Compromesos amb la Mediterrània Oriental

En els últims anys, el desplaçament massiu de ciutadans provocat per les guerres, la fam i les desigualtats han posat a prova les democràcies occidentals i han fet trontollar els valors sobre els quals es va fundar la mateixa Unió Europea. La cooperació internacional és l’eina que estructura el propòsit de millorar la qualitat de vida allà on es reben els ajuts, posant les persones al centre per incorporar la seva veu i implicació. Les institucions, en definitiva, han de donar resposta a aquesta emergència humanitària i, a més, fer-ho d’una manera efectiva.

Garantir els drets humans de les persones refugiades i aconseguir que tinguin unes condicions de vida digna i els seus territoris d’acollida han estat i continuen sent una prioritat del mandat 2015-19 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’AMB està compromesa amb la Mediterrània, per això el Pla Director de Cooperació 2017-19 contempla la necessitat d’actuar a la Mediterrània Oriental en matèria de refugi i sostenibilitat ambiental.

En l’actualitat, els recursos econòmics dels projectes de cooperació de l’AMB destinats a la zona de la Mediterrània Oriental ascendeixen a un total de 981.355,71 euros. «I si es compleixen les expectatives, en aquest mandat haurem superat el milió d’euros en ajuts a les persones refugiades en aquestes zones», anuncia el vicepresident de l’Àrea d’Internacional i Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Alfred Bosch. 

«El capital ha estat repartit entre diferents zones geogràfiques, la major part al Líban, per les facilitats i la rapidesa amb què vam poder entrar a treballar», explica Bosch. En aquest país de l’Orient Mitjà, frontera amb Síria, Israel i Palestina, l’AMB ha destinat 377.502,82 euros, el 42% dels recursos econòmics. El segueixen Síria, amb 275.142,86 euros; Grècia, amb 150.320 euros; Jordània, amb 70.000 euros, i finalment, Turquia, amb 23.506,12 euros.

COOPERACIÓ DIRECTA

L’enfocament de la feina a la Mediterrània –cooperació que l’AMB realitza amb institucions i entitats dels territoris d’acollida– té una doble estratègia. «D’una banda tenim l’estratègia centrada en els drets humans de les persones refugiades, focalitzada en Síria, que és l’epicentre del conflicte, i els països d’acollida per a aquestes persones», comenta la cap del servei de Cooperació, Maria Peix. «I d’altra banda, tenim l’estratègia de sostenibilitat ambiental, basada principalment en projectes de gestió de residus», afegeix. I és que el desplaçament forçós de persones que fugen dels conflictes armats ha generat nous reptes als territoris que estan acollint, com són la gestió adequada dels subministraments bàsics d’aigua, residus i sanejament, entre d’altres. 

Un dels temes principals de l’agenda local de la Mediterrània és la gestió de residus, però s’ha convertit en una prioritat per als territoris d’acollida, ja que la seva gestió ha quedat saturada per l’arribada massiva de persones. L’AMB s’ha implicat de ple en aquest repte, ja que les seves competències i coneixements en gestió d’aigua, residus, espai públic, urbanisme, mobilitat, etc., estan directament relacionats. Un exemple d’això és el projecte de reciclatge d’armilles salvavides, sobreacumulades a les platges de Lesbos, fet que provoca un problema d’impacte ambiental; o els projectes d’ajuda per a la gestió integral de residus sòlids a les comunitats d’acollida del Líban. «A més, treballem en campaments de persones refugiades on s’ha de fer gestió d’aigua, espais lúdics i habitatges, que són temes molt vinculats a l’àrea metropolitana»,afegeix Peix.

TRENTA-SETÈ MUNICIPI 

Notícies relacionades

L’AMBici arriba al milió d’usos a l’àrea metropolitana de Barcelona

Arrenca l’AMBici, el nou servei metropolità de bicicleta compartida

Durant el 2018, l’AMB ha enfortit les tasques a Síria, concretament al Kurdistan sirià i a la zona de Damasc i Alep. Amb aquesta última, l’ens metropolità està aplanant el camí per, si és possible, arribar a adquirir un compromís més fort amb la ciutat. «La nostra intenció a llarg termini és poder incorporar Alep com a nostre trenta-setè municipi metropolità», explica Bosch. Es tractaria d’establir una relació de col·laboració similar a la que ja va fer la ciutat de Barcelona amb Sarajevo, quan la va incorporar com a part del seu onzè districte municipal. «Alep s’assembla a Barcelona, és molt poblada, molt comercial, dinàmica i activa, però tremendament afectada per la guerra, i la nostra idea és arribar a integrar-la com a part de la nostra família metropolitana», afegeix el vicepresident de l’Àrea d’Internacional i Cooperació. De moment, és només una voluntat, però es tractaria d’una forma d’agermanament solidari, tenint en compte Alep, per exemple, a l’elaborar el pressupost estratègic o el Pla Metropolità i dedicant-li la mateixa atenció que l’AMB dedica a la resta de municipis metropolitans.

COMPROMÍS CIUTADÀ

L’AMB també aposta per promoure la consciència crítica i el compromís de la ciutadania i les institucions amb els drets humans de les persones refugiades a través de projectes i el programa Tenim Drets Teixim Llibertats. «El nostre objectiu final és treballar des d’una òptica local i, alhora, global», conclou Peix. Per a això, l’AMB treballa dins del territori metropolità, amb ajuntaments i associacions, liderant un procés de conscienciació per adquirir compromisos amb la realitat de la Mediterrània.