El verd metropolità: equilibri entre la conservació i l’ús social

Més enllà de les noves tecnologies i sistemes de gestió urbana innovadors, hi ha un altre element que no podrà faltar mai en una ‘ciutat intel·ligent’: les zones verdes. La pandèmia ha posat de rellevància una cosa que ja s’intuïa abans, i és la importància de disposar d’un espai natural a prop de casa per reduir l’estrès i millorar la salut mental i física. De fet, l’Organització Mundial de la Salut recomana comptar amb un d’aquests oasis a menys de 300 metres de casa.

Una cosa encara més important en ciutats amb una elevada densitat de població, com succeeix a l’àrea metropolitana de Barcelona. I tot i que pot semblar que l’asfalt deixa poc terreny a la natura, el cert és que els espais oberts i naturals han anat guanyant cada vegada més superfície, fins a arribar al 52% del total metropolità. Unes zones verdes planificades, gestionades i conservades per l’AMB. La xarxa està formada actualment per 42 platges, amb una longitud de 30 quilòmetres; 52 parcs en 34 municipis, i 60 quilòmetres de camins fluvials. I s’hi suma la presència de l’entitat en la gestió d’espais com el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, el Parc de la Serralada de Marina i el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Una infraestructura natural que vol seguir creixent, però sempre mantenint un equilibri vital entre la protecció natural, la biodiversitat i l’ús social. Aquestes són les claus dels tres tipus d’espais verds metropolitans:

Parcs, espais plens de vida

En les últimes dues dècades, els parcs no només han duplicat la superfície en l’àrea metropolitana, sinó que també ha evolucionat el seu concepte. «A més de tenir un alt valor ambiental i de protecció de la biodiversitat, cada vegada més són percebuts com espais amb serveis per a la trobada social i l’activitat ciutadana», explica Dina Alsawi, responsable del servei de Parcs de l’AMB. És a dir, de nou exerceixen com a punts clau per mantenir aquest equilibri tan preuat entre la protecció del medi ambient i l’oci o el descans de les persones.

Per aconseguir-ho, l’AMB es regeix «per un model de control de qualitat que fa més de 20 anys que s’aplica i que ha portat a «un increment de l’índex de satisfacció ciutadana» a les enquestes. L’entitat treballa així en el manteniment de la qualitat per assegurar un servei òptim; la millora contínua d’aspectes com l’accessibilitat, la inclusivitat, els equipament i la biodiversitat; la promoció i la divulgació, i també en la posada en marxa de projectes de millora global de parcs, com al bosc de Can Gorgs de Barberà del Vallès. En aquest cas, s’ha millorat la il·luminació nocturna, s’han traçat nous camins i accessos, i s’han plantat zones arbustives per reforçar visualment les zones del parc.

En aquest sentit, el treball de l’organisme pot anar encaminat a la millora de parcs ja existents –com també ha sigut el cas del parc de Can Solei i Ca l’Arnús de Badalona o el de Torre-roja de Viladecans–, així com a la creació des de zero de nous espais verds. Un bon exemple d’això és el dels jardins de la Font del Rector de Sant Climent de Llobregat, dissenyat i construït per l’AMB amb un pressupost de gairebé 500.000 euros. Es tracta d’un eix verd que no només suma vegetació sinó que connecta l’entorn natural amb el nucli urbà, i reivindica elements patrimonials com la Biblioteca de Ca l’Altisent, l’ajuntament i la parròquia. També exerceix de connector entre espais naturals i compta amb el servei de Jugateca Ambiental, un espai familiar on els més petits poden jugar i experimentar mentre descobreixen els valors del parc i la sostenibilitat.

Platges metropolitanes, la destinació més desitjada

La pandèmia ha servit perquè molts ciutadans redescobrissin les platges metropolitanes, i n’és una prova que el nombre de visitants ha crescut l’últim any. La tasca que porten a terme des de l’AMB consisteix no només a aconseguir que tinguin tots els serveis i qualitat necessaris per al seu ús i gaudi, sinó també a conservar i protegir un dels elements més preuats del litoral mediterrani, com són els sistemes dunars. «Tenim prop de 200 hectàrees de platges amb sistemes de dunes, que són claus per protegir la biodiversitat i l’assentament de la fauna. Per això, des del 2014 estem portant a terme actuacions de conservació, combinant el creixement natural amb certes actuacions per ajudar al seu desenvolupament», detalla Daniel Palacios, responsable del servei de Platges de l’AMB.

En aquest sentit, hi ha dues accions ambientals que cada temporada es complementen entre si. D’una banda, la retirada d’espècies vegetals considerades invasores (el 2021 s’ha arribat als 6.580 quilos en dues campanyes realitzades a la primavera i a la tardor) i, de l’altra, la plantació aquest any de 1.400 unitats de plantes d’espècies dunars per afavorir la biodioversitat, després d’un procés participatiu amb escoles, entitats i veïns. 

Des del 2014 s’han plantat 17.150 unitats de plantes, tant per valors mediambientals com per protegir el territori dels efectes del canvi climàtic.

En aquest sentit, des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona avisen que les platges metropolitanes pateixen una regressió contínua, i que en les últimes dècades s’ha produït una disminució del 25% de la seva superfície. En alguns casos concrets, com el de Montgat, en cinc anys s’han perdut 75.000 metres cúbics de sorra. En un context d’emergència climàtica i de pujada del nivell del mar, els sistemes dunars actuen també com a protectors del territori i són elements clau per a la resiliència. Per això, la seva conservació també és vital perquè la ciutadania pugui seguir disfrutant d’una platges de qualitat i obertes a tota mena d’activitats ciutadanes.

Parcs fluvials, corredors de naturalesa

Els espais fluvials de l’àrea metropolitana –que inclouen les conques del Llobregat i el Besòs, les seves rieres tributàries i les que desemboquen al mar– han experimentat una transformació enorme, passant de ser zones que vivien d’esquena a la ciutadania a ser tot el contrari. Un canvi que s’ha produït de la mà de l’AMB i de la seva tasca coordinada amb els municipis i altres administracions per recuperar el tram metropolità dels rius a fi d’arribar «a un equilibri entre la protecció de l’entorn, els treballs agrícoles i l’ús de la ciutadania», tal com comenta Martín Gullón, coordinador general d’Innovació i Infraestructures de l’entitat.

Notícies relacionades

L’AMBici arriba al milió d’usos a l’àrea metropolitana de Barcelona

Arrenca l’AMBici, el nou servei metropolità de bicicleta compartida

L’eina utilitzada per fer-ho ha sigut el Programa d’Actuacions de Millora del Paisatge Natural i Urbà (PSG), que ha permès portar a terme actuacions en el pla ambiental, social i cultural. En aquest sentit, els objectius d’intervenció responen a quatre objectius: creació d’espais fluvials metropolitans, recuperació de zones degradades, integració d’infraestructures dins del paisatge i millores de la connectivitat entre espais urbans i naturals. Per al període 2020-2023, el pressupost previst és de 16,8 milions.

Algunes de les actuacions que es contemplen són, per exemple, la recuperació socioambiental del riu Llobregat amb la creació de camins fluvials en diversos municipis. O bé la creació del primer refugi de biodiversitat al riu Besòs al seu pas per Santa Coloma de Gramenet, que permetrà el desenvolupament de la flora i la fauna. Així mateix, també està prevista la construcció d’una passarel·la sobre el riu Ripoll a Barberà del Vallès o l’adequació del riu Sec al parc del Masot de Ripollet. Tot això per continuar acostant les zones fluvials a tota la ciutadania metropolitana i, alhora, incrementar la resiliència urbana contra el canvi climàtic.