Anar al contingut

Entrevista

Antoni Cañete: «El nostre model és el capitalisme inclusiu»

A més de defensar els interessos de les pimes catalanes, Cañete lidera un moviment que està aconseguint posar límit a la morositat

També ha participat en la creació de Plataforma Pimes, que aspira a imposar un model econòmic basat en l'equitat i igualtat d'oportunitats

Agustí Sala / Gabriel Ubieto

Antoni Cañete: «El nostre model és el capitalisme inclusiu»

ELISENDA PONS

— AGUSTÍ SALA: ¿En quina fase es troba l’aprovació del règim sancionador sobre morositat? Està en fase bola de neu. És a dir, una vegada la ponència ja s’ha posat en marxa ja no es pot parar. Aprovar el règim sancionador és clau, ja que ja tenim una llei que fixa els terminis màxims de pagament, però no unes penalitzacions si aquests s’incompleixen. Espanya és el país amb els terminis de pagament més llargs de tot Europa. Això, quan es podia accedir fàcilment al crèdit no era un problema, però sí quan els bancs van deixar de prestar.

La morositat es va convertir en la principal causa de tancament de les empreses i, en conseqüència, de pèrdua de llocs de
treball. Una de cada tres empreses que van tancar després de l’esclat de la crisi va ser directament o indirectament per la morositat. I darrere d’aquesta morositat s’amagava un model d’interessos que distorsionava l’economia de manera incalculable. Llavors vam decidir crear la Plataforma contra la Morositat, que presideixo i que representa més d’un milió d’empreses.

— A. S.: ¿Per què Espanya tenia els terminis de pagament més llargs? Perquè en la llei del 2004 es va introduir una clàusula anomenada “el pacte de les parts”. Això permetia que si dues empreses acordaven excedir en els pagaments els terminis legals, és a dir, 60 dies per a les entitats privades i 30 dies per a les públiques, estava permès. I quan una gran empresa posava com a condició a una petita superar aquells terminis, la petita no podia fer res més que acceptar.

— A. S.: ¿Quan es va eliminar aquesta clàusula? El juliol del 2010, amb el vot unànime de tot el Congrés. No obstant, sense el règim sancionador que encara no tenim, res va canviar. Però a la Unió Europea va servir perquè prenguessin consciència del llast que suposava per a la competitivitat de les empreses del sud d’Europa la morositat. ¡Per primera vegada a Espanya vam fer una llei abans que Europa!

El pla de pagament a proveïdors per a mi va ser una de les mesures més importants que es van fer per evitar la destrucció de llocs de treball. Hem aconseguit que les administracions tinguin un observatori per fer seguiment de les dades per saber a quant estan pagant. Tot això ha comportat que en l’àmbit públic s’hagi passat de 163 dies de mitjana a 62 dies de mitjana.

— GABRIEL UBIETO: És un avenç, però encara no són els 30 dies que estableix la llei. ¿Quan estimen possible que es baixi la mitjana a aquesta xifra? Jo crec que ja és possible. Barcelona ja ho està fent, paga a 27 dies. Altres administracions no són tan complidores. Però la cirereta continua sent el règim sancionador. En el sector privat, els terminis mitjans de pagament són a 80 dies. Ara mateix si les empreses fossin un conductor per una autopista, saben que no poden anar a 200 quilòmetres per hora, però també que si ho fan no els arribarà cap multa.

— G. U.: ¿Han reduït a igual ritme els terminis de pagament les pimes que les grans empreses? No, els temps de les grans empreses continuen sent molt més grans. I això és un problema, ja que quan un país té empreses amb terminis de pagament més grans que un altre perd competitivitat. D’això a Europa ja en són conscients i per això en països com Alemanya o França tenen terminis molt per sota dels espanyols. Per a una mateixa facturació, una empresa espanyola és menys viable i competitiva que una de francesa pels costos de finançar uns terminis de cobrament més llargs.

— A. S.: ¿Per què llavors a Espanya encara no s’ha aprovat aquest règim sancionador? Hi ha hagut moltes pressions, perquè darrere hi ha grans interessos. Això és el que explica que hagin passat gairebé nou anys fins que aquesta llei estigui en una fase propera a aprovar-se.

— A. S.: ¿I què ha canviat perquè es desbloquegés la situació? Que des de la Plataforma contra la Morositat hem posat nom i cognoms a les empreses amb més morositat de tot Espanya. Basant-nos en dades de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) calculem que les empreses que cotitzen en l’Ibex, excloent-hi els bancs, s’estalviaven anualment en interessos per la demora un total de 3.377 milions d’euros. Quan t’estalvies tants diners és molt difícil fer-te a la idea que aquesta via de finançament a cost zero has de pagar-la. Sobretot quan les grans constructores multiplicaven per cinc els seus beneficis.

— A. S.: ¿Va ser llavors quan tots els partits polítics van incloure en els seus programes polítics l’elaboració d’aquest règim sancionador? Sí. Aquesta setmana és molt probable que es tanquin algunes propostes en la fase de ponència i l’aprovació de la llei continuï avançant. Els grups parlamentaris ens comenten que estarà aprovada en el primer trimestre del 2019. I és una cosa clau, insisteixo, per a la competitivitat del país, perquè avui dia una economia no pot crear riquesa i ocupació únicament recolzant-se en quatre empreses. Aquest és un model antic, quan hi havia grans marges per treure beneficis. Ara aquests ja no existeixen.

— A. S.: ¿És amb la intenció de canviar aquest model que van crear l’octubre d’aquest any Plataforma Pimes? Sí, fa dos anys que li apliquem l’I+D de les pimes: Imaginació i dedicació. Hem aconseguit unir 1,5 milions d’empreses i 600.000 autònoms per crear un instrument que serveixi per fer una defensa real dels interessos de les pimes. Fins ara ningú ha defensat realment aquests interessos. Les pimes, que són el 99% de les empreses, el 75% de l’ocupació i el 65% del PIB, no tenen ningú que les representi. Existeix la Cepyme, però no és més que una marioneta de la CEOE. I aquesta el que defensa són els interessos d’aquestes quatre empreses.

— G. U.: ¿En què consisteix el canvi que planteja Plataforma Pimes? El nostre model és el del capitalisme inclusiu i aquest es basa en l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Des de Plataforma Pimes denunciem aquest capitalisme que es basa en monopolis, oligopolis i rendes excessives i clientelars. El nostre objectiu és crear una competitivitat que doni riquesa real al país i que creï llocs de treball.

— G. U.: ¿Quan veurem un representant de Plataforma Pimes assegut a la mateixa taula que els sindicats i la CEOE? Aquesta és la guerra de totes les guerres. I primer hem de guanyar-la a Catalunya.

— G. U.: ¿Com es troben les negociacions per pactar una quota de representativitat amb Foment? El Tribunal Suprem va fallar al nostre favor i va sentenciar que Cepyme no havia presentat els requisits per ser qualificada de representativa. A partir d’allà o ens posem d’acord amb Foment o la Generalitat haurà d’explicar amb quina representativitat compta cada un. Amb l’anterior executiva de Foment ja vam arribar a un acord per a un 50-50, però ara la nova junta directiva no accepta el document que es va firmar llavors. La Conselleria de Treball ho haurà d’explicar.

— A. S. : El repte de totes les empreses és la digitalització. ¿Com de preparades estan les pimes catalanes? A Pimec estem preocupats i ocupats. La productivitat continua creixent, però els llocs de treball no li segueixen el ritme i les rendes reals estan caient. La revolució 4.0, l’automatització i la digitalització estan provocant una polarització del mercat de treball, entre uns professionals molt formats i que cobren molt i altres de poc formats i amb baixos salaris. Si com a país volem ser un actor rellevant a escala internacional, hem d’engegar tots els instruments perquè a Catalunya abundin molt més els primers que els segons.

— G. U.: ¿Com aconseguiran això les pimes tenint en compte que amb plantilles curtes és molt costós invertir en formació? El problema principal que tenen les pimes, més enllà de qüestions tecnològiques, és la cultura organitzativa. Que les pimes siguin conscients que necessiten renovar-se i sàpiguen com fer-ho. Per a això hem creat programes d’assessorament personalitzat a les empreses, com el de la facturació electrònica. Hem d’ensenyar els nostres.