La família sempre en ment

Com a primer àmbit de socialització per a una criatura, el nucli familiar és clau en el desenvolupament del seu benestar. Per intercanviar accions d’intervenció directa o indirecta amb les famílies amb nens en situació de més vulnerabilitat a través de les activitats socioeducatives, la Fundació Pere Tarrés va organitzar a l’abril el primer congrés internacional sobre intervenció socioeducativa amb famílies i infància en situació de vulnerabilitat. Unes 300 persones vinculades al món de la infància i les accions socioeducatives, extraescolars, o programes d’acompanyament a famílies amb més risc d’exclusió social es van citar al CaixaForum de Barcelona per debatre sobre temes com les violències que tenen la infància com a víctima, la salut física i mental i la seva afectació en tot l’entorn familiar o els processos migratoris.

Segons dades del cens a Catalunya, el 87,7% de les persones viuen en família, que continua sent el primer estadi d’aprenentatge d’una criatura, a nivell individual i social.

En la seva presentació, el responsable del Programa CaixaProInfància de la Fundació Obra Social la Caixa, David Velasco, va apuntar que “el millor mecanisme per sortir de la pobresa i l’exclusió social és invertir en educació i en el treball amb les famílies”.

Tasca conjunta

L’especialista en dinamització comunitària Txus Morata considera “un repte atreure totes les famílies a participar i a coresponsabilitzar-se de la tasca educativa dels fills”. Segons Morata, “sí que hi ha casos en els quals suposa un esforç i una obligació reclamar aquesta participació a les famílies, i en els casos més complexos, només l’experiència que els seus fills viuen als centres d’esplai ja s’erigeix com un pont d’aproximació a aquests nuclis familiars”.

D’aquesta manera, i tal com van anar evidenciant els diferents ponents del congrés, les activitats socioeducatives en horari extraescolar, en casals, esplais i colònies són clau en la millora també per al conjunt familiar. “A partir de petites trobades informals, activitats compartides i entrevistes informatives es facilita l’aproximació familiar al centre. I també compleix aquesta funció l’accessibilitat dels educadors, que es mostren receptius a l’hora de resoldre dubtes dels pares i són flexibles atenent la diversitat cultural, fent-los sentir part important en el procés educatiu, entregant-los petites tasques i comptant-hi a tota hora”, explica la professora Txus Morata.

Segons informa AROPE, l’indicador de l’estat i risc de pobresa i exclusió social a Espanya, “durant el 2017, el 31,3% dels menors de 18 anys es trobaven en risc de pobresa o exclusió social, un punt sobre la mitjana de països de la Unió Europea”. Entitats i organitzacions socials alerten d’una cronificació de la pobresa a certs sectors socials.