"Tancar el zoo seria una pèrdua social per a Barcelona"

Tota la seva vida Gerald Dick ha estat acompanyat per animals, lliures o captius. Als anys 60, va estudiar els ànecs salvatges i els va comparar amb els domesticats. Va ser l’últim alumne del biòleg Konrad Lorentz, premi Nobel i autor d’El anillo del Rey Salomón. Després de treballar al World Wildlife Found (WWF) i en projectes de cooperació mediambiental a l’Amèrica Llatina, avui dirigeix l’Associació Mundial de Zoos i Aquaris (WAZA). Ha visitat Barcelona el cap de setmana per preparar el congrés que l’associació celebrarà a la ciutat d’aquí un any. Dick segueix el debat sobre el Zoo barceloní. La seva sort depèn d’una comissió municipal, en què s’ha plantejat reformar-lo i fins i tot tancar-lo. 

–¿Com valora el procés en curs a Barcelona?

–No en conec tots els detalls, però crec que la discussió no està gaire oberta, aquí. El Zoo és important per als veïns de Barcelona. No estic segur que els grups que volen tancar-lo representin tota la població. Les visites als zoos estan creixent a tot Europa. El moviment animalista no reflecteix l’opinió de la població general. La gent valora tenir un lloc tranquil on pot aprendre coses. Es necessita un diàleg obert i inversions: si no s’hi inverteix, després no es pot criticar el zoo.

–¿Quin impacte tindria tancar-lo?

–Tancar un zoo no és pas senzill: ¿que penses matar els animals? Els grups animalistes parlen d’alliberar-los, però això no els ajudaria: probablement, patirien i moririen. A més a més, es perdria molt coneixement que només està disponible en els zoològics i que s’aplica a la conservació de les espècies salvatges. Per exemple, les tècniques de marcatge d’animals es proven abans als zoos per veure com afecten el comportament. Encara que s’optés per una eliminació gradual, la societat perdria un actor important en l’oferta recreativa de la ciutat. Es perdria la funció social del zoo. 

–¿Quina és la funció social del zoo?

–Hi ha una desconnexió cada vegada més gran entre les persones i la natura. Moltes persones han oblidat les relacions complexes entre elles i les espècies naturals. Els nens aprenen què és la natura en llocs com els zoos, els parcs i els museus. Els zoos tenen una responsabilitat cada vegada més gran en l’educació. Els nostres sondejos revelen que el coneixement de la biodiversitat i del que un pot fer per ella augmenta després d’una visita a un zoo. Els números sobre la conservació d’espècies empitjoren, i els polítics no aconsegueixen canviar-los. Hem de confiar en els individus. Hi ha 700 milions de visitants cada any als zoos membres de WAZA o d’associacions membres. Podem tenir un gran impacte.

–¿Es pot establir un diàleg amb els grups animalistes?

–Nosaltres hem desenvolupat una Estratègia de Benestar Animal amb la participació d’organitzacions de drets dels animals, encara que elles no comparteixen tot el que fem. El benestar animal és una qüestió seriosa. D’altres qüestions són emocionals, sense massa fonament.

–¿Quins criteris garanteixen el benestar animal?

–L’estratègia se centra en dominis: nutrició, ambient, salut física, comportament, i el domini mental. Un altre concepte important en la gestió dels zoos moderns és l’enriquiment ambiental. Consisteix a modificar l’entorn dels animals, de tal manera que expressin el seu comportament natural. Jo crec que tots els cuidadors haurien de veure l’animal que cuiden al camp. Si tens experiència, podràs entendre el que necessita.

–¿Quants zoològics compleixen amb aquests criteris?

–Hi ha 1.300 zoos organitzats en diverses associacions. Aquests haurien de complir-los, encara que no posaria la mà al foc per tots. N’hi ha milers més que no estan associats. Els zoos moderns haurien de convertir-se en potents centres de conservació. Els zoos que no són moderns, és millor que tanquin. Crec que acabaran tancant d’aquí a 10 o 20 anys.

–¿Quins són els zoos excel·lents?

–El de Barcelona és un dels millors, cosa que no implica que no necessiti més suport i inversió per emprendre reformes. A Frankfurt, Londres i Nova York, els zoos col·laboren amb societats científiques que treballen en la conservació al camp. La nostra estratègia suggereix combinar el treball als zoos amb el treball al camp, perquè el visitant entengui per què tenim certs animals i per contribuir a l’objectiu de la conservació.

–¿La funció social dels zoològics justifica privar els animals de la seva llibertat?

–Tinc un problema amb la paraula llibertat. És un terme filosòfic i estem parlant d’animals. És obligació dels zoològics proporcionar les millors atencions als animals sota la nostra responsabilitat. Segurament, hi ha molt a millorar i molta feina per fer. 

–Hi ha qui argumenta que tancar animals no és gaire millor que tancar humans, com van fer alguns zoos amb persones africanes en el passat.

–S’han de respectar totes les opinions, però necessitem tenir una bona discussió sobre bases científiques. Aquesta mena d’arguments no la tenen.

–Els zoos continuen sent un lloc d’entreteniment: ¿no es podria aconseguir el mateix amb documentals o internet?

–¿Què hi ha de dolent en l’entreteniment? Si no és estúpid, és una manera d’acostar els visitants a la nostra causa. Cap zoo modern és contrari a la tecnologia. Tot i això, el que no pots comunicar amb la tecnologia és l’emoció: veure, olorar... En el fons, és el cor el que empeny la gent a implicar-se en la conservació. 

–¿L’impacte dels zoos en la conservació és efectiu?

–¿Qui té un impacte efectiu en la conservació? ¡Ningú! Per això tenim un problema. Els zoos no tenen la solució –probablement, només els animalistes creuen tenir la solució–, tot i això, poden desenvolupar un paper. Els zoos inverteixen 350 milions de dòlars en conservació cada any. Hi ha casos d’èxit: la reintroducció de la gasela comuna feta pel Zoo de Barcelona o els orangutans alliberats pel zoo de Perth, per exemple 

Notícies relacionades

L’AMBici arriba al milió d’usos a l’àrea metropolitana de Barcelona

Arrenca l’AMBici, el nou servei metropolità de bicicleta compartida

–¿No es podria aconseguir el mateix en santuaris o parcs?

–Hi ha organitzacions que fan el treball al camp, i els zoològics hi donen suport. Però un santuari té una altra funció. No és per criar espècies, sinó més aviat per a animals rescatats. No són alternatives excloents. Cal combinar enfocaments diferents.