El compromís històric amb els drets infantils inalienables

El 20 de novembre de 1989, l’Assemblea General de l’ONU proclamava la Convenció sobre els Drets del Nen. És el tractat internacional subscrit per un nombre més gran d’estats (196). Recull 54 articles que estableixen les bases per al desenvolupament d’un model social per a la salut, supervivència i progrés de la societat humana. Ho fa a partir del reconeixement i actuació a favor dels éssers humans de menys de 18 anys, éssers amb dret ple al desenvolupament físic, mental i social i amb dret a expressar les seves pròpies opinions.

Però ara que es compleix el 30è aniversari de la Convenció, la mateixa agència de les Nacions Unides, l’Unicef (Fons de les Nacions Unides per a la Infància), que té el mandat de promoure i defensar els drets dels nens de tot el món, constata els reptes pendents per al ple compliment de tals drets. «És la nostra responsabilitat exigir als governs, les empreses, la societat i a nosaltres mateixos fer tot el que estigui a les nostres mans per fer realitat els drets de la infància», assenyala la presidenta de l’Unicef Catalunya, Anna Folch.

               A 190 països i territoris, l’Unicef desenvolupa programes de protecció de la infància, de salut i educació. Una de les seves actuacions principals és la preparació i resposta davant d’emergències humanitàries. «L’Unicef és present abans, durant i després de les emergències, i és la nostra cadena mundial de subministraments i la nostra presència local la que permet treballar de forma ràpida allà on se’ns necessiti. Podem enviar subministraments bàsics per a la supervivència a pràcticament qualsevol lloc del món en 72 hores», explica Folch. L’Unicef respon a més de 300 emergències a l’any.

               Per Catalunya, l’Unicef ha preparat l’informe ‘No ens hem de despistar’, un pla d’implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 en clau d’infància. ¿I què fer individualment per contribuir al compliment dels drets de nens i nenes? A més de fer-se soci de l’Unicef (més de 50.000 persones a Catalunya ja en són), es poden fer donacions puntuals i col·laborar en campanyes com Por tots els meus companys, una proposta de participació oberta a l’aportació d’idees des de l’aula per a millora de l’entorn més pròxim, el municipi o el món.

DRETS FONAMENTALS DE LA INFÀNCIA

ARTICLE 7. DRET A SER REGISTRAT

Al néixer, ser registrats com a ciutadans

Tots els drets que recull la Convenció sobre els Drets del Nen en els 54 articles es consideren ineludibles per garantir una infància digna a qualsevol racó del planeta, però el dret a ser registrat, recollit en l’article 7 de la convenció, és primordial perquè puguin implementar-se la resta de drets en una persona, a rebre assistència sanitària, a acudir a una escola, a ser protegits de qualsevol abús o explotació, a no casar-se abans de l’edat legal, protegir-lo del treball infantil i de ser arrestat i tractat com un adult en el sistema de justícia o del reclutament forçós en les forces armades. En la inscripció del naixement apareixen les dades bàsiques que ens identifiquen com a persones úniques i singulars (nom, sexe, on i quan vam néixer, nom dels nostres pares, etc.). Un certificat de naixement pot recolzar la traçabilitat dels nens no acompanyats i separats i promoure una migració segura. No obstant, segons un informe de l’Unicef, els naixements de gairebé 230 milions de nens menors de cinc anys a tot el món mai s’han registrat oficialment. Un de cada tres menors de cinc anys, majoritàriament a l’Àsia meridional i l’Àfrica Subsahariana.

ARTICLE 24. DRET A LA SALUT

Dos de cada tres nens no s’alimenten bé.

Alimentació inadequada i falta de vacunes són dos puntals de risc de malaltia infantil. En els tres primers mesos del 2019 es van registrar més de 110.000 casos de xarampió a tot el món, gairebé un 300% més que en el mateix període del 2018. I segons l’últim informe de l’Unicef sobre l’estat mundial de la infància, un de cada tres menors de 5 anys –200 milions de nens i nenes– estan desnodrits i dos de cada tres, entre els 6 mesos i els 2 anys, no reben aliments que potenciïn un creixement ràpid del cos i el cervell, i això pot perjudicar el seu desenvolupament cerebral, interferir en el seu aprenentatge, debilitar el seu sistema immunitari i augmentar el risc d’infecció i mort. A Catalunya, segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA 2017-18), un 31,2% de nens i nenes de 0 a 17 anys tenen excés de pes. D’aquests, el 20,3% pateix sobrepès i el 10,9%, obesitat. A la resta de l’Estat i segons l’informe Malnutrició, obesitat infantil i drets de la infància a Espanya –de l’Unicef i Fundació Gasol–, un 35% dels nens i nenes de 8 a 16 anys té excés de pes per una dieta inadequada o hàbits no saludables, com no fer exercici habitualment o passar massa temps davant de pantalles.

ARTICLE 28. DRET A L’EDUCACIÓ

303 milions de nens sense escolaritzar

Un de cada tres nens d’entre 5 i 17 anys que viuen a països afectats per conflictes o desastres –104 milions– no van a l’escola, una xifra que suposa més d’un terç de la població mundial sense escolaritzar. En total, 303 milions de nens de 5 a 17 anys no assisteixen a l’escola a tot el món, segons l’informe de l’Unicef Futurs Robats: joves i sense escolaritzar analitza la situació educativa dels nens i joves des de l’edat preescolar fins a la secundària superior a tots els països, inclosos els afectats per emergències humanitàries. Segons les tendències actuals, el nombre de joves de 10 a 19 anys augmentarà a més de 1.300 milions el 2030. Proporcionar a aquests futurs treballadors una educació de qualitat i unes millors perspectives d’ocupació es traduirà en més beneficis econòmics i socials. Un dels pilars del treball de l’Unicef en conflictes i desastres naturals és l’educació. Al Sudan, Bangladesh i Síria, l’Unicef ha fet possible que un nen a l’escola durant una emergència sigui un nen que, almenys durant unes hores, torna a ser només un nen. A Catalunya, el repte és vetllar perquè tots els nens i nenes acabin els seus cicles d’ensenyament primari i secundari, sense discriminació.

ARTICLE 19. DRET A LA PROTECCIÓ

Protecció davant de qualsevol tipus de violència

L’article 32 apunta a la protecció de qualsevol menor d’edat, una protecció que inclou des dels treballs perillosos per a la salut o el que els impedeix anar a l’escola, a la violència a la mateixa llar o l’assetjament cibernètic. Es calcula que 151,6 milions de nens i nenes són víctimes del treball infantil. Gairebé la meitat (72,5 milions) exerceixen alguna de les pitjors formes de treball infantil, com ara esclavitud, tràfic de persones, treball forçat o reclutament per a conflictes armats. El Dia Mundial contra el Treball Infantil l’Unicef sempre recorda que l’educació és clau per frenar aquesta tendència i ajuda els països a elaborar i aplicar programes integrals per fer front al treball infantil, des del marc jurídic i polític, per augmentar la capacitat dels governs per promoure el canvi social positiu i desafiar les normes culturals que recolzen el treball infantil. I molt més proper és el ciberassetjament, un altre tipus de violència contra la infància que un de cada tres joves a 30 països diu haver patit. I segons dades d’un altre informe de l’Unicef, prop de 300 milions de nens de 2 a 4 anys a tot el món (tres de cada quatre) són habitualment víctimes d’algun tipus de disciplina violenta per part dels seus pares o cuidadors. 

ARTICLE 38. DRET A LA PROTECCIÓ ESPECIAL EN CAS DE CONFLICTE

La infància en conflictes armats

L’article 38 de la Convenció defensa la protecció especial en cas de conflicte. En l’actualitat, hi ha més països embolicats en lluites internes o internacionals que els últims 30 anys. Acció Humanitària per a la Infància 2019 destaca la urgència de protegir els nens en situacions de crisi contra les amenaces que posen en perill les seves vides, benestar i dignitat. Quan els nens creixen en una situació de conflicte, les seves cicatrius físiques són fàcils de veure, però les seves cicatrius mentals estan amagades i triguen molt més temps a curar-se. L’estrès tòxic causat per l’experiència o la presència d’esdeveniments traumàtics pot tenir un impacte devastador en l’aprenentatge, el comportament i el desenvolupament emocional i social dels nens. Cada any, els programes humanitaris de l’Unicef proporcionen a milions de nens que viuen en situacions de conflicte i d’un altre tipus d’emergències serveis per salvar-los, com mantenir les nenes segures construint instal·lacions de sanejament separades per gènere, ben il·luminades, i assegurar que van a l’escola. El 2018, l’Unicef i els seus aliats van prestar serveis de salut mental i recolzament psicosocial a més de 3,1 milions de nens i cuidadors.

ARTICLES 12 I 13. DRET A EXPRESSAR LA SEVA PRÒPIA OPINIÓ

Llibertat d’expressió en el que els afecta

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

El dret dels nens a ser escoltats, també conegut com el dret a participar, ha sigut un de les grans aportacions de laConvenció sobre els Drets del Nenper potenciar el paper polític i social de la infància i l’adolescència però, al seu torn, ha sigut un dels principis de la convenció que més dificultats ha trobat en el moment de ser exercit pels nens, nenes i adolescents. Tot i que la CDN compleixi els 30 anys de vigència aquest any, molts adults continuen pensant que els nens no són capaços de tenir les seves pròpies opinions, que siguin coherents, i expressar-les lliurement i prendre decisions.

La comprensió que tinguin els nens i nenes dels drets dependrà de la seva edat, i els progenitors han d’adaptar els temes que aborden amb ells, de la mateixa manera que responen a les seves preguntes o fan servir mètodes de disciplina adaptats a l’edat i la maduresa de cada nen. L’Unicef, en col·laboració amb corporacions locals i amb altres entitats d’infància, obre espais de participació perquè les seves propostes arribin als qui prenen les decisions sobre polítiques públiques. Actualment, més d’11.000 nens i nenes estan organitzats en estructures locals, com són els òrgans o consells de participació infantil i adolescent, en almenys 274 localitats reconegudes com a Ciutats Amigues de la Infància. I aquests nens i nenes han aconseguit articular-se per, treballant amb una mateixa metodologia des dels seus pobles i ciutats, articular consensos i propostes comunes, que estan llestes per ser escoltades a la institució més important: el Congrés dels Diputats. La Convenció sobre els Drets del Nen no imposa als nens l’obligació de participar, sinó que estableix el dret a fer-ho, sense obligar cap nen a assumir responsabilitats per a les quals no estigui preparat ni prendre decisions sobre temes de conseqüències imprevisibles o dels quals no tingui prou informació. En aquest sentit, la CDN estableix que per garantir un desenvolupament saludable, és important propiciar que els nens assumeixin compromisos gradualment, segons la seva maduresa.