En aquella Barcelona en conflictes

Des d’uns despatxos de la primera planta del Palau del Bisbat de Barcelona, el 1944 es van començar a organitzar solucions a necessitats que la postguerra havia deixat en milers de persones. Informar, coordinar i impulsar l’activitat benèfica de la diòcesi de Barcelona estava ara en mans del Secretariat General Diocesà de Beneficència Cristiana constituït el 28 de gener d’aquell any.

Dos dels primers serveis que en aquells orígens de Càritas es van activar van ser una assessoria jurídica (l’octubre del 45) i l’Organisme Benèfic Antituberculós (OBA), primera entitat filial des d’on es va impulsar la creació de la Clínica del Sanatori de la Mercè, l’abril del 1947. Van ser serveis totalment gratuïts i inèdits, per resoldre necessitats concretes en una Barcelona que patia un brot endèmic de tuberculosi pulmonar i en què els obstacles burocràtics suposaven molts problemes a centenars de famílies sense recursos que necessitaven assessorament jurídic, sobretot per problemes d’allotjament, derivats de subarrendaments, desnonaments i ocupacions a precari i el registre de les seves filiacions.

Així narren des de Càritas els inicis d’una institució referent com a resposta a situacions de vulnerabilitat com va ser aquella postguerra. Medicaments, mantes i matalassos van ser comprats per distribuir entre la gent. N’informen les factures i albarans que conserven els arxius de Càritas. L’any 1949, uns 20.000 nens procedents d’Alemanya i Àustria van ser acollits per famílies voluntàries, mentre que Càritas enviava ajuts a aquests països.

‘Tots tenim un àngel’

En el seu 75è aniversari, Càritas ha donat veu i imatge a la seva història i camí de futur amb un espot que resumeix l’esperit que comanda les seves accions: ‘Tots tenim un àngel’. És el missatge que convida la societat a obrir els ulls davant de l’acompanyament d’aquesta institució. Als més vulnerables, a sentir esperança d’una mà que sempre se’ls allargarà, i als qui senten la necessitat d’oferir el seu temps o diners a una causa, a ser part d’aquest àngel. Voluntaris, donataris de béns patrimonials o monetaris, tots han sigut part del camí de Càritas, un camí que continua.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

“Tenim molt passat i un potencial increïble”, com expressa el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets. Un potencial fruit de tanta resposta social aportada, un engranatge d’entitats, voluntariat i ciutadania compromesa amb la tasca de Càritas, a través de serveis com el de mediadors en vivenda. Una llar per a tot individu és una prioritat per a Càritas i per això fa 25 anys va ser creada la Fundació Foment de l’Habitatge Social, per a inclusió residencial de famílies usuàries de Càritas Diocesana de Barcelona. Avui compten amb 408 pisos i amb la intenció de reforçar molt més la seva oferta de vivenda social. “Ara mateix tenim 27 famílies en llista d’espera d’una llar”, informa el director de Càritas. L’acompanyament a l’ocupació i l’atenció a les persones més vulnerables de qualsevol edat, dones que surten de la presó, immigrants per causa econòmica, víctimes de violència de gènere, són part també de la seva comesa.

El paraigua de Càritas fixa els seus límits en la necessitat. Els seus programes transformen condicions com a plataforma d’enlairament de vides renovades, de persones que en algun moment el sistema va deixar al marge. “Sempre orientats a superar el simple ‘pal·liar’”, afirma Busquets. Per això es fixen objectius a mitjà i llarg termini per a les persones, i acompanyen també la seva formació per obrir-se camí professionalment, com la mateixa institució de Càritas ha fet especialitzant-se a donar resposta social.