Innovació, emprenedors i ocupació

Preveient prop de 101.000 assistents d'arreu del món, el Mobile World Congress se celebra aquests dies a Barcelona. Un esdeveniment que està contribuint a posicionar la ciutat com un bon ecosistema per desenvolupar projectes d'innovació i tecnologia.

De tota manera, el conjunt del país segueix lluny d'estar preparat per al salt competitiu que es necessita; tal com indicàvem en la investigació 2033: competint en innovació del Centre d'Iniciativa Emprenedora i Innovació de IESE, encara seguim en la posició 27 en innovació del rànquing mundial de països. Per això, la pregunta urgent, i que hauria d'estar present en el nostre projecte de present i de futur: ¿és realment possible millorar el nostre statu quo en innovació per aconseguir ser més competitius?

El context

A Espanya han proliferat les infraestructures dedicades a la innovació. Gairebé totes les comunitats autònomes han intentat crear el seu propi Silicon Valley. La realitat, no obstant, és que bona part d'aquestes infraestructures no són eficients ni rendibles. Falla una cosa fonamental. La investigació de base dels centres d'investigació i les universitats no arriba al mercat local, no es converteix en productes o serveis que es puguin comercialitzar. Encara que Espanya té tres centres d'investigació entre els 200 millors del món, prop del 70% dels projectes en centres d'investigació s'estan venent a l'estranger.

Tot això llasta l'eficàcia del sistema d'innovació i posa en qüestió la nostra competitivitat present i futura. Un territori que no crea o atrau noves oportunitats de creació d'ocupació i per tant de possibilitat de desenvolupament per als seus ciutadans, es condemna a la marginalitat. Encara que fem algunes coses bé, tenim un ecosistema d'innovació incomplet i amb una perillosa tendència al deteriorament.

Les principals debilitats són la dispersió geogràfica de les entitats dedicades a la innovació, la falta de coordinació i de sinergies, les duplicitats, i l'escàs aprofitament de recursos.

Podem aprendre bones pràctiques dels nostres competidors tant a nivell de país -Suècia, Singapur, el Japó, Israel, els Estats Units, etc.- com a nivell de ciutat -Londres, Munic, Xangai, Tel Aviv, Boston, etc.

Decàleg de suggeriments

El resultat de la nostra investigació per aconseguir un territori més competitiu planteja 10 recomanacions que tenen en compte les grans tendències econòmiques i socials, com l'estancament dels fons públics destinats a innovació, l'envelliment de la població o els canvis en les conductes de consum. Són aquestes:

1. Un paper més encertat de l'Estat en el sistema d'innovació. S'ha de redefinir millor què s'ha de fer, amb qui, com i quant s'ha d'aportar, a més de plantejar-se si la política de subvencions és la més adequada.

2. Centrar-se en aspectes que siguin prioritaris. L'Estat s'ha de centrar en pocs reptes, en tres o quatre, i apostar per un pla a llarg termini per a cadascun d'aquests objectius. Una d'aquestes àrees és la necessitat de fer un salt qualitatiu en l'educació, ja que només s'aconsegueix sostenir el cicle d'innovació amb persones que estiguin realment preparades.

3. Establir un marc legal i jurídic flexible, equiparable al d'altres països europeus. Això implica seguir facilitant la contractació de professionals estrangers, simplificar el sistema de patents, millorar el context per als inversors i reduir la burocràcia.

4. Aprofitar i rendibilitzar les infraestructures d'investigació. Es disposa d'una important xarxa de centres d'innovació, però no està sent ben aprofitada i no és rendible. Per aconseguir-ho és necessari implementar noves formes de mesurar resultats, la remuneració per objectius i l'especialització per centres, a més d'aconseguir sinergies i més coordinació entre universitats, centres i departaments per evitar duplicitats.

5. Treure partit al capital local disponible i atraure capital estranger. Això requereix incentius perquè el capital local inverteixi en innovació, nous models de finançament i una col·laboració més estreta entre empreses grans i petites.

6. Ajustar millor la innovació a la demanda. Els programes de les administracions públiques per adquirir productes tecnològicament avançats (compra innovadora) no funcionen de manera adequada. S'ha de millorar el procés de transferència i desenvolupament d'innovació per entendre els temps i els recursos necessaris perquè sigui real i eficient per a tota la cadena.

7. Adequar la formació universitària a les necessitats reals de les empreses. És necessari adoptar models educatius duals i orientats a l'emprenedoria, en què es desenvolupin tant les tècniques com els perfils personals necessaris per emprendre, a més de fomentar la formació contínua com a instrument competitiu.

8. Reduir el nombre de clústers i especialitzar-los. Durant els últims anys s'ha fet un important salt quantitatiu amb l'increment de clústers. Però és necessari un canvi qualitatiu: han de ser pocs, intensius en coneixement, especialitzats en sectors innovadors i capaços de retroalimentar-se. Per exemple, encara que hi ha més de 55 incubadores de start-ups a Espanya, el 88% d'inversió de capital risc i privat s'acostuma a concentrar en tres comunitats autònomes.

9. Millorar la gestió de la innovació a l'empresa. La principal part del teixit empresarial són pimes que tenen poc marge d'inversió en R+D i que no disposen d'estructura, de manera que convé crear mercats de R+D i professionalitzar la cadena R+D+I.

A més, s'ha de tenir en compte que el 80% de les innovacions no procedeixen precisament del departament de R+D. Altres fonts, com els mateixos empleats, els clients, els proveïdors o la innovació que porten al mercat start-ups, com vam esmentar en la investigació recent IESE-mVenturesBcn sobre corporate venturing, són fonts que s'han de saber gestionar per evitar que l'empresa quedi obsoleta en el seu mercat.

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

10. Capitalitzar l'envelliment amb emprenedoria. Convindria implicar professionals amb més experiència i edat en el procés emprenedor. A Silicon Valley, el creixement més important de l'activitat emprenedora s'està donant en el col·lectiu d'entre 55 i 64 anys.

Per situar-se en la primera divisió mundial del desenvolupament, és necessari ser molt competitiu. I el motor d'aquesta competitivitat ha de ser la innovació.