Anar al contingut

Col·labora:

BALANÇ DE MANDAT

Una mirada a l'exterior

L'AMB assoleix la meta del 0,7% i inverteix més de 3,2 milions en cooperació internacional

A.G.

Una mirada a l'exterior

Amb tan sols un mandat de vida, l’Àrea d’Internacional i Cooperació és el servei més jove de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Des que va començar a funcionar el 2015, els seus objectius han sigut clars: d’una banda, potenciar la projecció exterior de l’AMB i, de l’altra, treballar en la promoció d’una política solidària a través del desenvolupament de projectes de cooperació internacional.

En el primer àmbit s’han centrat especialment a traslladar a escala europea projectes metropolitans innovadors i transversals, capaços de presentar-se en convocatòries i aconseguir finançament, així com a integrar-se a les grans xarxes de metròpolis internacionals per aconseguir més visibilitat.

Àmbits de cooperació

En l’àmbit de la cooperació internacional, l’assoliment principal ha sigut aconseguir destinar el 0,7% dels ingressos propis a cooperació –quan abans era el 0,4%–, una de les grans metes fixades en el Pla Director de Cooperació (2017-2019). En total, l’AMB ha invertit en aquest mandat més de 3,2 milions d’euros en projectes i convenis de cooperació.

Aquest pla, que estableix els criteris i recursos del servei, va determinar a més les àrees prioritàries d’intervenció, entre les quals destaca la zona de la Mediterrània, “per una qüestió d’actualitat, pel tema del refugi, i també per proximitat”, explica Maria Peix, cap del servei de Cooperació de l’AMB.

“Fins aleshores no es feia cooperació directa a la Mediterrània; vam adquirir aquest compromís pensant: com que no podem acollir, recolzem els països que sí que ho estan fent”, puntualitza Peix. Així, l’AMB va començar a desembarcar a països com Turquia, Síria, el Líban, Jordània o Grècia, treballant en “una doble línia: reforçant governs locals i nuclis urbans, i donant recolzament en camps de persones refugiades o assentaments informals, adaptant l’estratègia a cada país”, apunta la responsable de Cooperació.

El tema del refugi ha sigut central en els últims quatre anys i se li han dedicat el 51% dels recursos del departament. Però a més de la Mediterrània, l’AMB també ha reforçat les seves actuacions a l’Àfrica i Mesoamèrica. Ho ha fet a través de programes de cooperació tècnica, que busquen enfortir la governança metropolitana en zones com San Salvador o Maputo, on ha col·laborat, des de la seva experiència, en la gestió de serveis compartits com mobilitat, espai públic o residus, adaptant-se a les singularitats locals.

Cooperació cordinada

El treball de l’AMB s’ha basat sobretot a integrar els diversos actors socials i econòmics del territori a la creació d’una política pública de col·laboració, impulsant un programa de cooperació coordinada per reforçar l’acció directa dels consistoris.

“No tenim la voluntat de competir amb els ajuntaments; el nostre desig és reforçar i col·laborar en les polítiques de cooperació internacional dels municipis, especialment d’aquells que, per les seves dimensions i pressupost, no tenen tants recursos per desenvolupar-les”, argumenta Oriol Illa, director de l’Àrea d’Internacional i Cooperació.

D’aquesta manera, han fet possible que localitats com Begues –amb prop de 7.000 habitants–, contribueixin a desenvolupar un programa de protecció de nens i adolescents refugiats al Líban, o que Viladecans, Gavà i el Prat uneixin esforços amb el Salvador per potenciar l’economia circular a través de la gestió integral dels residus.

Implicació ciutadana

Traslladar aquesta visió tan global al món local no és fàcil, ja que implica tractar temes que semblen llunyans. Per això, un altre dels reptes de l’Àrea d’Internacional i Cooperació és mostrar a la ciutadania “que tot el que passa fora té un impacte en nosaltres”, afirma Maria Peix, i que “podem contribuir a minimitzar els efectes sobre les desigualtats que nosaltres mateixos generem”, afegeix Oriol Illa.

Per això han llançat ‘Tenim Drets, Teixim Llibertats’, el primer programa metropolità d’Educació per a la Ciutadania Global (ECG), desenvolupat per l’AMB amb 11 ajuntaments metropolitans. “Només si la gent entén què està passant amb el tema del refugi podrem enfocar la nostra manera de treballar, incidir políticament i agafar compromisos”, reconeix Peix.

Treball en xarxa

“L’Àrea d’Internacional i Cooperació és la que genera recursos per a aquesta casa. Tots els serveis de l’AMB tenen projectes internacionals i treballem amb tots els ajuntaments de manera directa o indirecta”, afirma Xavier Tiana, cap de Relacions Internacionals i secretari general de Medcities, una xarxa que integra més d’una vintena de ciutats mediterrànies per enfortir el poder municipal i impulsar el desenvolupament urbà sostenible.

La integració de l’organisme metropolità en aquest tipus de xarxes, que pretenen apoderar les ciutats i ajudar-les a gestionar realitats que, com la migració, poden ser difícils de gestionar, és una de les peces fonamentals del servei internacional de l’AMB per “tenir una veu a Europa”.

Subministrament d’aigua potable a Kobane, Síria

Hi ha diverses claus que expliquen la crisi mundial de refugiats i una d’aquestes és el conflicte bèl·lic existent a Síria. Per això, el 33% dels recursos que l’Àrea Metropolitana de Barcelona destina a la Mediterrània són per a aquest país. Allà, explica Maria Peix, “hem treballat molt en els serveis bàsics, centrant-nos en les nostres competències”. Kobane, ciutat situada al nord del país i epicentre d’intensos combats el 2014 i el 2015, a causa dels quals va quedar destruïda gairebé al 80%, va perdre també amb les guerres la seva principal font de subministrament d’aigua, que proveeix unes 45.000 persones. En aquest context, l’AMB, juntament amb Mezzaluna Rossa Kurda (Itàlia), la Mitja Lluna Roja Kurda (Síria) i l’Ajuntament de Kobane, ha dut a terme la reparació completa de l’estació de bombatge de la ciutat, a més ha donat recolzament tècnic a l’equip municipal encarregat del cicle de l’aigua, una acció a què ha destinat 72.177,86 euros.