Anar al contingut

testimoni directe

Incògnites i veritats del cine X

AMARNA MILLER

Sóc a Lanzarote, reclinada sobre una roca llisa de color fosc al mig de la platja i lluitant per no sucumbir al son. Segueixo endormiscada fins que decideixo estirar-me al costat de Linda i Nick, que són al meu costat ja mig adormits.

El dia s'està fent llarg. Ens hem llevat a les 6.30 del matí per poder venir fins a Playa Blanca abans que els turistes, els locals i els curiosos hi facin acte d'aparició. Encara que estem a principis del mes de desembre, el temps és prou bo per poder estirar-nos despullats sobre els còdols negres sense morir-nos de fred, i hem aprofitat que el cel s'ha aclarit, després de quatre dies de xàfecs, per agafar les furgonetes i plantar-nos en aquest lloc paradisíac disposats a rodar dos vídeos de sexe explícit a la riba.

Fa un parell d'hores que he acabat la meva escena d'avui: un lèsbic romàntic i una mica embafador amb la pèl-roja Linda Sweet en què passegem per la platja onejant al vent teles de fantasia mentre ens besem al ritme de les onades. Encara amb els ulls entretancats pel son, puc entreveure l'equip de gravació a l'altre costat de la platja, fent la que serà la introducció de l'altra escena que han de gravar avui: Rosaline Rosa caminant sobre les pedres mentre l'espuma del mar banya els seus peus descalços. Mentrestant, el seu company d'escena, l'escocès Nick Wolanski, descansa al meu costat després d'haver acabat la part de sexe. Linda ve de la República Txeca, com gran part de l'equip, i amb prou feines sap parlar anglès. Té la cara solcada de pigues i amb només 21 anys ja és famosa en la indústria per fer triples penetracions anals. Però avui no toca gravar sexe extrem. El nostre vídeo culmina amb un parell d'orgasmes reals sobre les pedres del penya-segat, tot gravat a càmera lenta.

L'estètica cuidada i l'alt nivell tècnic d'aquesta producció són dignes de SexArt, la companyia pornogràfica nord-americana que es vanagloria d'oferir als seus usuaris «l'art de l'experiència sexual». Ni més ni menys que qualitat cinematogràfica aplicada a la gravació d'escenes sexuals. L'equip està vivint a l'illa des de fa una mica més d'un mes mentre roda la seva última producció: 85 escenes de sexe que seran publicades al llarg de l'any a la pàgina web de SexArt.

Encara que hem fet algun rodatge en exteriors, la majoria dels vídeos es graven a la casa llogada per a l'ocasió: un xalet blanc i gegant on s'allotgen les vuit persones encarregades de la gravació (tres operadors de càmera, un fotògraf, el tècnic de so, la maquilladora -que fa també de cuinera-, la cap de producció i el director) i els actors i actrius, que venim en grups de nou persones durant períodes de cinc dies. Si feu números, us adonareu que la xifra és astronòmica: 36 actors i actrius han passat per aquesta mateixa casa, permetent que no es repeteixin les parelles i hi hagi més varietat de participants en les escenes. Jo pertanyo a l'últim grup: quan nosaltres marxem s'haurà acabat la producció, i tot l'equip tornarà a Praga en les dues furgonetes que han portat plenes de càmeres, trípodes, pantalles i reflectors.

L'ambient de la casa em recorda al dels campaments d'estiu: hi ha rialles, jocs comuns i cada un es dedica a llegir, a fer passejades per la platja i a banyar-se a la piscina fins que li toca rodar. Un parell de noies juguen a cartes a la terrassa de dalt, altres estan reunits al saló mentre veuen Guardianes de la Galaxia. Jo sóc al jardí llegint Thomas de Quincey mentre em pregunto com nassos ha arribat la meva vida fins a aquest punt.

Dos nois i set noies d'entre 18 i 28 anys, tots treballadors sexuals, esperen el nostre torn per entrar a l'habitació que correspongui i gravar una escena de sexe tòrrid i passional amb algun dels nostres companys. Contra tot pronòstic, quan acaba el rodatge impera una aura de companyerisme estudiantil, en lloc de l'orgia de cossos joves amb hormones desenfrenades que us esteu imaginant: posem tota la nostra energia en les escenes així que, quan s'apaguen les càmeres, no tenim ganes de res més. Personalment, dedicar-me a una indústria en què tinc sexe casual gairebé diàriament fa que darrere de l'objectiu busqui un altre tipus d'interacció: les carícies, el caliu humà, els cossos abraçats. I també el sexe, és clar. Però sempre des del punt de vista de la connexió emocional, no només carnal. Perquè per a això ja tinc el porno.

Cada nit, el director penja amb un imant al frigorífic la llista de vídeos que tenim l'endemà, amb els horaris i les escenes que ha de fer cada un. A les 8.30, maquillatge; a les 9.30, fotos; a les 10.30, una pausa per esmorzar; a les 11.00, un trio lèsbic amb Linda, Kari i la russa Gina Gerson. Perfecte. Obro el frigorífic i m'agafo un iogurt.

No obstant, els rodatges no són sempre de color de rosa, en especial quan et truquen per rodar des de la capital del porno europeu: Budapest. I és que la ciutat hongaresa s'ha convertit en l'epicentre de les gravacions explícites del continent, amb més de 10 escenes simultànies rodades cada dia, a vegades més, depenent de l'època de l'any i de les condicions de la indústria.

El planter de noies de l'est (especialment hongareses, txeques i russes, físicament espectaculars i que accedeixen a gravar per una misèria) proveeix d'actrius un negoci que mou milions i necessita cares noves cada dia. Altres, les menys nombroses, venim de racons més llunyans, principalment d'Espanya, França, Holanda i el Regne Unit.

El flux de models és controlat de forma pràcticament dictatorial per dues úniques agències, que s'encarreguen de posar en contacte les companyies amb les noies. Treballar com a freelance a Budapest no és possible (jo mateixa ho vaig intentar infructuosament durant un temps, fins que al final vaig cedir i també em vaig posar sota les ordres d'un agent) i les productores es neguen a contractar-te si no tens un mànager que porti la teva imatge. Es crea així un monopoli mafiós en què les agències tenen el control absolut de la indústria, i tu com a model passes a ser un tros de carn comercialitzat al millor postor. Les actrius s'amunteguen en apartaments controlats per l'agent de torn en què cada una paga de 15 a 20 euros diaris per tenir un llit i un lloc on deixar la maleta mentre roden durant el dia. A part, s'ha de pagar un 15% dels guanys dels teus rodatges. ¿I quant es cobra per escena? Un vídeo heterosexual permet a la noia embutxacar-se un mínim de 450 euros, que es redueixen a 300 euros en el cas del noi. Els pagaments i les tarifes, no obstant, depenen moltíssim de l'empresa amb què estiguin treballant, on es gravi, quines siguin les pràctiques i com de famosos siguin els participants. Lamentablement, preval la desinformació i fins a l'últim moment (probablement la nit abans de la gravació) no saps quin tipus d'escena tens ni per a quina companyia.

Per desgràcia, l'única opció possible si vols treballar amb les grans productores és cedir a les pressions de la indústria. No són rars els casos en què et contracten per a una escena i en l'últim moment t'avisen que el que has de fer és una cosa completament diferent.

Els abusos existeixen, i moltes vegades les relacions de poder et posen inevitablement en una situació d'inferioritat respecte a l'agència, el productor i la companyia. La solució directa és anar als rodatges estant sempre alerta i pendent que no t'intentin enganyar, sempre amb un «no» a la punta de la llengua. Aprendre a rebutjar els treballs que no encaixen amb la direcció que vols que prengui la teva carrera és un dels principals passos per començar en aquesta indústria. Però si això no ho tens clar des del principi, acabaràs fent annals, gangbangs [sexe amb diversos homes a la vegada] i bukakes [nombroses ejaculacions sobre una dona] en la teva segona escena instigada pel despotisme de les companyies i l'agència.

Personalment, opino que aquest negoci seria infinitament més segur si existissin convenis i lleis que regulessin la feina sexual i protegissin els actors i les actrius dels abusos. Jo vaig proposar, sense gaires resultats, la creació d'un grup de suport entre actors i actrius porno que ens permetés com a mínim trobar solució als problemes i interrogants que tots els que treballem en aquest negoci sentim i patim: ¿Com gestionar un rodatge complicat? ¿De quina forma es pot mantenir una relació estable quan treballes venent el teu cos? ¿Com protegir-nos del desemparament legal? ¿Després de dedicar-te a la pornografia, les relacions sexuals que tens en la teva intimitat han canviat? Aquestes i altres preguntes es queden en l'aire sense que ningú hi pugui trobar una solució. Potser comença a ser hora que els treballadors sexuals ens unim i dediquem el nostre esforç a resoldre els problemes comuns. Perquè si no ens ajudem entre nosaltres, no ho farà ningú, i aquesta és l'única forma que tenim per lluitar pels nostres drets.