra les notícies falses

Immersos en un mar de constant desinformació, han necessitat utilitzar la tecnologia com a aliada. Així, s’han servit d’eines d’Intel·ligència Artificial (IA) i d’aprenentatge profund per automatitzar el monitoratge de les xarxes socials i la detecció de potencials notícies falses virals. «Hi ha tanta desinformació que hem de fer un filtratge previ que ens permeti economitzar el procés», explica Lorenzo Marini, codirector de Verificat.cat.

Notícies relacionades

Rècord de presència catalana al MWC Barcelona 2024

¿Què hem vist al MWC?

Més de 60 grups de ‘fact-checkers’ de més de 50 països –entre d’altres, l’espanyol Maldita.es– han posat en marxa una base de dades que recull i desmenteix les notícies falses que circulen en relació amb la guerra entre Rússia i Ucraïna. El projecte també posa sobre el mapa en quins països s’han detectat aquestes manipulacions informatives, dels quals Espanya és el segon més afectat, amb un total de 69 notícies falses, només per darrere de l’Índia.

La tecnologia és clau per a la detecció de notícies falses, però encara hi ha marge de millora. «Les hem de detectar abans que siguin virals perquè la verificació tingui tan impacte com la mentida, que sempre és més atractiva que la realitat», adverteix García. Sigui com sigui, Míguez té clar que aquestes eines seran clau per combatre una manipulació informativa que va a més: «Amb la verificació manual no guanyarem».